Joventut com a moda

Com la moda i altres sectors, a la política també hi han temes que es posen de moda. Si a les passades municipals el tema de reurbanitzar, arreglar i “rentats de cara” dels carrers de Banyoles varen ser punts principals de les propostes electorals, ara resulta que s’ha posat de moda el tema joventut.

Banyoles porta un curt bagatge de partits polítics per la joventut. Nosaltres des d’ICV varem començar a tractar-lo des del setembre del 2005. En una de les primeres reunions a les quals vaig assistir em va ser encarregada la proposta de fer un grup de joves. Evidentment vaig accedir-hi amb molt de gust, però vaig posar-hi una condició: “ joventut ha de ser una dels principals temes per les properes eleccions municipals del 2007”.

Més endavant ens varem constituir en assembla, i l’1 d’abril del 2007 ens varem presentar públicament. Des darrera les cortines hem estat fent diferents propostes per la candidatura. En cap moment la JEV (joves d’esquerra verda) varem pensar que tindríem algun representant a la llista, potser si , però no en una posició tant alta. El passat mes de novembre l’assemblea d’ICV va elegir els set primers representants, i es va decidir que el coordinador de la JEV fos el número 3. La sorpresa va ser molt gran per mi. Feia poc, menys d’un mes que havia estat escollit per representar la JEV a les eleccions autonòmiques amb el número 10. Però poder representar ICV a Banyoles amb el número 3 ha estat i serà per mi una honor molt gran.

En cap moment vaig pensar en les altres candidatures. Només pensava que poder representar els i les joves podria ser un pas important per a nosaltres, els joves.

Ara resulta que el tema de “joventut” és un tema important, amb força i que cal treballar-hi molt dur (perquè els que han estat governant no han fet la feina que els hi tocava). Que vull dir amb tot això, doncs que les llistes que es van presentant hi han joves amb posició alta. Serà què han vist la potència de la joventut? Serà que s’han adonat que és un tema important? Serà que volen fer-se un rentat de cara? I què curiós que un dels candidats és tècnic de joventut, s’ha adonat que han fet malament la feina i ara ho volen arreglar? Personalment opto per aquesta última pregunta.

Sincerament haig d’explicar que ICV és la única llista que aposta amb cara i ulls, amb força i ganes el tema de la joventut. Som els únics que hem fet una aposta clara per a la joventut.

Sigui qui sigui i del partit que sigui endavant els candidats i candidates joves. Des del meu Blog vull anunciar que: sigui quina sigui la representació post 27 de maig, sigui qui sigui el futur regidor de joventut, demano si us plau un consens de tots aquells partits polítics de joves i totes aquelles associacions juvenils per fer front comú a les problemàtiques i necessitat dels joves de Banyoles. Tingueu-ho clar, jo hi apostaré. Aquí queda escrit el meu compromís i voluntat.

SALUT O VOTS

L'Anna Julià, candidata nº4 per ICV-ind de Banyoles, ha escrit:

Les declaracions que dimarts passat va fer Marina Geli (Consellera de Salut) , explicant que els metges catalans cobren els sous més alts d’Europa si es tenien en compte els complements, no ajuda a la població a fer-se una idea de quina és la realitat d’aquests professionals.La majoria dels metges cobren sous inferiors que els seus companys d’Europa i espanyols.La realitat és que la sanitat catalana no la tirarà endavant cap infraestructura, ni cap equipament, sinó persones que fan llargues jornades laborals, pateixen agressions verbals i físiques i no reben el reconeixement social que es mereixen.Millorar la sanitat és un projecte complexe que hauria d’estar al marge d’eslògans electoralistes, per aquest motiu crec que els alts càrrecs polítics en matèria de Salut al Govern haurien de reflexionar i ésser molt clars en:Informar de les expectatives reals dels sistema sanitari i no crear expectatives de serveis que no podran ésser complerts. Quan no és així, és el professional que està en contacte amb la població qui rep el rebuig.Promocionar el respecte cap als professionals sanitaris i els serveis que ofereixen..Donar unes condicions laborals dignes als seus treballadors. La fuga de professionals és una fet que no s’ajusta a les declaracions de la Consellera.Treballar per una sanitat pública de qualitat hauria d’ésser una responsabilitat compartida pels professionals, els polítics i els ciutadans.

Violència a Terrassa

El passat dissabte dia 17 de març uns companyd de la JEV juntament amb companys de l’associació Joves Comunistes de Terrassa varen ser agredits per un grup d’estètica neonazi.

La primera sensació que em ve al cap és la de por. Por vers el que et pot arribar a passar quan assoleixes una representació d’un partit polític el qual la teva feina és la de cara al públic. Sincerament mai m’he sentit cohibit vers el que em pugui passar però si que molts cops, després de fer un míting o haver sortit en un diari hom quan passeja pel carrer sent comentaris.

La segona és la d’impotència. Hom, i com ells molts més, dediquen part del seu temps a altres. Moltes vegades no entenen ni entenem perquè ens hi dediquem. Actes com aquest fan replantejar-te moltes vegades si continuar o no.
La tercera sensació és la de incomprensió. El respecte que un ha de tenir cap als altres i els altres cap a ell amb aquest tipus de situacions i gent és perd totalment. I demostra al cap i a la fi que no només per ser humans som els ser superiors.

Sort que hi ha molts altres motius per dedicar-se a la política i a associacions comunitàries.

Ànims als companys de Terrassa.

Revistes del cor per a la política

Des de sempre els mitjans de comunicació han estat molt importants per a la nostra societat. Durant la Guerra Civil Espanyola els diaris i sobretot les ràdios varen tenir un paper important en la comunicació entre els civils i també pel guerrillers. Per allà al final de l’època franquista les revistes anomenades “premsa rosa” varen colonitzar els mitjans de comunicació escrita. Més endavant la televisió, i a finals de s. XX els webs han estat la màxima revolució compartint en un sol lloc àudio,imatge,vídeo i escrits.

A les portes de les eleccions municipals ha sorgit un nou mètode de comunicació. Aquest és una revista la qual s’intercalen propostes electorals, passatemps, entrevistes tipus premsa del cor, i les receptes de la “abuela”. En definitiva una revista que si ve dóna a conèixer la feina que fan els diferents partits (cosa que trobo molt bé) també fan la funció de donar a conèixer aspectes íntims (aquí és on fallen). Per tots és sabut, i sobretot pels que hi estem ficats, que en les eleccions municipals la gent vota més per la persona o persones que si presenten que no per els projectes que hi ha al darrere. Si ve ja ho sabem tots, i és totalment respectable, cal dir que això no ha de donar peu a fer de la política un programa de “Salsa Rosa” o un “En Antena”. Perquè si tant de gust ens expliquen que fan després de dinar, com fer un iogurt, si fumen o si fan migdiada perquè no els enviem al polígraf a detectar les mentides, i veiem qui realment fa política.
Amb tot això vull fer una reflexió del fet que la política municipal a Banyoles es pot acabar convertint en una mà de revistes de tots els partits explicant-nos les intimitats més profundes dels que formen els grups.

Des del meu punt de vista aquestes revistes han de servir per comunicar quina serà la Banyoles del futur, com volen governar, qui vol governar... Tot això és l’essència principal de la política. Tot hi ser l’essència com que no interessa i a la gent l’avorreix, s’han creat aquestes revistes. Hi havia un programa de TV3 que sempre acabava amb un frase que ha de servir per tots aquells que es dediquen a elaborar i redactar aquestes revistes: Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.

Gràcies Govern Municipal

Després de quatre anys de govern d’Esquerra a Banyoles, s’hauria de fer un balanç. Un balanç fet des de l’òptica dels joves d’esquerra i progressistes. I em i ens preocupa l’herència que ens deixen en vistes al futur ja que som els que en realitat heretem la feina feta per aquest govern. Quatre anys amb majoria absoluta han aportat a la ciutat de Banyoles molts projectes, idees, infraestructures, festes... bones, però també moltes de dolentes que han eclipsat les bones.

Gràcies govern municipal per poder permetre que varis edificis rellevants de la nostre història o cultura de Banyoles acabin desapareixent. La casa de Can Castanyè, la fàbrica de Can Castanyer, els magatzems de l’AMSA,l’escorxador municipal... Són varis edificis que reflecteixen la història de Banyoles, i com a tal, la cultura de aquella i aquesta època. Diferents són els arguments que se’ns han donat però pocs han estat sòlids.

Gràcies govern municipal per renovar la plaça Major i convertint-la en una plaça de “mira i no hem toquis”. Una plaça que és el cor de Banyoles. Com a conseqüència hauria de ser una plaça resistent, potent i amb cara i ulls. Però no, s’ha convertit en una plaça que no pot ni podrà resistir el sotrac setmanal del mercat. Una plaça amb un color, que si be és bonic, ha de ser netejat quasi be cada dia.

Gràcies govern municipal per poder permetre que els joves de Banyoles no tinguem les oportunitats que altres ciutats si se’ls hi han donat. Durant aquest quatre anys ens hem hagut de sentir culpables del problema de les Rodes, ens hem hagut d’escoltar que tots els que som usuaris d’aquesta plaça som partícips de les bretolades i sorolls. Després de fer el documental ensucrat de les Rodes, tots ens varem sentir millor.

Gràcies govern municipal per fer polítiques mediambientals tant bones. Permetre la talla d’arbres de diferents llocs com: el carrer St. Martirià, el carrer de Sant Roc, de les ribes de les rieres. Convertir una riera de canaleta (davant del barri mateix), plena d’arbres i fauna que si be no vivien en les millors condicions tenien el seu dret de ser-hi, en un clavegueram delimitat per dos grans murs de roques gegants sense fauna ni arbres, també és un exemple.

Gràcies govern municipal per permetre fer carrils bici. Per tots es sabut que per anar del carrer A, que té carril bici, al carrer C que també en té, cal passar pel carrer B, però que passa? Doncs que no té carril bici, i això comporta problemes. Gràcies govern municipal per creure que renovar i fer més carrers és apostar per la mobilitat sostenible.

Gràcies per últim per deixar-nos un endeutament tan gran que cada família hauria de pagar 3.000€ per poder acabar amb el dèficit.

Gràcies per deixar-nos a tots els joves una ciutat pensada pels constructors i no pels ciutadans i ciutadanes.