Benvolguts Reis Mags d’orient:

Us demano per a les persones de Banyoles les següents coses;
- un alcalde dialogant, un equip de govern que no amagui informació,
- més protecció a l’Estany de Banyoles,
- un PSC amb un estil propi,
- que alguns regidors acabin de conèixer la seva regidoria,
- menys especulació i més inversió social,
- uns pressupostos justos i amb ètica,
- una àrea de salut, una millor inversió per a projectes de restauració i conservació de l’entorn,
- un Senat Jove per a tot els joves,
- un nou Centre Cívic....

En definitiva un nou govern d’esquerres i ecologistes de debò

Li Recordo Senyor Miquel Noguer, que aquest logotip anava estretament lligat amb un altre “PARLEM?”. En el qual es va fer campanya per predicar a tort i dret que aquesta companyia tenia més importància el diàleg abans de qualsevol decisió. Cal que sigui seguidor de la seva doctrina. I vostè ja sap per on van els trets.

Acudit aparegut a http://www.banyoles.info/ referent a l'entrada anterior:

Això si que no era d’esperar

La situació del passat ple del dimecres 19 va ser d’allò més esgarrifant.

Resulta que avui dia encara hi ha partits de primera i partits de segona, depenent del nombre de regidors ( i per tant del nombre de vots) que té un partit. Resultat que si tu tens un regidor, ets un partit de segona. I per tant ets menyspreable.

De CiU de Banyoles ens en podíem esperar moltes coses, aturar projectes, beneficiar els que menys falta els hi fa, aplicar polítiques de dretes (que era d’esperar)... Però el que mai hauríem esperat és un tracte dictatorial cap a un partit polític elegit democràticament.

El passat ple del dia 19 de desembre el Senyor Miquel Noguer va fer callar a la regidora d’ICV, Núria Langa, aquesta situació ens va deixar els allà presents perplexos. Tot seguit en l’apartat de l’ordre del dia “Precs i Preguntes”, ICV havia de fer totes les preguntes alhora, mentre que ERC sempre les havia pogut fer de maner pregunta i resposta.

Per tant hi ha hagut un tracte discriminatori cap a ICV.

És per aquest motiu que ICV- independents de Banyoles va fer el següent comunicat de premsa:

ICV-Independents de Banyoles denuncia les pràctiques discriminatories i “caciquils” de l’Alcalde Sr. Miquel Noguer cap al seu grup municipal en la gestió dels Plens de la Corporació.
Núria Langa, portaveu del Grup Municipal d’ICV-Independents de Banyoles, és objecte de tàctiques greument discriminatòries en el seu dret d’intervenir en el Ple. Sistemàticament se li exigeix formular tots els precs i preguntes d’una sola vegada i sense dret a rèplica quan la resta de grups intervenen, repliquen i contrarepliquen sense cap limitació, i fins i tot el públic assistent exerceix aquesta possibilitat de replicar.

Aquesta actuació “caciquil” de l’Alcalde:

• Vulnera l’equitat en les normes del joc democràtic i la representació de tots/es els/les portaveus.
• Empobreix i degrada la participació democràtica al Municipi.
• Discrimina els/les electors/es que han encarregat al nostre grup la defensa d’una determinada opció política.

Concretament, tal i com es pot comprovar a les actes corresponents, en els plens municipals del 26 de novembre i del 19 de desembre, es va impedir al nostre grup municipal la possibilitat de replicar en els precs i preguntes del Ple.

Pel contrari, el grup municipal d’ERC ha tingut en tots i cadascun dels Plens Municipals la possibilitat de replicar i contrarreplicar, per exemple, en el Ple d’1 d’octubre de 2007 els representants municipals d’ERC van poder replicar i contrareplicar en quatre ocasions; en el de 29 d’octubre en quatre ocasions més i en el Ple de 26 de novembre en set ocasions.

Aquesta actuació greument discriminatòria s’afegeix a una preparació dels Plens Municipals que impedeix una discusió real dels temes que es sotmeten a la seva consideració donat que les Comissions Informatives es redueixen a una lectura parcial i superficial dels punts de l’ordre del dia.

ICV-Independents de Banyoles considera que aquesta dinàmica imposada per l’actual Govern Municipal, si no es corregeix, podria impedir el correcte funcionament democràtic i la participació dels representants de la ciutadanía en els afers que a tots/es afecten.

ICV-Independents de Banyoles demanarà a l’Alcalde una REUNIÓ URGENT de tots els portaveus Municipals per tal de corregir aquesta anomalia que pot entorpir de manera irreversible la dinàmica de debat constructiu i de recerca de consensos que necessita la Ciutat i reclama la Ciudadanía

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

És per tot això que l’enquesta del mes es canvia per fer la següent pregunta: Creus que Miquel Noguer hauria de demanar disculpes a ICV-IdB i a tots els seus votants?

Predir, preveure i prevenir

Dissabte 15 de desembre de 2.007. Són les 5:15 hores de la matinada d’un dissabte, o més ben dit d’un diumenge. El dissabte tarda havia polgut, i als voltants de Banyoles nevat, era de preveure que aquella nit faria molta fred i que no seria d’estranyar trobar-se alguna placa de gel per la carretera. Després de passar tota la nit a Girona decidim tornar a Banyoles. Quan arribem a l’alçada de la Pur Llet hem de parar el cotxe perquè hi ha una immensa placa de gel.
Arribo a casa i abans de posar-me al llit decideixo trucar a la Policia Local de Banyoles. La conversa va ser la següent:

- Policia: Bona nit, policia de local de Banyoles amb què el podem ajudar?
- Jo: Sí, bona nit, els truco perquè acabo de passar per darrera la Pur Llet amb el cotxe i acabo de trobar una placa de gel, era per si podrien anar-hi a tirar sal o fer-hi alguna cosa...
- Policia: M’ha dit perdó a la Pur Llet, just darrera de la cooperativa al trencant que es dirigeix al monestir...
- Jo: mmmmmmmm, sí aquest mateix.
- Policia: Ok, moltes gràcies, ara mateix li dic al caporal per saber el què hem de fer, ja que.... em sembla que no tenim sal. Adéu
- Jo (mig espantat, mig inconscient): Adéu.

No és ficció és realitat.
El passat dissabte dia 15 de desembre això em va passar a mi.
Només té un nom; MANCA DE PREVISIÓ

A l'enquesta del mes de novembre amb la pregunta :Creus que Jordi Congost, hauria de deixar de ser regidor? els resultats són els següents:

• Sí, ha demostrat el poc que val
  8 (53%)
• Cal donar-li un vot de confiança
  2 (13%)
• No
  3 (20%)
• M'és indiferent
  2 (13%)
  
  15 vots en total

Calma!

Aquesta és la meva paraula cap al senyor Barraca. Calma.
Calma per respondre preguntes.
Calma a l’hora de prendre decisions.
Calma a l’hora de respondre a la premsa, que després diem allò que als companys de Govern no els hi agrada.
Calma per fer feina, que sempre s’ha de fer de manera ben feta.
Calma amb la oposició, que els menjarem.
Calma pel protagonisme, que després tenir-ne molt fa mal.
Calma alhora de realçar el partit, que costa.

I perquè li dic això?
Des del meu punt de vista, i la sensació que em va donar, la pregunta que ICV-IdB li va fer en el darrer ple, no li va semblar gaire correcte.
Però és la realitat.
Un partit no pot votar en contra a Banyoles i a favor a Salt la mateixa moció.
El PSC és capaç d’això i molt més. Almenys el PSC de Banyoles.

Senyors/es del PSC busquin el seu propi espai a l’ajuntament, siguin ideològicament independents del senyors amb el quals governen.
Tinguin una mica de comprensió cap aquells que els han votat, ja que els hi han fallat des del primer moment, o és que cal recordar que vostès deien “ Polítiques d’esquerra” en el seu programa electoral. Els hi recordo amb qui governen? CiU? Els hi sona?

Cada dia demostren que vostès compleixen ordres de Miquel Noguer i que no tenen ni volen un espai propi.
Això és el PSC de Banyoles.

[La foto és la del cap de llista, amb una de les frases elecotrals, per un error d'impremta no hi va sortir; Compromesos amb la gent DE CiU]

L'objectiu: volem conèixer les idees de la gent

www.idees2008.blogspot.com

ICV està en ple procés de preparació del seu programa per a les eleccions generals de 2008. Com sabeu un dels nostres compromisos més ferms és amb la participació de la ciutadania. Per això, com hem fet en altres ocasions, obrim l’elaboració d’aquest programa a la opinió de tots aquelles persones que vulguin dir la seva. Amb aquest objectiu hem endegat un procés participatiu que s’ha iniciat amb la recollida de propostes per part dels diferents àmbits d’ICV que trobaràs tot seguit. Ara ens agradaria saber la opinió de tothom qui vulgui, com més gent millor, perquè estem convençuts que serà la manera d’enriquir i millorar encara més el nostre programa. Per això et convidem a que ens facis arribar la teva opinió sobre aquest conjunt de propostes i que, fins i tot, en plantegis de noves. De la valoració i les aportacions que recollim, i en funció de les valoracions que hagin expressat els participants, n’extraurem les principals prioritats d’ICV per a les properes eleccions generals. Aquestes prioritats seran finalment discutides i aprovades en una convenció programàtica el proper gener i esdevindran el nostre compromís amb la ciutadania per a la propera legislatura.

Joan Herrera, candidat d'ICV per les legislatives del mes de març, ens explica per a què serveix la web:

25-N Dia internacional contra la violència masclista

Aquest és el lema dels Joves d'ICV per la campanya contra la violència masclista

LLei de la Memòria Històrica

Moltes són les persones que diuen que " amb Franco es vivia millor",
molts són els que dubten sobre si cal recordar,
molts són els que encara avui segueixen la seva filosofia,
molts són encara els que dubten de treure el símbols Franquistes,
però no els podrem treure tots...



Pues que sepa usted que vamos a ser muchos los que le vamos a tocar la nariz, porque no me atrevaria a tocarle mucho más, no sea que se me desmonte usted ahora, para que se aprueve la Ley de la Memòria històrica, con su mayor amplitud y con el mayor respeto a todos aquellos y aquellas qe han sufrido con esta etapa de la història oscura d'España.Y se lo digo en castellano para que me entienda.

Quan les pudors no es poden sancionar

El passat mes d’abril es va aprovar a Banyoles una ordenança municipal relacionada amb les pudors que pateix Banyoles dia rere dia.
Banyoles està sotmesa cada dia a un tipus de contaminació que si bé no danya al medi natural ( o almenys així els experts ho diuen), molesta i irrita als ciutadans/es de Banyoles. És normal que una ciutat com Banyoles pateixi pudors degudes a activitats agrícolaramaderas, per la proximitat d’aquestes a la ciutat. Tot i així Banyoles pateix problemes de pudors per la proximitat de les indústries a zones residencials. Principalment són tres grans empreses que provoquen aquestes molèsties; dos relacionades amb la indústria càrnica i una per a la fabricació de gelatina.

El govern anterior va prendre la iniciativa de realitzar una ordenança que regularitza aquest tipus de contaminació. Després d’estudiar de on provenen, qui provoca, com es provoquen les olors i estudiar un reglament municipal de Lliçà de Valls, que regularitza les olors, van prendre la decisió de redactar un reglament municipal únic, que contempla un règim sancionador. La iniciativa va ser ben rebuda entre els afectats/ades de les pudor. Aquest procés es va allargar durant l’any 2.006, el següent any al mes d’abril es va fer la primera aprovació (aprovació inicial) d’aquesta ordenança de les olors (o pudors). Com tots/es recordem el mes de maig hi va haver-hi les eleccions municipals, amb la conseqüent d’un canvi de govern. Al ple municipal del mes de setembre ICV, la seva regidora, va preguntar quin era l’estat del reglament, el govern va contestar que encara estava en període de al·legacions. El govern va respondre sense saber que estava dient, ja que encara s’havia d’aprovar de manera definitiva, recollint les possibles al·legacions i adjuntant també els diferents informes tècnics de la Generalitat de Catalunya.

Ara resulta que el govern ha enviat aquest reglament a la Generalitat, i per tant, l’ajuntament està a l’espera de les valoracions. Així com també s’ha enviat a un bufet jurídic de reconegut nom (tot hi que no s’ha dit mai el nom, és el que diu el senyor alcalde) per tal que també estudiï i valori el reglament. Sense esperar la resposta de totes les parts implicades des del govern ja s’ha comentat que per tal de que pugui ser efectiu cal anular el règim sancionador. No és capaç l’ajuntament de sancionar a aquells que tiren un paper al terra, no és capaç l’ajuntament de sancionar aquell que fa un grafity sense permís, no és capaç de sancionar aquell que beu al carrer? A clar, aquests són aquells que no tenen grans quantitats de diners, perquè els que contaminen són grans empreses, que mouen grans quantitats de diners. Però, no molesta per igual o més trobar-se una caca de gos al terra que passejar-se sentit pudor? La caca de gos la podem esquivar, però i la olor?

El problema rau en que el anterior alcalde va publicar l’ordenança al BOPG el 8 de maig de 2.007 però no es va publicar al DOGC, que es va fer el 27 d’octubre de 2.007 a càrrec del senyor Miquel Noguer, actual alcalde.

Senyors del govern vostès són capaços de apujar els impostos municipals de manera indiscriminada, són capaços d’organitzar dos mundials ,un de rem i un de piragüisme,amb menys de 4 mesos, i no són capaços d’aplicar una ordenança que protegeix a la gent de Banyoles. A més a més, són capaços de debatre el que està passant mitjançant els mitjans de comunicació i sinó els hi agrada, trucar al periodista i demanar-li explicacions.

Sinó aproven l’ordenança els hi avanço que els hi portaré la PUDOR al ple , jo i tot aquell que em vulgui acompanyar, per tal que olorin i se sentint tan còmodes com jo i molts altres banyolins i banyolines a l’hora d’olorar la pudor de manera constant i diària. També seran capaços de sancionar-me?

Renovació del bloc

Com heu pogut veure el bloc ha canviat de dalt a baix. Per tal de fer-lo "reviure" ,a partir d'ara es penjarà un text nou cada setmana.
A més a més s'ha obert una nova secció anomenada "enquesta" que es renovarà cada 15 dies. Acudits, videos, imatges,enllaços i comentaris seran penjats doncs almenys un per setmana.

Govern 0 - Oposició 4

Si el ple del pasta dia 29 d’octubre hagués estat un partit de futbol hagués guanyat la oposició per golejada i molt bon joc.

Fores de joc, penaltis i faltes varen regnar en el govern.

Successió del partit:

• ERC pregunta sobre uns diners que la regidoria d’Esport ha gastat en un projecte que no es duu a terme. EL regidor i l’alcalde, Jordi Congost i Miquel Noguer, tiren pilotes fora. La quantitat puja a uns 12.000€ (2.000.000 de les antigues pessetes)
• En el moment de parlar sobre la remodelació del carrer Girona, la oposició comet errades, sobretot des d’ERC, però el govern els esquiva i no queda molt clar qui té la possessió de la pilota.
• El gran moment del partit arriba quan la oposició en bloc comenta els nous impostos per l’any 2.008. ICV es remarca en la seva posició d’un partit on l’ètica preval per davant de tot. ERC per la seva banda, amb més tecnicismes, comenta l’objectiu dels diferents augments i congelació, sobretot els relacionats amb les grans empreses, dels impostos. El moment més àlgid arriba quan la oposició ha de recordar una proposta de CiU vers el tema dels cotxes elèctrics i/o híbrids.
• Tot seguit arriba la prorroga on ICV presenta dues mocions. El diàleg a regnat en una d’elles,la moció sobre la violència domèstica i intrafamiliar, el ple consensua la moció. Tot seguit, amb la moció sobre els transgènics, Miquel Vilanova regateja la moció de manera que no queda clar de què s’està parlant.
• Joc “brut” amb la pregunta de la dedicació del 90% del senyor alcalde, Miquel Noguer, com a futbolista que ha estat, llença el penalti fora del terreny de joc.

No sóc seguidor del futbol. Però resulta que en el món de CiU a Banyoles el futbol regna, i cal explicar-ho d’aquesta manera per tal que ens entenguin. Considero el govern com a un únic equip ja que el PSC no demostra tenir ni color, ni escut ni bandera.

Entendre i compendre

Aquestes són les dues paraules que dia rere dia em proposo per arribar a saber que és allò que realment vol l’esquerra independentista del meu país.
Entendre les seves accions. Aquesta és la meva intenció vers a l’acció de cremar fotos del rei. Aquesta acció que va ser tant “innocent” en el seu moment, ha esdevingut en una acció per alguns: separatista, anticonstitucional, en contra d’Espanya… Realment crec que no és agradable veure com algú crema una foto per demostrar el seu rebuig. En veure les imatges del dia tretze de setembre a la plaça del Vi em va recordar per un moment a les imatges d’Iraq, quan es manifesten en contra de la ocupació nord-americana. Vers aquest paradigma, hi conflueixen moltes igualtats amb l’idea dels iraquians anti-americans i els independentistes catalans. Ocupació, desgavell i subtracció de la riquesa són les accions que els iraquians i els catalans/es patim. No ho dic jo sinó tots els que creuen amb la idea de la independència de Catalunya.
Com deia abans, l’acció de cremar quelcom referent algú o alguna cosa em sembla “de mal gust”. Per tant crec que aquesta no ha de ser la manera amb la qual ens hem d’enfrontar a ell o a ells.
Les reaccions que s’han succeït han estat, des del meu punts de vista, exagerades i fora d’òrbita. La conclusió de tot el procés que vivim i que viurem demostra que Espanya no hi ha llibertat d’expressió.
Comprendre. Aquest és el segon estat al qual he arribat per tal de saber el perquè de totes les accions. Seguir cremant fotos del rei, no porta enlloc, al contrari, l’Audiència Nacional, segueix amb la seva tònica, buscar i condemnar aquell que han exercit la seva llibertat d’expressió. No defenso, ni vull defensar, allò que personalment trobo de mal gust. Tot i així la reacció de alliçonament dels jutges cap als radicals no comportat res més que una reacció inversa. S’esperaven de ven segur, que la crema de fotos i les manifestacions s’atenuessin,doncs no, tot el contrari.
Des d’aquí només hem queden les últimes reflexions, el pròxim 12 d’octubre, dia de l’Hispanidad, estan convocades diferents manifestacions a reu d’Espanya, moltes d’elles secundades pel PP. Hi hauran símbols anticonstitucionals com, banderes falangistes, himnes franquistes o lemes anticatalans i bascos? Deixarà el PP que les seves manifestacions es converteixin en caldo de cultiu d’organitzacions d’idees tant conservadores i antigues com les de la Falange? Els jutges de l’Audiència Nacional, que molts d’ells varen firmar postulats ideològics del senyor Francisco Franco, deixaran que es cremin senyeres o altres símbols relacionats amb Catalunya o altres comunitats autònomes amb sectors nacionalistes o independentistes? Servirà doncs el 12 d’octubre per tornar a la idea de l’Espanya una, grande i libre?
Molt en el fons, en la part irracional del meu interior, entenc i comprenc allò que algunes persones estan defensant.

Banyoles perd l’embranzida cap a la sostenibilitat

Després del pacte entre CiU amb PSC-Plataforma, Banyoles perd un dels grans reptes que el s.XIX cal afrontar; el camí cap a la sostenibilitat. Un concepte que molts partits, i sobretot CiU, han banalitzat.

Un dels problemes en els quals estem sotmesos, i que cal afrontar de manera decidida, és el canvi climàtic. Si bé la sostenibilitat no és el millor remei, solució, de moment és la única per tal de minimitzar el canvi climàtic. A més a més amb polítiques sostenibles també ens ajudarà a conviure millor amb l’entorn i millorar la societat capitalista en la qual vivim o estem sotmesos.

Accions de façana o marketing com les que hem viscut a Banyoles en setmanes anteriors, en les quals es regalaven 700 pacs per estalviar aigua a una població de 17.000 habitants i unes 8.500 llars, són clars exemples de que alguns partits polítics desvirtuen la paraula sostenibilitat. En aquest cas cal comentar que, segurament, no és, ni de bon tros, una iniciativa de CiU sinó una de les tantes herències que ERC ens deixa. També vull dir que això és una iniciativa bona, tot i que no efectiva, i per tant no és una bona iniciativa.

Iniciatives com les d’incrementar l’energia producte de fonts renovables un 2% anual, ampliar els horaris del transport públic, més deixalleries mòbils, aparcaments dissuasoris, són propostes senzilles ( que en molts casos no barates) per poder afrontar el gran repte de la sostenibilitat. Cal lluitar-hi de manera local ja que pensar localment és actuar globalment ( frase recollida de la convenció de Rio de Janeiro-1992). Cal doncs que per exemple la regidoria de medi ambient (que CiU a escurçat a medi sense saber quin motiu, si es comença retallant el nom ,què poden acabar fent?) es replantegi i s’ampliï els seus objectius.És per això que molts ajuntament ja han aplicat aquest criteri i per tant han aglutinat tres àrees en una sola; medi ambient, mobilitat i sostenibiltat. Aquesta àrea té els següents objectius:

• En quan a medi ambient: conservació i protecció del nostre entorn i també d’allò que hi té relació; recs, hortes, parcs, fonts...
• En quan a la mobilitat: cal que ens replantegem el model de ciutat el qual estem promovent, on el cotxe preval per sobre de les persones que van a peu, en bicicleta o en transport públic. La Unió Europea està promovent des de fa ja uns 10 anys que les prioritats han de canviar, on bicicletes, vianants i transport públic juntament amb mobiliari urbà tipus bancs, arbres, plantes baixes... ocupin un 65% del vial i el 35% restant sigui pels cotxe i aparcaments. No ens creiem tant europeus, doncs ja és hora que ho demostrem.
• Per últim, sostenibilitat; aquesta àrea ha de vetllar perquè tot allò que el govern local promogui sigui pensat des dels ideals de la sostenibilitat i per tant s’usin energies de fonts renovables, reciclatge dels residus, reduir i reutilitzar allò que sigui possible...
  Banyoles pot aconseguir ser un referent a nivell nacional dels criteris de sostenibilitat ja que l’entorn i les característiques socials i de població ho permeten. Només falta que el govern local en tingui ganes.

Tot això queda escrit en aquest bloc, així doncs tot allò que el govern de CiU i PSC – Plataforma vulgui copiar ( que no seria el primer cop) aquest escrit servirà com a prova del “delicte ètic i polític” que poden fer.

Tots contra el terrorisme, ara més que mai

Una abraçada molt forta a l'Esteve Masó i a la seva família.
ICV- independents de Banyoles, expresem el nostre condol a la seva família
Ànims

ANÀLISI DE LA SITUACIÓ POLÍTICA DESPRÉS DE LES ELECCIONS DE 2007.Josep Mª Reyes

1- Unes eleccions deslegitimades des de dalt...Les eleccions municipals de 2007 s'han fet en un clima de deslegitimació, atiat per Convergència i Unió i la majoria dels mitjans de comunicació, que, “casualment”, coincidien en aquest propòsit de desmotivar la participació política dels ciutadans/es. Convergència i Unió ha estat foragitada del control de la Generalitat, que havia exercit durant 23 anys, per les forces d'esquerra coalitzades que la castigaven així per la seva política de pactes amb el PP.

I ara CiU temia ( com així ha passat ) ser marginada de les Diputacions, dels Consells Comarcals i de les principals ciutats catalanes.Però lluny de treballar amb humilitat per fer uns programes polítics més acceptables per a alguns dels partits que podrien pactar amb ells, han optat per exigir una reforma electoral que permetés governar els municipis, les Diputacions i els Consells comarcals a la força més votada, denunciant com il·legítimes unes eleccions que permeten pactes post-electorals que els aparten del poder.

2- En el marc d'un sistema electoral injust...I cal dir que, efectivament, el sistema electoral que s'utilitza a Catalunya ( i que Convergència va mantenir durant els seus 23 anys al poder ), és molt injust. És injust perquè afavoreix d'una manera brutal Convergència i Unió. El vot d'una persona no val igual que el de qualsevol altra persona, tal i com seria lògic en un sistema democràtic on imperés el principi “ una persona, un vot “. No, a Catalunya, en les zones del cinturó industrial, el vot d'una persona val exactament la meitat que en les zones rurals, feu de Convergència i Unió.De fet, fent un seguiment de totes les eleccions al Parlament de Catalunya, es pot observar com CiU ha obtingut un total de 50 diputats més del que li corresponia pel nombre de vots obtinguts ( 6 a les eleccions de 1980, 9 a les de 1984, 8 a les de 1988, 8 a les de 1992, 5 a les de 1995, 5 a les de 1999, 4 a les de 2003 i 5 a les de 2006 ). Fruit d'això, ha obtingut tres majories absolutes que no li corresponien ( 1984, 1988, 1992 ); com tampoc hauria d'haver obtingut, si s'hagués respectat el principi de proporcionalitat, la possibilitat de governar amb el PP en 1995 i 1999. En realitat, tampoc hauria estat en condicions de governar en 1980 amb els seus socis ( ERC i UCD ). Tots i cadascun dels 23 anys que han governat Catalunya ho han fet gràcies a un sistema electoral injust que els ha beneficiat sempre.Aquests diputats obtinguts injustament, lògicament, es resten d'altres forces; en concret, a ICV li han estat arrabassats 9 diputats ( 2 a les eleccions de 1984, 1 a les de 1988, 2 a les de 1992, 2 a les de 1995, 1 a les de 2003 i 1 a les de 2006 ).Pel que fa a les eleccions al Parlament Espanyol, CiU ha obtingut injustament 12 diputats més dels que li haurien correspost pel nombre de vots; mentre que ICV ha vist escamotejats 6 dels seus diputats.

Així, doncs, s'entén la raó per la qual CiU va mantenir durant tots els seus mandats el sistema electoral català, que ara denuncia per il·legítim: per què li afavoria. I tan sols pensa en el seu canvi ara que, malgrat seguir obtenint un excés injust de diputats, aquest nombre li és insuficient per governar les institucions amb les seus aliats naturals del PP.I qui és el canvi que proposa?

Doncs:

-A les eleccions municipals, a través d'una segona volta, anul·lar la voluntat de 1.325.552 persones ( per exemple, amb dades de les eleccions municipals de 2003 ) que no haurien votat cap de les dues forces majoritàries.

-I la tria directa per la ciutadania, a dues voltes, del President de la Generalitat, fet que deixaria sense cap valor 1.211.594 vots de les persones que han votat partits diferents dels dos majoritaris ( per exemple, en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya ).

No, la reforma que cal no ha de consistir en deixar encara més gent fora de la política, sinó en fer que el vot que cada persona vol emetre valgui igual que el de qualsevol altra.

3- Banyoles al 2007...La situació política de Banyoles en el període 1999-2007 ha estat marcada per l'absència d'algunes de les opcions electorals, com CiU o ICV. CiU no s'ha presentat en les eleccions municipals d'aquest període, lliurant en safata l'alcaldia a ERC, primer en coalició amb Unió Democràtica, i després amb majoria absoluta.ERC ha portat a terme una política de desenvolupament urbanístic exagerat, amb el qual no s'han arribat a finançar les despeses d'una sèrie d'equipaments no gaire ben planejats pel que fa a la relació despesa-benefici social.

D'altra banda, el seu concepte de participació ( que consistia en convèncer la gent de la bondat d'allò que ja s'havia decidit prèviament; i prescindir de les opinions adverses ) ha causat malestar entre entitats de lleure, d'immigrants, de solidaritat, de botiguers...Per això, aprofitant una manca d'entusiasme popular cap al govern d'ERC, CiU ha apostat molt fort per la recuperació de l'alcaldia ( donat que, de les quaranta ciutats majors de Catalunya, tan sols tenien perspectives de governar la catorzena, Sant Cugat i la trenta-tresena, Tortosa...En aquest marc, Banyoles era una gran ciutat, molt valuosa ): visites de Jordi Pujol, d'Artur Mas, de Samaranch, tres sopars multitudinaris...

D'altra banda, el PSC, apartat de l'alcaldia per sorpresa després del malaurat enfonsament de l'Oca, ha fet una trista figura en l'oposició municipal, menystinguda i poc activa, de manera que ha acabat per patir un gravíssim càstig electoral.

El PP...bé, ja sabem què és el PP.

4- El balanç d'Iniciativa a Banyoles...

La nostra formació política ha aconseguit tot un seguit de fites impressionants en els tres primers anys d'existència:

-la creació de l'agrupació; -un treball d'oposició sorprenentment actiu, tenint en compte la manca de presència en les institucions i els mitjans de comunicació,

-la consolidació d'un grup ampli, potent i estable de gent disposada a treballar pel present i pel futur de la ciutat,-la presentació d'una candidatura,

-l'elaboració d'un programa electoral reconegut per tothom com molt ben fet, i, finalment,

-la consecució d'una regidoria.I encara ens ha quedat gust de poc ( en no haver obtingut un segon regidor ), tot i que amb la nostra candidatura, mirant els resultats de totes les eleccions anteriors, hem obtingut un 33 % més de vots que la mitjana dels vots que ICV o el PSUC han obtingut a Banyoles en totes les eleccions anteriors, fet que significa una millora del 25% en el percentatge de vot ( passant del 4.32% al 5.67% ).

Això no ha estat suficient per fer possible un govern municipal de coalició d'esquerres, a causa de la gran davallada de vots d'ERC, i la ciutat serà governada per una coalició de dretes, la de CiU i PSC, que ja estava decidida prèviament a la convocatòria d'eleccions, segons es pot comprovar amb els continguts i les ambigüitats dels programes d'aquestes dues formacions, per les seves estratègies en els debats de la campanya, i, després dels resultats obtinguts, per l'absència de negociacions del PSC amb les forces d'esquerres de cares a un possible govern de progrés. Aquesta actitud pensem que serà tinguda en compte pels seus propis electors en el seu moment.

5- La feina que tenim per endavant...

Ara, el què ens toca fer en els propers 4 anys és...el mateix que fins ara, però amb més mitjans, més empenta, més experiència, i podent ser presents en la institució municipal.Des del primer dia hem de seguir treballant:

- Per ajudar les associacions i entitats de la ciutat que malden per fer coses en profit de tots;

- Per recollir i vehicular les iniciatives i crítiques de la ciutadania,

- Per intentar aconseguir el naixement de noves agrupacions locals a d'altres municipis de la nostra comarca,

- Per protegir el medi ambient de les possibles agressions que pot patir a mans d'un govern municipal poc sensible a la seva preservació,

- Per impedir que quedin marginats els interessos dels ciutadans i ciutadanes que tenen una situació econòmica o social desfavorable.

- Per aconseguir l'accés de la ciutadania a la informació generada per l'Ajuntament i que li concerneix directament o indirecta,

- Per fer sentir la nostra veu en demanda de transformacions de veritable progrés,

- Per augmentar la consciència ciutadana i la cultura política dels banyolins i banyolines.La nostra oposició, constructiva i respectuosa amb les forces que legítimament governen la institució municipal, serà ferma i exigent i denunciarà totes les actuacions que malmetin la natura o els drets dels qui tenen més necessitats i menys recursos per atendre-les. És la millor contribució que podem fer per assegurar que, en les properes eleccions municipals, no sigui possible matemàticament una coalició per fer polítiques de dretes.

Un govern d’esquerres és possible a Banyoles

Un govern d'esquerres és possible a Banyoles. Si bé és cert que el passat dia 27 de maig la candidatura de CiU va guanyar en número de vots, les esquerres, o més ben dit, les candidatures de caira d’esquerra varen guanyar.
Sabem que és difícil d’entendre per alguns la possible coalició de tres partits en un govern. També és cert que la gent ha volgut un canvi d’aires, però no només passa per CiU, sinó també per una majoria d’esquerres.

La primera cosa que haig de dir és que no volem cadires. Que no volem poder. Volem fer coses pel poble. Se’ns ha donat suport per fer polítiques ecologistes, d’esquerres i amb participació del ciutadà/ana. Per tant si podem dur a terme aquests projecte i compartir-lo amb altres posicions polítiques, crec que hem d’apostar-hi. També cal dir que sinó podem dur-les a terme, i per tant estarem a la oposició no ens callarem. FAREM OPOSICIÓ. La Núria Langa des de l’ajuntament però jo des de fora.

Com ja he dit després de veure els resultats definitius el cap va començar a “barrinar” quines eren les opcions i quins els resultats. Realment un govern d’esquerres va ser el primer que hem va sorgir, i aquests són les conclusions i/o raons:

• Hem de seguir endavant. Seguir amb polítiques d’esquerra tal i com ja hem fet al nivell nacional. Si bé és segur que hem de canviar alguns aspectes: disminuir el nivell de urbanització del nostre municipi, millorar els projectes de participació i ampliar-los, donar al ciutadà allò que es demana: més habitatge de protecció oficial, més eficiència de la policia local, més neteja dels nostres carrers... El nou govern d’esquerres haurà de ser un govern pròxim.




• Fontcoberta i Porqueres hi hauran governs d’esquerra i per tant si ha Banyoles hi ha un govern d’esquerres ens serà molt més fàcil ha arribar acords. Per contra les negociacions podrien ser llargues i sense fi.




• El nostre govern nacional, la Generalitat,està format per els mateixos partits que els que podria sortir a Banyoles, per tant, serà molt més fàcil arribar acords per finançar, iniciar o finalitzar projectes a la nostre ciutat. Per contra les negociacions podrien ser llargues i amb finals inimaginables.




• En els pròxims quatre anys hi haurà gran decisions a prendre tals com; el nou Pla d’Organització Urbanística Municipal, el Parc Natural de la Conca Lacustre de Banyoles, plantejar quin model de ciutat volem; el d’anar a peu o amb cotxe, el de la prioritat del cotxe o la bici, el d’una ciutat grisa o verda, amb olor o pudor... Banyoles es juga molt en aquests pròxims quatre anys i ICV hi té molt a dir.
  

És per tot això i més que ICV vol per Banyoles un govern d’esquerres i progressista.

MOLTES GRÀCIES PEL VOSTRE SUPORT

UNA NOVA ETAPA A BANYOLES COMENÇA

ja som més els que hem prés la INICIATIVA

ACTE CENTRAL DEL 19 DE MAIG

ANIMACIÓ INFANTIL A CÀRREC DE TONI VIVES:

PARLAMENTS DE RAÜL ROMEVA (eurodiputat d'ICV) CARLES FEO (candidat nº2) i Núria Langa (cap de llista)

CONCERT DE REACTIVE INTERVENCIÓ DE JOAN LUENGO (candidat nº3)

Crònica d’un espant convergent

La següent història està basada en fets reals:

Eren gairebé les dotze de la nit, estava acabant un treball sobre els indicadors de sostenibilitat a Catalunya, que per cert anem molt malament. Tenia la televisió posada ja que tothom dormia i per no sentir-me sol sempre me la poso, el canal televisió del Pla de l’Estany. Vaig veure el candidat de CiU a Porqueres comentant els temes d’urbanisme.
Al principi no em vaig espantar gaire, ja que les idees no diferien gaire del les idees de CiU (només faltaria), que si una zona de pícnic a l’altre costat d’estany (no sé on?), que si el turisme rural s’ha d’impulsar (perfecte!), quan de sobte va dir....” ja sabem com està l’estany, sembla més pels animals, que per les persones”, em vaig aixecar de sobte de la cadira, i em vaig posar les mans al cap, Déu meu!!!Vaig pensar, “ no ho has escoltat bé!”, vaig seguir fent el treball, i al mateix temps vaig voler esperar a que repetissin la notícia, i sí, sí, ho va dir!
Anirem bé doncs si és amb aquesta gent, i amb aquestes mentalitats, les que hem de pactar el futur parc natural. Ja em veig la situació; uns defensarem que es retiri la carretera de circumval·lació, i altres ens diran que com hi passaran els busos de turistes per anar a donar la volta?
Això demostra que alguns sectors de la nostre política encara el hi falta una mica de sensibilitat mediambiental. No és el primer cop que em trobo amb aquesta situació. Ja fa temps que el butlletí de CiU deia que l’estany està brut, vaig parlar-ne amb en Lluís Butinyà, número 6 de CiU a Banyoles, i em va contestar després de molt parlar-ne i parlar-ne, “ és que aquest tema (referint-se a l’estany) és de vosaltres (referint-se a ICV) i no dels de CiU”. Poc temps després vaig llegir una entrevista d’en Noguer dient: “estem preparats per governar”. Com?
De mans d’en Noguer també va sortir la frase de “l’aigua de l’estany està bruta”. Jo en un debat de la ràdio ja vaig dir que si serien capaços d’ensenyar-me una analítica d’aigua on no és recomani o es negui el bany a l’estany. Espero que no ens proposin posar clor a l’estany per poder banyar-nos, perquè els següent pas seria posar-hi rajoles d’aquelles de color blau de les piscines, o potser les marrons que no enlletgeixen la vista.
Potser que millor es dediquin a mirar si és o no és rentable els tren de les Gavarres i el tren-tram de Banyoles, que els números sempre se’ls hi dóna millor.

ICV - independents de Banyoles

Benvolgut amic/a,
El proper diumenge dia 22 d'abril a les 11 hores ens trobem per fer una ruta amb bicicleta. El motiu d'aquesta activitat és valorar entre totes i tots com hauria de ser el traçat urbà per poder utilitzar la bicicleta com a mitjà de transport eficient, net i sostenible.
El punt de sortida serà als aparcaments per bicicletes de l'Ajuntament.
Entre tots i totes ho podem aconseguir! T'hi esperem!

Lema precampanya

Lema de precampanya d'ICV-EUiA-EpM a Catalunya

Acte 14 d'abril

Benvolgut amic/a,
Et convidem a compartir amb nosaltres, el proper DISSABTE dia 14 d'abril a les 11 del matí, l' acte de commemoració del 76è aniversari de la proclamació de la II República.
Ens agradaria poder trobar-nos amb tots i totes per contribuir a mantenir viva la Memòria Històrica del nostre país i brindar tots plegats per celebrar la fi del silenci.
Presentarà la xerrada- col.loqui en Josep Maria Reyes i Vidal professor d'Història i portaveu d'ICV-Independents de Banyoles
L'acte tindrà lloc al Pati de la Pia Almoina i comptarem amb la participació del company Francesc Pararols i Mercader militant històric del PSUC.
T'hi esperem!

Proposem un carril bici que uneixi tota la ciutat

Com ja vaig comentar l’últim escrit, a partir d’ara comentaré alguna de les propostes que em semblen més rellevants. Em dedicaré a descriure, explicar i comentar algunes de les propostes més rellevant pel que fa a esport, joventut, mobilitat i medi ambient, ja que són aquells temes que he tractar i he format part a les comissions.

--.Crear una xarxa de carrils bici que uneixi tot Banyoles i millorar el carril bici de l’Estany. Banyoles compta amb una tradició en l’ús de la bicicleta i unes característiques físiques que fan fàcil moure’s per la ciutat. Cal un carril bici que uneixi els barris, centres comercials, centres educatius i altres infraestructures, així com un projecte que serveixi de via de comunicació amb altres municipis veïns.-- [programa electoral ICV-indp de Banyoles]

Aquesta idea ja va ser comentada i argumentada en l’acte de presentació d’ICV - independents de Banyoles el dia 2 de desembre. Per tant no hi ha gaire a dir.
Un carril bici que uneixi tots els barris, zones comercials, infraestructures públiques... per tal que tots aquells usuaris que utilitzin la bicicleta normalment o ocasionalment puguin circular lliurement i amb seguretat al llarg de tota la trama urbana de Banyoles.
A més a més creiem que ja no només ha d’unir la mateixa Banyoles sinó que també podria unir-se amb altres pobles dels voltants de Banyoles. Ja que hi ha un gran nombre de persones que per anar a treballar utilitzen la bicicleta.
Així doncs es per aquests motius que proposem aquesta idea.

Per un ciutat amb ètica, ecològica i amb igualtats

ICV – independents aposta per una ciutat amb ètica, ecològica i amb igualtats. I això què vol dir:

Una ciutat amb ètica. L’ètica política d’aquest poble a patit un gran sotrac aquests quatre anys de majoria absoluta. Des d’ICV – independents apostem per una ciutat que primer siguin les persones abans que les decisions del tècnics. Això es base amb una aposta segura per la participació i la comunicació. La participació no és només reunir-se amb les parts implicada i ja està. Sinó comprometre que les conclusions de la reunió tindran un paper important en l’elaboració de qualsevol projecte. Comunicar-se ha de ser també quelcom per tal de que els banyolí i/o banyolina sàpiga en tot moment que estem fent al seu barri, carrer, plaça... En fi, a la seva, la nostre ciutat.

Una ciutat ecològica i sostenible. Cal apostar-hi molt fort. Ja que és la única manera que tenim per tal de poder tenir un futur. La sostenibilitat ha de ser present en el conjunt de la ciutat. L’ús de la bicicleta, d’energies renovables, de l’estalvi i eficiència de l’aigua, han de ser les regles bàsiques de les infraestructures públiques per tal de que tothom vegi que es aquest model el que ens permet estalviar diners i sobretot respectar el medi ambient.

Una ciutat amb igualtats. Igualtats en tot els àmbits de la nostre societat. Jove i adults, persones immigrades i persones “autòctones”, homes i dones... Cal treballar per una ciutat justa i amb igualtat d’oportunitats, per tal de poder viure en pau i harmonia en una ciutat com Banyoles.

Aquest és un petit resum del que més endavant ICV – independents els informarà amb les propostes electorals. Més endavant en aquest Blog se’ls informarà i argumentaran algunes de les propostes.

Sostenibilitat teoria o pràctica?

Avui en dia tot ha de ser sostenible. Sostenible això, sostenible allò, sostenible aquella cosa d’allà i la cosa d’aquí. Però algú s’ha posat a reflexionar què és i què no és sostenible o què vol dir?
La idea inicial va sorgir a la cimera sobre la Estratègia mundial per a la conservació l’any 1980 organitzada per diferents entitats mundials ecologistes UICN, PNUMA i el WWF. Els quals van dir que ;l’ús que es faci de les espècies i dels ecosistemes ha de ser sostenibles. Més endavant, l’any 1987, l’informa Brundland va definir el desenvolupament sostenible com ; aquell que aconsegueix satisfer les necessitats actuals sense comprometre les possibilitats de les generacions futures i de satisfer les seves pròpies necessitats. A partir d’aquestes definicions les diferents cimeres, forums i reunions sobre el moviment sostenible han modelat aquesta idea per fer-la més útil i entenedora. Quan dic útil ho dic amb l’idea d’aplicar-la a la vida quotidiana, ja que aquesta frase (la de l’informa Brundland) és quelcom molt filosòfic. L’any 1992 amb la Cimera de Rio, els governs i associacions es van donar compte del que he comentat ara. Així doncs varen dir que la sostenibilitat és quelcom que cada ciutat, població, municipi ha de tractar-ho de manera local per tal de que es converteixi en quelcom global, és a dir les famoses Agendes 21. Per últim tots els ajuntaments d’Europa i d’altres països varen firmar la Carta d’Alborg, carta la qual tots prenien el compromís d’aplicar els mètodes sostenibles a les seves zones. Aquest últim fet històric es remunta a l’any 1994.
Avui any 2007, després de 27 anys de la definició de l’idea de sostenibilitat, 20 anys de la definició del desenvolupament sostenible, 15 del sorgiment de l’Agenda 21 i per últim 13 del compromís del ens locals , encara avui no sabem o millor dit NO VOLEM, aplicar el desenvolupament sostenible o la sostenibilitat als nostres ens locals i/o privats Perquè? Por a la pèrdua econòmica, por al canvi que pot portat, por al canvi de la vida? Por.... a què? A un món menys contaminat, a una terra amb futur assegurat un món el qual tots podem gaudir de recursos per a tots, un món més just, socialment i ecologicament...
Jo hem quedo amb l’idea de que localment es poden fer canvis globals. Així doncs aposto i apostem, ja que som molts el que creuen com jo, de crear models de desenvolupament sostenible a les àrees més locals. Els governs municipals han de garantir de que tots puguem accedir a tenir: contenidors dels diferents residus seleccionables, de poder gaudir de llars amb electricitat solar,eòlica, hidràulica, de poder gaudir i poder protegir tot allò que ens envolta i té un valor natural important... Sense por, sense por als interesso d’aquells que intenten tenir grans beneficis avui sense pensar en el demà.
Per últim, m’agradaria que tal com va passar amb la Guerra d’Irak, la gent sortís al carrer per expressar el seu descontentament i preocupació per el medi ambient. Tots junts podem aconseguir-ho. Sempre ens quedarà la mítica frase: un petit canvi pot ser molt poderós

Joventut com a moda

Com la moda i altres sectors, a la política també hi han temes que es posen de moda. Si a les passades municipals el tema de reurbanitzar, arreglar i “rentats de cara” dels carrers de Banyoles varen ser punts principals de les propostes electorals, ara resulta que s’ha posat de moda el tema joventut.

Banyoles porta un curt bagatge de partits polítics per la joventut. Nosaltres des d’ICV varem començar a tractar-lo des del setembre del 2005. En una de les primeres reunions a les quals vaig assistir em va ser encarregada la proposta de fer un grup de joves. Evidentment vaig accedir-hi amb molt de gust, però vaig posar-hi una condició: “ joventut ha de ser una dels principals temes per les properes eleccions municipals del 2007”.

Més endavant ens varem constituir en assembla, i l’1 d’abril del 2007 ens varem presentar públicament. Des darrera les cortines hem estat fent diferents propostes per la candidatura. En cap moment la JEV (joves d’esquerra verda) varem pensar que tindríem algun representant a la llista, potser si , però no en una posició tant alta. El passat mes de novembre l’assemblea d’ICV va elegir els set primers representants, i es va decidir que el coordinador de la JEV fos el número 3. La sorpresa va ser molt gran per mi. Feia poc, menys d’un mes que havia estat escollit per representar la JEV a les eleccions autonòmiques amb el número 10. Però poder representar ICV a Banyoles amb el número 3 ha estat i serà per mi una honor molt gran.

En cap moment vaig pensar en les altres candidatures. Només pensava que poder representar els i les joves podria ser un pas important per a nosaltres, els joves.

Ara resulta que el tema de “joventut” és un tema important, amb força i que cal treballar-hi molt dur (perquè els que han estat governant no han fet la feina que els hi tocava). Que vull dir amb tot això, doncs que les llistes que es van presentant hi han joves amb posició alta. Serà què han vist la potència de la joventut? Serà que s’han adonat que és un tema important? Serà que volen fer-se un rentat de cara? I què curiós que un dels candidats és tècnic de joventut, s’ha adonat que han fet malament la feina i ara ho volen arreglar? Personalment opto per aquesta última pregunta.

Sincerament haig d’explicar que ICV és la única llista que aposta amb cara i ulls, amb força i ganes el tema de la joventut. Som els únics que hem fet una aposta clara per a la joventut.

Sigui qui sigui i del partit que sigui endavant els candidats i candidates joves. Des del meu Blog vull anunciar que: sigui quina sigui la representació post 27 de maig, sigui qui sigui el futur regidor de joventut, demano si us plau un consens de tots aquells partits polítics de joves i totes aquelles associacions juvenils per fer front comú a les problemàtiques i necessitat dels joves de Banyoles. Tingueu-ho clar, jo hi apostaré. Aquí queda escrit el meu compromís i voluntat.

SALUT O VOTS

L'Anna Julià, candidata nº4 per ICV-ind de Banyoles, ha escrit:

Les declaracions que dimarts passat va fer Marina Geli (Consellera de Salut) , explicant que els metges catalans cobren els sous més alts d’Europa si es tenien en compte els complements, no ajuda a la població a fer-se una idea de quina és la realitat d’aquests professionals.La majoria dels metges cobren sous inferiors que els seus companys d’Europa i espanyols.La realitat és que la sanitat catalana no la tirarà endavant cap infraestructura, ni cap equipament, sinó persones que fan llargues jornades laborals, pateixen agressions verbals i físiques i no reben el reconeixement social que es mereixen.Millorar la sanitat és un projecte complexe que hauria d’estar al marge d’eslògans electoralistes, per aquest motiu crec que els alts càrrecs polítics en matèria de Salut al Govern haurien de reflexionar i ésser molt clars en:Informar de les expectatives reals dels sistema sanitari i no crear expectatives de serveis que no podran ésser complerts. Quan no és així, és el professional que està en contacte amb la població qui rep el rebuig.Promocionar el respecte cap als professionals sanitaris i els serveis que ofereixen..Donar unes condicions laborals dignes als seus treballadors. La fuga de professionals és una fet que no s’ajusta a les declaracions de la Consellera.Treballar per una sanitat pública de qualitat hauria d’ésser una responsabilitat compartida pels professionals, els polítics i els ciutadans.

Violència a Terrassa

El passat dissabte dia 17 de març uns companyd de la JEV juntament amb companys de l’associació Joves Comunistes de Terrassa varen ser agredits per un grup d’estètica neonazi.

La primera sensació que em ve al cap és la de por. Por vers el que et pot arribar a passar quan assoleixes una representació d’un partit polític el qual la teva feina és la de cara al públic. Sincerament mai m’he sentit cohibit vers el que em pugui passar però si que molts cops, després de fer un míting o haver sortit en un diari hom quan passeja pel carrer sent comentaris.

La segona és la d’impotència. Hom, i com ells molts més, dediquen part del seu temps a altres. Moltes vegades no entenen ni entenem perquè ens hi dediquem. Actes com aquest fan replantejar-te moltes vegades si continuar o no.
La tercera sensació és la de incomprensió. El respecte que un ha de tenir cap als altres i els altres cap a ell amb aquest tipus de situacions i gent és perd totalment. I demostra al cap i a la fi que no només per ser humans som els ser superiors.

Sort que hi ha molts altres motius per dedicar-se a la política i a associacions comunitàries.

Ànims als companys de Terrassa.

Revistes del cor per a la política

Des de sempre els mitjans de comunicació han estat molt importants per a la nostra societat. Durant la Guerra Civil Espanyola els diaris i sobretot les ràdios varen tenir un paper important en la comunicació entre els civils i també pel guerrillers. Per allà al final de l’època franquista les revistes anomenades “premsa rosa” varen colonitzar els mitjans de comunicació escrita. Més endavant la televisió, i a finals de s. XX els webs han estat la màxima revolució compartint en un sol lloc àudio,imatge,vídeo i escrits.

A les portes de les eleccions municipals ha sorgit un nou mètode de comunicació. Aquest és una revista la qual s’intercalen propostes electorals, passatemps, entrevistes tipus premsa del cor, i les receptes de la “abuela”. En definitiva una revista que si ve dóna a conèixer la feina que fan els diferents partits (cosa que trobo molt bé) també fan la funció de donar a conèixer aspectes íntims (aquí és on fallen). Per tots és sabut, i sobretot pels que hi estem ficats, que en les eleccions municipals la gent vota més per la persona o persones que si presenten que no per els projectes que hi ha al darrere. Si ve ja ho sabem tots, i és totalment respectable, cal dir que això no ha de donar peu a fer de la política un programa de “Salsa Rosa” o un “En Antena”. Perquè si tant de gust ens expliquen que fan després de dinar, com fer un iogurt, si fumen o si fan migdiada perquè no els enviem al polígraf a detectar les mentides, i veiem qui realment fa política.
Amb tot això vull fer una reflexió del fet que la política municipal a Banyoles es pot acabar convertint en una mà de revistes de tots els partits explicant-nos les intimitats més profundes dels que formen els grups.

Des del meu punt de vista aquestes revistes han de servir per comunicar quina serà la Banyoles del futur, com volen governar, qui vol governar... Tot això és l’essència principal de la política. Tot hi ser l’essència com que no interessa i a la gent l’avorreix, s’han creat aquestes revistes. Hi havia un programa de TV3 que sempre acabava amb un frase que ha de servir per tots aquells que es dediquen a elaborar i redactar aquestes revistes: Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.

Gràcies Govern Municipal

Després de quatre anys de govern d’Esquerra a Banyoles, s’hauria de fer un balanç. Un balanç fet des de l’òptica dels joves d’esquerra i progressistes. I em i ens preocupa l’herència que ens deixen en vistes al futur ja que som els que en realitat heretem la feina feta per aquest govern. Quatre anys amb majoria absoluta han aportat a la ciutat de Banyoles molts projectes, idees, infraestructures, festes... bones, però també moltes de dolentes que han eclipsat les bones.

Gràcies govern municipal per poder permetre que varis edificis rellevants de la nostre història o cultura de Banyoles acabin desapareixent. La casa de Can Castanyè, la fàbrica de Can Castanyer, els magatzems de l’AMSA,l’escorxador municipal... Són varis edificis que reflecteixen la història de Banyoles, i com a tal, la cultura de aquella i aquesta època. Diferents són els arguments que se’ns han donat però pocs han estat sòlids.

Gràcies govern municipal per renovar la plaça Major i convertint-la en una plaça de “mira i no hem toquis”. Una plaça que és el cor de Banyoles. Com a conseqüència hauria de ser una plaça resistent, potent i amb cara i ulls. Però no, s’ha convertit en una plaça que no pot ni podrà resistir el sotrac setmanal del mercat. Una plaça amb un color, que si be és bonic, ha de ser netejat quasi be cada dia.

Gràcies govern municipal per poder permetre que els joves de Banyoles no tinguem les oportunitats que altres ciutats si se’ls hi han donat. Durant aquest quatre anys ens hem hagut de sentir culpables del problema de les Rodes, ens hem hagut d’escoltar que tots els que som usuaris d’aquesta plaça som partícips de les bretolades i sorolls. Després de fer el documental ensucrat de les Rodes, tots ens varem sentir millor.

Gràcies govern municipal per fer polítiques mediambientals tant bones. Permetre la talla d’arbres de diferents llocs com: el carrer St. Martirià, el carrer de Sant Roc, de les ribes de les rieres. Convertir una riera de canaleta (davant del barri mateix), plena d’arbres i fauna que si be no vivien en les millors condicions tenien el seu dret de ser-hi, en un clavegueram delimitat per dos grans murs de roques gegants sense fauna ni arbres, també és un exemple.

Gràcies govern municipal per permetre fer carrils bici. Per tots es sabut que per anar del carrer A, que té carril bici, al carrer C que també en té, cal passar pel carrer B, però que passa? Doncs que no té carril bici, i això comporta problemes. Gràcies govern municipal per creure que renovar i fer més carrers és apostar per la mobilitat sostenible.

Gràcies per últim per deixar-nos un endeutament tan gran que cada família hauria de pagar 3.000€ per poder acabar amb el dèficit.

Gràcies per deixar-nos a tots els joves una ciutat pensada pels constructors i no pels ciutadans i ciutadanes.