Aquestes són les dues paraules que dia rere dia em proposo per arribar a saber que és allò que realment vol l’esquerra independentista del meu país.
Entendre les seves accions. Aquesta és la meva intenció vers a l’acció de cremar fotos del rei. Aquesta acció que va ser tant “innocent” en el seu moment, ha esdevingut en una acció per alguns: separatista, anticonstitucional, en contra d’Espanya… Realment crec que no és agradable veure com algú crema una foto per demostrar el seu rebuig. En veure les imatges del dia tretze de setembre a la plaça del Vi em va recordar per un moment a les imatges d’Iraq, quan es manifesten en contra de la ocupació nord-americana. Vers aquest paradigma, hi conflueixen moltes igualtats amb l’idea dels iraquians anti-americans i els independentistes catalans. Ocupació, desgavell i subtracció de la riquesa són les accions que els iraquians i els catalans/es patim. No ho dic jo sinó tots els que creuen amb la idea de la independència de Catalunya.
Com deia abans, l’acció de cremar quelcom referent algú o alguna cosa em sembla “de mal gust”. Per tant crec que aquesta no ha de ser la manera amb la qual ens hem d’enfrontar a ell o a ells.
Les reaccions que s’han succeït han estat, des del meu punts de vista, exagerades i fora d’òrbita. La conclusió de tot el procés que vivim i que viurem demostra que Espanya no hi ha llibertat d’expressió.
Comprendre. Aquest és el segon estat al qual he arribat per tal de saber el perquè de totes les accions. Seguir cremant fotos del rei, no porta enlloc, al contrari, l’Audiència Nacional, segueix amb la seva tònica, buscar i condemnar aquell que han exercit la seva llibertat d’expressió. No defenso, ni vull defensar, allò que personalment trobo de mal gust. Tot i així la reacció de alliçonament dels jutges cap als radicals no comportat res més que una reacció inversa. S’esperaven de ven segur, que la crema de fotos i les manifestacions s’atenuessin,doncs no, tot el contrari.
Des d’aquí només hem queden les últimes reflexions, el pròxim 12 d’octubre, dia de l’Hispanidad, estan convocades diferents manifestacions a reu d’Espanya, moltes d’elles secundades pel PP. Hi hauran símbols anticonstitucionals com, banderes falangistes, himnes franquistes o lemes anticatalans i bascos? Deixarà el PP que les seves manifestacions es converteixin en caldo de cultiu d’organitzacions d’idees tant conservadores i antigues com les de la Falange? Els jutges de l’Audiència Nacional, que molts d’ells varen firmar postulats ideològics del senyor Francisco Franco, deixaran que es cremin senyeres o altres símbols relacionats amb Catalunya o altres comunitats autònomes amb sectors nacionalistes o independentistes? Servirà doncs el 12 d’octubre per tornar a la idea de l’Espanya una, grande i libre?
Molt en el fons, en la part irracional del meu interior, entenc i comprenc allò que algunes persones estan defensant.
Entendre les seves accions. Aquesta és la meva intenció vers a l’acció de cremar fotos del rei. Aquesta acció que va ser tant “innocent” en el seu moment, ha esdevingut en una acció per alguns: separatista, anticonstitucional, en contra d’Espanya… Realment crec que no és agradable veure com algú crema una foto per demostrar el seu rebuig. En veure les imatges del dia tretze de setembre a la plaça del Vi em va recordar per un moment a les imatges d’Iraq, quan es manifesten en contra de la ocupació nord-americana. Vers aquest paradigma, hi conflueixen moltes igualtats amb l’idea dels iraquians anti-americans i els independentistes catalans. Ocupació, desgavell i subtracció de la riquesa són les accions que els iraquians i els catalans/es patim. No ho dic jo sinó tots els que creuen amb la idea de la independència de Catalunya.
Com deia abans, l’acció de cremar quelcom referent algú o alguna cosa em sembla “de mal gust”. Per tant crec que aquesta no ha de ser la manera amb la qual ens hem d’enfrontar a ell o a ells.
Les reaccions que s’han succeït han estat, des del meu punts de vista, exagerades i fora d’òrbita. La conclusió de tot el procés que vivim i que viurem demostra que Espanya no hi ha llibertat d’expressió.
Comprendre. Aquest és el segon estat al qual he arribat per tal de saber el perquè de totes les accions. Seguir cremant fotos del rei, no porta enlloc, al contrari, l’Audiència Nacional, segueix amb la seva tònica, buscar i condemnar aquell que han exercit la seva llibertat d’expressió. No defenso, ni vull defensar, allò que personalment trobo de mal gust. Tot i així la reacció de alliçonament dels jutges cap als radicals no comportat res més que una reacció inversa. S’esperaven de ven segur, que la crema de fotos i les manifestacions s’atenuessin,doncs no, tot el contrari.
Des d’aquí només hem queden les últimes reflexions, el pròxim 12 d’octubre, dia de l’Hispanidad, estan convocades diferents manifestacions a reu d’Espanya, moltes d’elles secundades pel PP. Hi hauran símbols anticonstitucionals com, banderes falangistes, himnes franquistes o lemes anticatalans i bascos? Deixarà el PP que les seves manifestacions es converteixin en caldo de cultiu d’organitzacions d’idees tant conservadores i antigues com les de la Falange? Els jutges de l’Audiència Nacional, que molts d’ells varen firmar postulats ideològics del senyor Francisco Franco, deixaran que es cremin senyeres o altres símbols relacionats amb Catalunya o altres comunitats autònomes amb sectors nacionalistes o independentistes? Servirà doncs el 12 d’octubre per tornar a la idea de l’Espanya una, grande i libre?
Molt en el fons, en la part irracional del meu interior, entenc i comprenc allò que algunes persones estan defensant.
