Ara imaginin-se per un moment els agafen els porten a l’altre punta del món i els hi diuen “tot allò que vostè té per costum fer, sigui per religió sigui pel que sigui, se’n oblida i ara es comporta com els del seu voltant”.
Això és el que moltes persones volen que un nouvingut o immigrant faci quan arriba a un país. Però analitzem els papers que hi intervenen en un “procés d’adaptació”:
El nouvingut o immigrant: aquest es el principal actor de la història. És el que ha de fer un esforç més gran. Ha de tenir un cert “transtor bipolar” a d’adaptar-se a allò que l’envolta així com mantenir els seus costums. Així doncs requereix un ESFORÇ.
L’administració: a de FACILITAR l’esforç del nouvingut per adaptar-se així com també ajudar-lo. Però aquests també han de ser conscients que allò que és un dret és derivat d’un deure.
“autòctons”: la gent que som d’aquí tota la vida hem de ser aquells que hem d’AJUDAR a que la vida els sigui més fàcil, a fer entendre allò que per ells és incomprensible.
La complexa situació fa que actualment coexistim autòctons amb nouvinguts i no tendim a la convivència. És cosa de tots/es i del que estem segurs tots/es és que no és quelcom senzill.
No hay comentarios:
Publicar un comentario