Sous i responsabilitats a Banyoles.

Ahir va haver-hi el ple extraordinari per ratificar la distribució de les regidories i responsabilitats (cartipàs) i els sous. El cartipàs és quelcom que decideix l’Alcalde de manera unilateral, l’oposició no hi pot dir res. Cosa que va fer que l’oposició de l’Ajuntament de Banyoles només poguéssim criticar l'organització. No existeix la regidoria de transparència, hi ha regidors que són responsables de coordinar grans àrees però no són responsables de cap àrea de les que coordinen, hi ha regidors que estan a tot arreu sense especificar un àmbit clar i concret. Per ICV-IdB l'organització era molt fàcil:

 • Alcaldia: alcaldia, seguretat, multes, participació i transparència.

 • Serveis a les Persones: educació, serveis socials, cultura i patrimoni, joventut, cooperació i solidaritat, salut, dones (seria de nova creació), habitatge i barris. El responsable d’aquesta àrea seria el primer tinent alcalde.

• Economia i ciutat: recaptació, hisenda, turisme, ocupació, indústria, esport, comerç, festes i promoció de la ciutat. El responsable d’aquesta àrea seria el segon tinent alcalde.

 • Territori i Sostenibilitat: urbanisme, via pública, mobilitat i medi. El responsable d’aquesta àrea seria el tercer tinent alcalde.

 4 grans àrees amb 3 dedicacions exclusives: alcaldia i serveis a les persones, més una de les dues que resten. Actualment tenim 5 tinents d’alcalde i 5 caps d’àrees. Pel que fa als sous trobem totalment indecent que els regidors amb dedicació exclusiva cobrin 3.000€/mensuals bruts.

 Des d’ICV-IdB vàrem proposar una forquilla de sous d’entre 1.200 € i 2.200€ per aquelles persones que tinguessin dedicació exclusiva. SI bé és cert que l’Alcalde cobrarà un 1.200€/mes per assistències a plens, comissions i juntes de govern, cal saber que tindrà un sou de 60.000€/anuals de la Diputació de Girona. Per tant cobrarà 5.200€/mes. (els sous de la diputació consten de 15 pagues anuals). Us adjunto el gràfic que hem fet amb els sous de cada regidor/a. Podreu comprovar com ser Home i de convergència democràtica t’assegura un bon sou, ser dona en canvi no. El que també t’assegura tenir un bon sou és ser d’unió (Bosch i Tubert).

Setmana de “l’orgull” homosexual.

“Hola em dic Harvey Milk i he vingut a reclutar-vos”, ja han passat més de 38 anys quan un home demòcrata americà homosexual iniciava alguns dels seus mítings per ser escollit “supervisor” municipals, similar a regidor de districte, amb aquesta frase. El 28 de juny de 1969 va tenir lloc els “aldarulls d’Stonewall. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Aldarulls_de_Stonewall) que van ser l’inici visual de les reivindicacions dels moviments a favor dels drets de les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB).

Avui, any 2015, hem avançat cap a una societat molt més tolerant i inclusiva cap als sectors LGTB. Fets com l’aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe (gràcies Perdo Zerolo!) o la llei catalana contra l'homofòbia han fet evolucionar la visió i el “tracte” cap a les persones obertament homosexuals, bisexuals i transsexuals.

Però encara hi ha petites espurnes que ens fan patir: el projecte “pilla pilla” a Barcelona i rodalia; que es dedicava a buscar gais d’entre 40-50 anys per gravar-los i fer creure que eren pederastes, lleis com les que apliquen a Rússia, que segueix tractant l'homosexualitat com una malaltia i no deixa adoptar nens i nenes d’aquest país a parelles homosexuals, o no cal anar tan lluny; Girona. En els últims temps, sobretot últims dos anys, s’ha convertit en una ciutat amb petits grupuscles violents (en acció verbal i física) cap als sectors homosexuals. Em preocupa aquesta situació i em preocupa la latent homofòbia que algunes persones, fins hi tot persones influents, continuen tenint. Per posar un exemple; un regidor de l’Ajuntament de Banyoles no ha parat de dir durant tota la campanya electoral la frase “maricón l’últim” amb la “coletilla” “és una frase típica, com l'ets un gitano”. Quanta feina queda per fer... 

Per finalitzar un deixo un vídeo que m'agrada molt i molt. Es tracte de la discussió en el Parlament de Nova Zelanda sobre l'aprovació del matrimoni homosexual. Podeu escoltar el fantàstic discurs del diputat "conservador". Tant debò tinguéssim diputats conservadors així a Catalunya... 

Per l’estiu cap infant de Banyoles ha de passar gana.

Demà acaba l’escola i també el menjador escolar. Hi ha molts nens i nens que són becats en els menjadors escolars. Dintre dels alumnes becats n’hi ha que ho són per la difícil situació de casa seva per raons econòmiques i socials. Famílies que per  diferents motius tenen problemes de diferents tipus, entre els quals no tenir suficient capacitat econòmica per donar suficient menjar a casa seva. Per tant hi ha nens i nenes a Banyoles que passen gana. Segons la regidora de Serveis Social el novembre de 2014 hi havia 36 casos de desnutrició a les escoles, i per tant, 36 casos molt greus d’infants que passen gana. Mai hem sabut el número real d’infants que tenen problemes per menjar a casa seu (greus o lleus). Però si que sabem que l’any 2014 s’han ajudat a 437 famílies en el Centre de Distribució d’Aliments (CDA) i en són 90 més que el 2013.  Cal destacar que el 49.93% de les ajudes d’urgència l’any 2014, un total de 85.072,17€, varen ser per qüestió d’alimentació; menjar en espècie (CDA) i en beques menjador.

Així doncs demà acaba el menjador escolar i amb aquest els becats socials, aquells que l’utilitzen perquè a casa seva passen o poden passar gana. I durant l’estiu què passarà?

Davant d’aquesta situació, ICV-IdB hem volgut mostrar la nostra preocupació fent arribar dues propostes per tal  que aquest estiu cap infant banyolí passi gana.

En primer lloc hem demanat ampliar el servei de distribució de menjar preparat que fa la Creu Roja a la gent gran, per tal que durant l’estiu les famílies amb infants necessitats puguin rebre aquest menjar a casa seva.

En segon lloc hem demanat que aquests infants siguin becats en casals d’estiu que tinguin servei de menjador.

D’aquesta manera podem solucionar, en part, el problema de la gana durant l’estiu.

Nou equip de govern a Banyoles, vells tics.

Dissabte en el discurs d’investidura la gent d’ICV-IdB dèiem; esperem que els canvis en el grup de CiU no serveixin per fer allò tan típic de la vella política “fer veure que canviem tot per no canviar res”. Doncs avui ja hem tingut l'ocasió de veure que així serà.
Avui s’ha presentat el nou equip de govern, les àrees de responsabilitat de cada regidor/a de CiU. Però sabeu què? Els regidors a l’oposició no hem rebut ni una trucada ni un correu Electrònic, res de res per informar-nos de la nova distribució de responsabilitats de l’Ajuntament.
Diàleg i transparència amb l’oposició deia Miquel Noguer el passat dissabte en la seva proclamació com alcalde de la ciutat. Ja veieu com comencen.
Una imatge val més que mil paraules. Roda de premsa de presentació del cartipàs. Miquel Noguer sol s’ho fa i s’ho desfà.

Discrus inici de mandat

Rumors de campanya electoral.

Passat uns dies de la campanya electoral i tot una mica més tranquil vull explicar aventures i curiositats d’aquells dies.

Els quinze dies de campanya són intensos i en molts moments difícils. Qui n’ha viscut alguna d’aprop sap de què parlo. Trucades a última hora per acabar d’organitzar un acte, persones que no es presenten a segons quins llocs, material que cal anar a buscar a Barcelona per què el transportista s’ha deixat a la fàbrica...

Però el que més m’ha encuriosit aquesta campanya electoral són els rumors que poc a poc hem anat esbrinant. Aquí en venen alguns:

• No voteu a ICV-IdB, ja que si treuen un bon resultat Joan Luengo serà diputat i deixarà l’Ajuntament. Sembla que alguns saben més que jo...

• Si ICV-IdB governa prohibiran la piragua i el rem per què estressen els peixos. Aquest va ser un rumor que ens va arribar de primer mà, i que va comportar invitar a cafè a piragüistes i remers, cosa que mai varen voler, a canvi d’explicar que era mentida i explicar el nostre projecte esportiu per l’Estany.

• Joan Luengo no viu a Banyoles, és un candidat imposat per ICV des de Barcelona per salvar “el cul”. Fals, visc a Can Puig a casa els pares.

• Votant a CiU m’han assegurat que continuaré cobrant la pensió, m’ho ha dit XXX XXXX candidat de CiU. El vot de la por.

• ICV-IdB ha pintat els nassos dels cartells de CiU. Totalment fals.

• ERC i ICV ja tenen el pacte firmat. Ni vàrem firmar res, ni en vàrem parlar mai.

Sembla que alguns amb el programa no en feien prou per a tenir uns bons resultats i utilitzaven el boca- orella, esport olímpic a Banyoles, per anar dient rumors sobre els altres. Però tots aquests rumors cal agafar-los amb humor. 

La dignitat té noms i cognoms a Banyoles.

Porto dies donant voltes i pensant sobre el “Cas Creu Roja” i les seves conseqüències i repercussions. És un tema complicat i molt delicat per parlar-ne i fer-ne un bon anàlisis. Això no vol dir que ho fem i fem feina en aquest sentit. Amb aquest tema sempre he dit que “no gesticular” no vol dir no treballar-hi. Recordo per exemple que ICV-IdB va portar les subvencions mal justificades a la Sindicatura de Comptes, no ho vàrem fer públic mai, i la resposta final encara l’estem esperant.
Però després de la sentència del judici hi ha diferents coses que semblen, a l’espera de si alguna part presenta recurs, són definitives.
En primer lloc que hi ha un culpable, que llegint els resums de les sentències, no s’ha sabut defensar, o no ha volgut defensar-se, i per tant que no ha desmentit allò del que se l’acusava.
En segon lloc hi ha unes persones, menors llavors i majors ara, que han pogut i han sabut demostrar que no s’han inventat res, que han estat verdaderes víctimes i sobretot que han patit. Però les peles i la presó pel responsable no podran curar les ferides.
En tercer lloc hi ha una entitat, que per desconeixement o omissió, ha estat víctima d’un mal ús i un mal servei per part d’una persona. I que l’entitat, repeteixo volgut o no, haurà de treballar per “recuperar-se”.
En quart lloc, i no gens menys important, hi ha uns treballadors/es que han donat exemple de què és la seva feina i com s’ha de fer. Assumint des del primer dia que no seria fàcil, que trobarien impediments i sobretot que podrien ser assenyalats i “maltractats” pels poders que ocultaven, per desconeixement o omissió, aquest cas.
És per això, que crec que Banyoles avui hi ha persones, amb noms i cognoms, homes i dones, que són la DIGNITAT en persona. I cal que la ciutat els hi faci justícia.