No al pressupost de Banyoles pel 2016.

Dimarts es va celebrar el ple municipal on es va discutir el pressupost municipal de Banyoles per l'any 2016.

ICV-IdB vàrem votar-hi en contra per tres motius:

• No hi ha model de ciutat: Si un pregunta a l'equip de govern quina és la ciutat que volen deixar l'any 2019, un cop finalitzi aquest mandat, ningú té una imatge clara. Respostes molt obertes i poc concretes; solucionar problemes, resoldre situacions, acabar aquest projecte.... Però mai un model concret de ciutat. Des d'ICV-IdB hem dit moltes vegades que nosaltres volem una ciutat que resolgui els problemes de la gent, que sigui ecològica i sostenible, referent en cultura, que doni suport a l'educació, i que dinamitzi l'economia. Conceptes que poden esdevenir en propostes clares i concretes: pla de carrils bicicleta, reformular per maximitzar l'ús del transport interurbà, la nova biblioteca, el projecte per un nou centre cívic, serveis socials que ajudin i encaminin a les persones per resoldre els seus problemes, inversions en plans d'ocupació municipal, creació de brigades de civisme i vigilància de l'estany...

• No hi ha una dedicació clara per les persones: si bé és cert que l'ús dels serveis socials sembla que s'hagi estancat, i per tant, que els ciutadans hagin après a sobreviure o hagin "millorat" en part la seva mala situació, ara toca una feina molt més complicada i sobretot que hi vol molta dedicació: encaminar i ajudar a tornar a la "normalitat" aquelles persones que han patit de forma greu o molt greu la crisi econòmica dels últims 8 anys. Per tant hem de passar la beneficència i assistència dels serveis socials a una política de suport, acompanyament i ajuda.

• No hi ha participació: les inversions de l'Ajuntament són decidides únicament pels polítics del govern. Ells/elles decideixen com i de quina manera s'invertirà el pròxim any. Aquest any la infraestructura estrella serà la nova seu de la policia local. Si bé és cert que la necessitem, potser caldria "redistribuir" la despesa en inversions per igual als diferents barris de la ciutat. I aquesta inversió hauria de ser decidida pels ciutadans i ciutadanes mitjançant consultes. El que sempre hem definit com a pressupostos participatius.

Per aquests tres motius vàrem votar en contra, i com veieu hem posat sobre la taula un seguit de propostes clares i concretes. No és de bon grat votar en contra dels pressupostos, i fer "el paper" en el ple de sempre dir no, per molts arguments que hi tinguem, tot hi que ho fem per responsabilitat i seguiment del nostre programa electoral. És per això que vàrem posar sobre la taula una proposta global: un pla d'acció municipal consensuat amb tots els grups municipal que posi les línies vermelles pels pressupostos dels pròxims anys: què volem, com ho volen, quan ho volem i quant costa. I que sigui una proposta conjunta de TOTS els grups municipals.

 

 

Actituds que no són correctes en el ple.

 Ahir nit es va celebrar el ple municipal d’octubre, tot estar a novembre, amb dos punts estrella: els pressupostos i ordenances per l’any 2016. Un ple que sempre és delicat i complicat. Un pressupost contempla moltes coses amb les quals amb algunes pots estar molt d’acord i d’altres totalment al contrari. Al final els grups municipals fem una valoració global i acabem votant, com mana el reglament, a favor, en contra o abstenció segons la valoració global que en fem. El debat del pressupost és feixuc i complicat.

 Els ciutadans/es no entenen de partides, capítols, esmenes, aportacions, etc. Volen saber com i de quina manera es gastaran, i quina opinió els hi mereixen la resta de partits a l’oposició. Ahir em vaig trobar amb una situació complicada, i de la qual, no recordo haver-la viscut amb anterioritat. En primer lloc la desubicació que ens va causar a la resta de l’oposició, tot i que ho sabíem amb anterioritat, el vot favorable d’ERC als pressupostos del 2016. Una situació, i aquí faig un petit incís, em sona a la traducció municipal del pacte junts pel si, i “si no e vero, en ben trobato”.

 Davant d’aquest impuls d’aire alguns no vàrem calcular que l’egocentrisme i la supèrbia de Miquel Noguer, habituals en els debats econòmics, seria més gran que mai. Tant és així que en la discussió entre el grup, d’CV-IdB i l’equip de govern, va ser en alguns moments, políticament parlant, propi de debat electoralistes, cosa que em faig responsable, en part.

 Però si hi ha quelcom d’ahir a la nit que me’n sento responsable de no haver actuat correctament i haver exigit un gir, és el to desagradable i ratllant en alguns moments a l’insult cap a la regidora de la CUP, Sandra Pazos. Som responsables polítics però la realitat és que els grups petits en moltes ocasions hem de sortir a defensar coses que , tot hi estar informats i assessorats, no dominem amb suficient “soltura”. Això fa que, qui té el poder ho utilitzi com a arma legítima. Però sincerament ahir Miquel Noguer va abusar de la utilització d’aquesta arma i va sobrepassar, un cop reflexionat, els límits de la línia ètica política. 

És per això que en primer lloc vull demanar una excusa pública a la Sandra Pazos per no col·laborar en aquell moment a tallar de soca-rel el to que tenia Miquel Noguer cap a ella, espero i desitjo que l’excusa no sigui per què és dona i jove sinó d’un to “sobrepassat” en el debat. I en segon lloc ja informo que en la pròxima Junta de Portaveus posaré sobre la taula l’exigència de no repetir-se aquesta situació.

El premi Banyolí de l'Any un despropòsit.

Avui es celebra els premis "Banyolí de l'Any", una edició més de despropòsits, despilfarros, postureos, burgesia, poder, casta i teatrillo.
Reunits en el pavelló de La Farga, els senyors i senyores de la comarca s'asseuran en taules rodones per degustar un menú de 50 € mentre a poc a poc, a l'estil gal·la dels Òscars del cinema, s'entregaran premis a diferents empreses, entitats i persones de la ciutat. Dos copets a l'esquena, una fotografia amb somriures falsos i una estatueta fet per un artista banyolí que té un carrer en estat lamentable a la ciutat (Passatge Lluís Vilà) . I tot amenitzat per un antic presentador de televisió, conegut per molts, i amb regalets de La Vanguardia o la Coca Cola. Uns premis al més pur estil català del 3%.
Uns premis amb un nom masclista "premi banyolí de l'Any", diuen que el nom no fa la cosa, però cal recordar que mai cap dona l'ha guanyat, de les 7 edicions, 1 l'ha guanyat una entitat i 6 l'han guanyat homes. I doncs a què esperem a canviar el nom?
Un premi que denota un estil classista per part de l'equip de govern. Qui es pot permetre un sopar de 50 € per persona? Jo us puc ben assegurar que hauria de fer mans i mànigues per poder-lo pagar.
Una despesa innecessària i poc útil. Algú se'n recorda qui va ser el "Banyolí de l'Any " del 2012 o del 2014? O algú ha llegit a premsa nacional el prestigi que té aquest premi? Tampoc sabem quin cost REAL té aquesta gala i aquests premis, ja que s'encobreixen amb espònsors i subvencionat de la Diputació de Girona, que per cert els diners surten de tots i totes.
Per últim si els altres anys el "Banyolí de l'Any " l'escollia la Junta de Portaveus de l'Ajuntament de Banyoles el qual hi som representats tots els partits polítics, en l'anterior legislatura ERC, CUP i ICV vàrem renunciar a participar-hi i com a conseqüència ho decidien CiU i en "Barraca". En aquesta legislatura serà decidit únicament per CiU. En conclusió: un sopar pagat en part per tots i totes, que servirà per fer contents les persones influents i amigues de CiU a Banyoles.
Bon profit a totes i tots, gaudiu del sopar per què ja li queda poc a aquests premis.

 

PD: en finalitzar aquest post (divendres 02/10/2015 a les 19.10) el tècnic de comunicació ja havia penjat qui eren els premiats d'aquest any. Un clic de més ja desmuntat tota la possible intriga.

Simplisme del procés, complexitat en el contingut.

Davant de tot el procés electoral de cares el 27S hi ha una actitud preocupant que ens ha de fer reflexionar sobre com estem actuant. Em refereixo a l'actitud d'alguns dirigents, candidats/es i persones "influents" de la societat catalana que utilitzen el simplisme com a fil argumental.
No sóc dels que defensen que a Catalunya s'està imposant un pensament únic, crec que és un missatge de dretes i més propi de l'argumentari d'altres tipus de "demòcrates". Però si que hi ha un relat imperant impregnat de simplisme. Fixem-nos amb el debat de la Universitat Catalana d'Estiu de la passada setmana. Toni Comin repetia incansablement que la teoria de Catalunya si que es pot era vàlida i la compartia, ell n'anomenava companys, de manera amigable, i argumentava incansablement que tot allò que Rabell defensava era real i creïble. El públic enfurismat no deixava parlar a Rabell que argumentava, com podia, la seva postura. Però Comin i Baños ,de la CUP, feien servir l'argumentari de Rabell amb una única diferencia, posant POBLE i INDEPENDÈNCIA al davant. Amb aquestes dos paraules el públic aplaudia i s'animava. És a dir: la simplicitat de col·locar aquestes dues paraules portava a la gent a escolar i animar-se. Però POBLE i INDEPENDÈNCIA són paraules simples que comporten una complexitat intrínseca que cal que expliquem.
Sóc independentista, dels nous com bé diu Comin, però m'espanta l'argumentari senzill i poc argumentat del procés. I amb certa experiència crec que puc afirmar que basar unes eleccions en il·lusió, quelcom efímer i amb poca duració en el temps, és un greu error.
Em sorprèn també com Romeva, més enllà d'acceptar ser el "testaferro" de Mas, hagi acceptat argumentacions i defensant propostes que sap que són poc viables. Com algú com ell pot defensar una postura simplista de la sobirania econòmica plena a Catalunya en una Unió Europea, que coneix la seva organització i poder amb escreix? O com pot defensar que la independència no ha d'espantar aquella persona que vol ser espanyol i tributar a Espanya des d'una Catalunya independent, quan ell ha treballat en contra del "dumping" fiscal a la UE? Com pot explicar de manera simplista que tothom ens acceptarà després de l'experiència del Referèndum de Grècia?
I no, no és posar pals a les rodes, és obrir els ulls, aprofundir en aquesta cosa que il·lusiona, però que cal ser conscients del què i com ens hi juguem les coses.
Per últim: per temps no sé si podré dedicar molt de temps a la campanya del 27S però si que ja tinc programat algun debat sobre el procés, espero i desitjo que el moderador no sigui com el de la Universitat d'Estiu de Catalunya, que no va impedir que el públic s'abrandés contra alguns.
PD: curiós com els mitjans de comunicació destaquessin la frase d'Antonio Baños dient "Catalunya no es pot" i no les 7 o 8 vegades que dóna la raó a Rabell.

L´oportunitat perduda amb l´Estany de Banyoles

Artícle meu publicat ahir en el Diari de Girona.

El passat juliol de 2014 el Parlament de Catalunya aprovava una resolució per iniciar el tràmits d´un procés participatiu per millorar la protecció de l´Estany de Banyoles. Aquesta decisió va ser consensuada per tots els partits polítics presents a la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament, amb excepció de la CUP, que no hi era present. Un cop aprovada la resolució, la directora del departament, Marta Subirà, va venir a l´Ajuntament de Banyoles a explicar que els pressupostos del 2015 preveurien una partida pressupostària específica per fer aquest procés participatiu els primers 6 mesos de l´any 2015. Doncs el més calent és a l´aigüera. Un cop convocades les eleccions i dissolt el Parlament de Catalunya, el conseller Santi Vila, la directora Marta Subirà i el Govern de Catalunya, tot i tenir competències i acord de tots els partits, no han complert allò que el territori reclamava i reclama. Una altra oportunitat perduda, i qui any passa, legislatura empeny. Mentrestant, l´Estany no aconsegueix ser un espai amb la figura de protecció ambiental que li correspon a la categoria que té i les condicions que el fan únic. No sé si el pròxim «nou país», que alguns anhelem, farà possible que això canviï, però del que estic segur és que alguns no compleixen allò que diuen, i el pròxim 27-S també haurem de tenir-ho en consideració.

Us adjunto també les respostes de la Directora General de Medi Ambient: 

El "postureo" polític.

Començo a escriure aquestes línies sabent que rebré per tots costat, però crec que és necessari reflexionar a vegades sobre allò que alguns fan o fem .
Hi ha quelcom de la nova política que no entenc: val més un bon "postuereo" que un fet real i palpable. I aquesta nova política de "postureo" la realitzen tots els partits, però és més habitual en els nous partits polítics tals com Podemos, Ciutadans i fins i tot la CUP. Què és el "postureo" polític? Doncs escenificar quelcom que saps que no porta enlloc però que en canvi et crea un bon rendiment polític dels teus votants i d'aquells que poden ser possibles votants teus. Bàsicament fer quelcom simbòlic de cara a la galeria.
Ahir llegia com la CUP de Barcelona proposava fer un ple extraordinari per abordar "la ruptura" i entre altres coses demanava la votació per adherir l'Ajuntament de Barcelona a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Barcelona en Comú i Ada Colau ja havien manifestat que si es vol que l'Ajuntament s'adhereixi a l'AMI es faci mitjançant una consulta ciutadana. Doncs la CUP, ERC i CDC s'han saltat la voluntat política de l'equip de govern, ara potser ho negociaran, per voler fer un ple extraordinari per abordar quelcom que ja es parlarà, gairebé de manera única, el pròxim 27S en unes eleccions que per alguns seran plebiscitàries i per altres constituents. És a dir, la CUP,ERC i CDC fan un "postureo" polític per parlar de quelcom que es decidirà en un breu , però d'aquesta manera "els seus" estaran contents de veure com "lluiten" pel procés.
Aquest "postureo" polític em sembla inoportú i ineficaç, tant si el realitzen uns, com altres com "els meus". Exemple clar va ser la moció de la CUP Banyoles per col•locar una estelada al balcó de l'Ajuntament de Banyoles des de l'11 de setembre fins a la independència efectiva. Una moció que va confrontar a gairebé tots els partits de l'Ajuntament Banyoles: CiU, ERC, CUP i ICV, per quelcom que era simbòlic i poca cosa més. No per col•locar una bandera a l'Ajuntament serem més o menys independentistes, quan a la ciutat ja n'hi ha dos, i alguns grups ja havíem proposat col·locar-ne una a un lloc pròxim de l'Ajuntament com la placeta que hi ha davant. Però alguns ja varen recollir les engrunes de la discussió, altres en vàrem sortir indemnes, i altres ha rebut cops per tots costats.
El "postureo" polític no s'acaba ni s'acabarà, per sort o per desgràcia, però segueixo dient que calen més fets i menys paraules.

Mans al cap

Després d'una certa desconnexió de les vacances, tot i que he llegit cada dia els diaris habituals tals com El Punt, El Diari de Girona, La Vanguardia, El Periòdico i El País, em poso les mans al cap de llegir segons què de segons qui.
En els últims dies he llegit l'entrevista a LLuís Llach en la qual deia "No és que renunciem (fent referència a principis ideològics) però aparquem durant 12 o 18 mesos una colla de principic que són bàsics en les nostres vides i en els quals veiem fermament per aconseguir el pas de pantalla" una frase que recorda aquella mítica frase de Gorucho Marx dient "aquests són els meus principis, si no li agraden en tinc uns altres". També els twits de Raül Romeva del passat dilluns 17 d'agost dient "15. Un gobierno presidido por Artur Mas, sí, quien hasta ahora ha estado siempre a la altura de las demandas ciudadanas en esta cuestión ", cal posar de relleu la frase "en esta cuestión" que fa referència únicament a "el tema de procés". Curiós que qui es va presentar en una llista d'ICV-EUiA en coalició amb IU i amb el lema de "crisi de dretes, solucions d'esquerres" ara defensi a una persona que va aplicar les retallades més bèsties a Catalunya i també ha aprovat mesures econòmiques i laborals que han fet perdre poder autonòmic, com per exemple, la llei d'estabilitat econòmica del PP. I per últim el cap de llista de la CUP, Antonio Baños, dient a El Matí de Catalunya Ràdio "no m'imagino la CUP investint president Mas, no podem avalar les seves polítiques ni tan sols el 28S", aquesta mateixa frase l'ha dit i repetit molts cops LLuís Rabell, cap de llista de Catalunya si que es pot, i l'han "atonyinat" per les xarxes socials, ara bé, avui l'ha dit la CUP i la gent ha aplaudit.
Em preocupa la deriva de deixar ideologia a un costat per defensar un sol tema, fins i tot quan defensant el tema és contradictori amb allò que has predicat en un passat, o fins i tot, al costat de persones amb les quals no havies compartit res. Un sol tema pot fer possible que abandonis lluites i ideologia? I en segon lloc em preocupa el "sedàs" que hi ha últimament en el nostre petit país on sembla que alguns hagi fet llista de bons o els nostres i els dolents o els que no són dels nostres. De veritat que el 27S ha de servir per fer un país en blanc i negre. Unes eleccions han de servir per això? I ho hem de fer en aquestes condicions de manipulació, destrucció i menys teniment. Doncs ho sento molt, però amb mi que no comptin aquells i aquelles que volen fer llistes incoherents i amb odi.