lunes, 11 de junio de 2007

ANÀLISI DE LA SITUACIÓ POLÍTICA DESPRÉS DE LES ELECCIONS DE 2007.Josep Mª Reyes

1- Unes eleccions deslegitimades des de dalt...Les eleccions municipals de 2007 s'han fet en un clima de deslegitimació, atiat per Convergència i Unió i la majoria dels mitjans de comunicació, que, “casualment”, coincidien en aquest propòsit de desmotivar la participació política dels ciutadans/es. Convergència i Unió ha estat foragitada del control de la Generalitat, que havia exercit durant 23 anys, per les forces d'esquerra coalitzades que la castigaven així per la seva política de pactes amb el PP.
I ara CiU temia ( com així ha passat ) ser marginada de les Diputacions, dels Consells Comarcals i de les principals ciutats catalanes.Però lluny de treballar amb humilitat per fer uns programes polítics més acceptables per a alguns dels partits que podrien pactar amb ells, han optat per exigir una reforma electoral que permetés governar els municipis, les Diputacions i els Consells comarcals a la força més votada, denunciant com il·legítimes unes eleccions que permeten pactes post-electorals que els aparten del poder.
2- En el marc d'un sistema electoral injust...I cal dir que, efectivament, el sistema electoral que s'utilitza a Catalunya ( i que Convergència va mantenir durant els seus 23 anys al poder ), és molt injust. És injust perquè afavoreix d'una manera brutal Convergència i Unió. El vot d'una persona no val igual que el de qualsevol altra persona, tal i com seria lògic en un sistema democràtic on imperés el principi “ una persona, un vot “. No, a Catalunya, en les zones del cinturó industrial, el vot d'una persona val exactament la meitat que en les zones rurals, feu de Convergència i Unió.De fet, fent un seguiment de totes les eleccions al Parlament de Catalunya, es pot observar com CiU ha obtingut un total de 50 diputats més del que li corresponia pel nombre de vots obtinguts ( 6 a les eleccions de 1980, 9 a les de 1984, 8 a les de 1988, 8 a les de 1992, 5 a les de 1995, 5 a les de 1999, 4 a les de 2003 i 5 a les de 2006 ). Fruit d'això, ha obtingut tres majories absolutes que no li corresponien ( 1984, 1988, 1992 ); com tampoc hauria d'haver obtingut, si s'hagués respectat el principi de proporcionalitat, la possibilitat de governar amb el PP en 1995 i 1999. En realitat, tampoc hauria estat en condicions de governar en 1980 amb els seus socis ( ERC i UCD ). Tots i cadascun dels 23 anys que han governat Catalunya ho han fet gràcies a un sistema electoral injust que els ha beneficiat sempre.Aquests diputats obtinguts injustament, lògicament, es resten d'altres forces; en concret, a ICV li han estat arrabassats 9 diputats ( 2 a les eleccions de 1984, 1 a les de 1988, 2 a les de 1992, 2 a les de 1995, 1 a les de 2003 i 1 a les de 2006 ).Pel que fa a les eleccions al Parlament Espanyol, CiU ha obtingut injustament 12 diputats més dels que li haurien correspost pel nombre de vots; mentre que ICV ha vist escamotejats 6 dels seus diputats.
Així, doncs, s'entén la raó per la qual CiU va mantenir durant tots els seus mandats el sistema electoral català, que ara denuncia per il·legítim: per què li afavoria. I tan sols pensa en el seu canvi ara que, malgrat seguir obtenint un excés injust de diputats, aquest nombre li és insuficient per governar les institucions amb les seus aliats naturals del PP.I qui és el canvi que proposa?
Doncs:
-A les eleccions municipals, a través d'una segona volta, anul·lar la voluntat de 1.325.552 persones ( per exemple, amb dades de les eleccions municipals de 2003 ) que no haurien votat cap de les dues forces majoritàries.
-I la tria directa per la ciutadania, a dues voltes, del President de la Generalitat, fet que deixaria sense cap valor 1.211.594 vots de les persones que han votat partits diferents dels dos majoritaris ( per exemple, en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya ).
No, la reforma que cal no ha de consistir en deixar encara més gent fora de la política, sinó en fer que el vot que cada persona vol emetre valgui igual que el de qualsevol altra.
3- Banyoles al 2007...La situació política de Banyoles en el període 1999-2007 ha estat marcada per l'absència d'algunes de les opcions electorals, com CiU o ICV. CiU no s'ha presentat en les eleccions municipals d'aquest període, lliurant en safata l'alcaldia a ERC, primer en coalició amb Unió Democràtica, i després amb majoria absoluta.ERC ha portat a terme una política de desenvolupament urbanístic exagerat, amb el qual no s'han arribat a finançar les despeses d'una sèrie d'equipaments no gaire ben planejats pel que fa a la relació despesa-benefici social.
D'altra banda, el seu concepte de participació ( que consistia en convèncer la gent de la bondat d'allò que ja s'havia decidit prèviament; i prescindir de les opinions adverses ) ha causat malestar entre entitats de lleure, d'immigrants, de solidaritat, de botiguers...Per això, aprofitant una manca d'entusiasme popular cap al govern d'ERC, CiU ha apostat molt fort per la recuperació de l'alcaldia ( donat que, de les quaranta ciutats majors de Catalunya, tan sols tenien perspectives de governar la catorzena, Sant Cugat i la trenta-tresena, Tortosa...En aquest marc, Banyoles era una gran ciutat, molt valuosa ): visites de Jordi Pujol, d'Artur Mas, de Samaranch, tres sopars multitudinaris...
D'altra banda, el PSC, apartat de l'alcaldia per sorpresa després del malaurat enfonsament de l'Oca, ha fet una trista figura en l'oposició municipal, menystinguda i poc activa, de manera que ha acabat per patir un gravíssim càstig electoral.
El PP...bé, ja sabem què és el PP.
4- El balanç d'Iniciativa a Banyoles...
La nostra formació política ha aconseguit tot un seguit de fites impressionants en els tres primers anys d'existència:
-la creació de l'agrupació; -un treball d'oposició sorprenentment actiu, tenint en compte la manca de presència en les institucions i els mitjans de comunicació,
-la consolidació d'un grup ampli, potent i estable de gent disposada a treballar pel present i pel futur de la ciutat,-la presentació d'una candidatura,
-l'elaboració d'un programa electoral reconegut per tothom com molt ben fet, i, finalment,
-la consecució d'una regidoria.I encara ens ha quedat gust de poc ( en no haver obtingut un segon regidor ), tot i que amb la nostra candidatura, mirant els resultats de totes les eleccions anteriors, hem obtingut un 33 % més de vots que la mitjana dels vots que ICV o el PSUC han obtingut a Banyoles en totes les eleccions anteriors, fet que significa una millora del 25% en el percentatge de vot ( passant del 4.32% al 5.67% ).
Això no ha estat suficient per fer possible un govern municipal de coalició d'esquerres, a causa de la gran davallada de vots d'ERC, i la ciutat serà governada per una coalició de dretes, la de CiU i PSC, que ja estava decidida prèviament a la convocatòria d'eleccions, segons es pot comprovar amb els continguts i les ambigüitats dels programes d'aquestes dues formacions, per les seves estratègies en els debats de la campanya, i, després dels resultats obtinguts, per l'absència de negociacions del PSC amb les forces d'esquerres de cares a un possible govern de progrés. Aquesta actitud pensem que serà tinguda en compte pels seus propis electors en el seu moment.
5- La feina que tenim per endavant...
Ara, el què ens toca fer en els propers 4 anys és...el mateix que fins ara, però amb més mitjans, més empenta, més experiència, i podent ser presents en la institució municipal.Des del primer dia hem de seguir treballant:
- Per ajudar les associacions i entitats de la ciutat que malden per fer coses en profit de tots;
- Per recollir i vehicular les iniciatives i crítiques de la ciutadania,
- Per intentar aconseguir el naixement de noves agrupacions locals a d'altres municipis de la nostra comarca,
- Per protegir el medi ambient de les possibles agressions que pot patir a mans d'un govern municipal poc sensible a la seva preservació,
- Per impedir que quedin marginats els interessos dels ciutadans i ciutadanes que tenen una situació econòmica o social desfavorable.
- Per aconseguir l'accés de la ciutadania a la informació generada per l'Ajuntament i que li concerneix directament o indirecta,
- Per fer sentir la nostra veu en demanda de transformacions de veritable progrés,
- Per augmentar la consciència ciutadana i la cultura política dels banyolins i banyolines.La nostra oposició, constructiva i respectuosa amb les forces que legítimament governen la institució municipal, serà ferma i exigent i denunciarà totes les actuacions que malmetin la natura o els drets dels qui tenen més necessitats i menys recursos per atendre-les. És la millor contribució que podem fer per assegurar que, en les properes eleccions municipals, no sigui possible matemàticament una coalició per fer polítiques de dretes.

viernes, 1 de junio de 2007

Un govern d’esquerres és possible a Banyoles

Un govern d'esquerres és possible a Banyoles. Si bé és cert que el passat dia 27 de maig la candidatura de CiU va guanyar en número de vots, les esquerres, o més ben dit, les candidatures de caira d’esquerra varen guanyar.
Sabem que és difícil d’entendre per alguns la possible coalició de tres partits en un govern. També és cert que la gent ha volgut un canvi d’aires, però no només passa per CiU, sinó també per una majoria d’esquerres.

La primera cosa que haig de dir és que no volem cadires. Que no volem poder. Volem fer coses pel poble. Se’ns ha donat suport per fer polítiques ecologistes, d’esquerres i amb participació del ciutadà/ana. Per tant si podem dur a terme aquests projecte i compartir-lo amb altres posicions polítiques, crec que hem d’apostar-hi. També cal dir que sinó podem dur-les a terme, i per tant estarem a la oposició no ens callarem. FAREM OPOSICIÓ. La Núria Langa des de l’ajuntament però jo des de fora.

Com ja he dit després de veure els resultats definitius el cap va començar a “barrinar” quines eren les opcions i quins els resultats. Realment un govern d’esquerres va ser el primer que hem va sorgir, i aquests són les conclusions i/o raons:

  • Hem de seguir endavant. Seguir amb polítiques d’esquerra tal i com ja hem fet al nivell nacional. Si bé és segur que hem de canviar alguns aspectes: disminuir el nivell de urbanització del nostre municipi, millorar els projectes de participació i ampliar-los, donar al ciutadà allò que es demana: més habitatge de protecció oficial, més eficiència de la policia local, més neteja dels nostres carrers... El nou govern d’esquerres haurà de ser un govern pròxim.

  • Fontcoberta i Porqueres hi hauran governs d’esquerra i per tant si ha Banyoles hi ha un govern d’esquerres ens serà molt més fàcil ha arribar acords. Per contra les negociacions podrien ser llargues i sense fi.

  • El nostre govern nacional, la Generalitat,està format per els mateixos partits que els que podria sortir a Banyoles, per tant, serà molt més fàcil arribar acords per finançar, iniciar o finalitzar projectes a la nostre ciutat. Per contra les negociacions podrien ser llargues i amb finals inimaginables.

  • En els pròxims quatre anys hi haurà gran decisions a prendre tals com; el nou Pla d’Organització Urbanística Municipal, el Parc Natural de la Conca Lacustre de Banyoles, plantejar quin model de ciutat volem; el d’anar a peu o amb cotxe, el de la prioritat del cotxe o la bici, el d’una ciutat grisa o verda, amb olor o pudor... Banyoles es juga molt en aquests pròxims quatre anys i ICV hi té molt a dir.

És per tot això i més que ICV vol per Banyoles un govern d’esquerres i progressista.