Revistes del cor per a la política

Des de sempre els mitjans de comunicació han estat molt importants per a la nostra societat. Durant la Guerra Civil Espanyola els diaris i sobretot les ràdios varen tenir un paper important en la comunicació entre els civils i també pel guerrillers. Per allà al final de l’època franquista les revistes anomenades “premsa rosa” varen colonitzar els mitjans de comunicació escrita. Més endavant la televisió, i a finals de s. XX els webs han estat la màxima revolució compartint en un sol lloc àudio,imatge,vídeo i escrits.

A les portes de les eleccions municipals ha sorgit un nou mètode de comunicació. Aquest és una revista la qual s’intercalen propostes electorals, passatemps, entrevistes tipus premsa del cor, i les receptes de la “abuela”. En definitiva una revista que si ve dóna a conèixer la feina que fan els diferents partits (cosa que trobo molt bé) també fan la funció de donar a conèixer aspectes íntims (aquí és on fallen). Per tots és sabut, i sobretot pels que hi estem ficats, que en les eleccions municipals la gent vota més per la persona o persones que si presenten que no per els projectes que hi ha al darrere. Si ve ja ho sabem tots, i és totalment respectable, cal dir que això no ha de donar peu a fer de la política un programa de “Salsa Rosa” o un “En Antena”. Perquè si tant de gust ens expliquen que fan després de dinar, com fer un iogurt, si fumen o si fan migdiada perquè no els enviem al polígraf a detectar les mentides, i veiem qui realment fa política.
Amb tot això vull fer una reflexió del fet que la política municipal a Banyoles es pot acabar convertint en una mà de revistes de tots els partits explicant-nos les intimitats més profundes dels que formen els grups.

Des del meu punt de vista aquestes revistes han de servir per comunicar quina serà la Banyoles del futur, com volen governar, qui vol governar... Tot això és l’essència principal de la política. Tot hi ser l’essència com que no interessa i a la gent l’avorreix, s’han creat aquestes revistes. Hi havia un programa de TV3 que sempre acabava amb un frase que ha de servir per tots aquells que es dediquen a elaborar i redactar aquestes revistes: Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.