República!

Comença un altre mes per commemora la II República.

Portem 5 anys fent activitats.

El primer any va ser una prova que va funcionar molt i molt bé. L’any 2007 una explicació de la mà de Josep Maria Reyes i Francesc Pararols, aviador militar, per entendre què va ser la República i com es va viure.

El següent any, i animats pel primer, varem elaborar una exposició, disseny i muntatge propi, per explicar en poques paraules què va ser la República a Banyoles. Més de 700 persones! Varen visitar l’exposició a la Biblioteca, a més a més, varem aconseguir aprovar una moció per tal que la bandera republicana oneges a l’ajuntament el dia 14 d’abril de cada any i que s’estudiés i homenatgés a totes les persones que varen patir la repressió franquista.

http://www.lasegonarepublicaenpoquesparaules.blogspot.com/

Aquí va néixer el nostre interès cap a dos personatges poc coneguts a la nostre ciutat: Llorenç Busquets i Malagelada i Joan Viladomat. El primer alcalde de Banyoles del PSUC i que fou assassinat, i que els següent any l’Ajuntament li va dedicar el passeig que envolta el Camp de Futbol Vell. El segon, Joan Viladomat, el compositor de la Sardana Republicana que el tercer any va ser el protagonista ja que varem rescatar la partitura d’aquesta sardana. Tocada per la Jove Orquestra de Banyoles  a l’Auditori de Banyoles va ser un acte emotiu així com també d’homenatge a compositors poc reconeguts i silenciats per la dictadura franquista.

El quart any, i aprofitant les consultes independentistes, varem celebrar un col·loqui sobre la “catalanitat i la república”. Aquesta activitat va aplegar un munt de gent de diferents ideologies i caires polítics.

Aquest any, des de la meva opinió, és el millor any. Portem l’exposició República! Cartells i cartellistes (1931-1939). Una exposició cedida pel Museu d’Història de Catalunya. El problema que hem tingut és que Banyoles no compta amb un espai per poder-la exposar i estarà en el Centre Cívic de Porqueres.

El pròxim diumenge a les 18.00h farem la inauguració. Us hi espero.

L'aigua clara (II part)

Primer de tot vull donar les gràcies a tots i totes que heu fet arribar aquest bloc a 3000 visitants des de la seva nova posada en marxa.

Avui vull anunciar una cosa que em preocupa molt.

El pròxim més de maig quan elegim els regidors i regidores de l’Ajuntament de Banyoles decidim entre d’altres coses el futur del rebut de l’aigua. Com ja recordareu varem tenir un intens debat sobre el procés de compra  que l’Ajuntament de Banyoles volia fer amb Aigües de Banyoles.

Així doncs aquells que vulguin apostar per el model de CiU i PSC que apostin per ells, pels que no vulguin aquest model que apostin per ICV i el que en hi hem mostrat en contra.

Si aposteu per ICV-IdB sapigueu que si governem no aprovarem el model que proposaven, si estem a l’oposició farem els impossibles  per tal que no s’aprovi.

Tota la informació del procés;

http://aiguadebanyoles.wordpress.com/

Realistes,imaginatius i valents, què és això?

Queda poc per tal que comencin les pre-campanyes i campanyes municipals.

Nosaltres des d’ICV-IdB hem decidit presentar els dos primers candidats; la número 1, Núria Langa i el número 2 jo mateix.

Ens presentem, els dos primers i la futura candidatura, com persones: 

Són aspectes polítics que avui en dia des d’ICV-IdB creiem que són  els que ens fan únics.

Alguns diran el perquè d’aquestes paraules. Així doncs les explicaré breument:

• VALENTS; davant la crisis econòmica, sistèmica, política, social... creiem que davant d’algunes situacions s’ha de ser valent per tirar-les endavant. Per exemple hem de ser esser valent i apostar per un Centre Cívic nou a Banyoles.
• IMAGINATIUS; davant la manca de diners públics hem de buscar solucions imaginatives als problemes.
• REALISTES; som conscients de quina situació tenim i és per això que toquem de peus a terra i sabem a on som.

Trastorn bipolar.

Tinc uns principis morals i personals que em fan dir que sóc pacifista. Sempre he mostrat el meu rebuig cap a qualsevol tipus de guerra. Sóc de la generació que va entrar a ICV amb el “no a la guerra” d’Irak. I ara resulta que ICV votarà a favor de la intervenció militar a Líbia.

Però també penso que amb Gadaffi no hi ha cap via diplomàtica que serveixi per acabar amb la seva dictadura.

Podem parlar d’una intervenció militar sense morts?

Podem els pacifistes justificar la intervenció militar?

El problema de subministrament de petroli a Espanya no és una argument amagat per la intervenció militar? I fent memòria no va ser aquest un argument que s’utilitzava per Irak?

Crec que ICV, el partit del qual formo part, hauria d’aclarir el seu vot a favor de la intervenció.

Parcs Naturals

Avui he pogut gaudir d’una sortida amb la universitat que ha estat estressant a l’hora que hem pogut aprendre molt. Hem visitat amb l’assignatura “Gestió dels Espais Naturals” diferents parts del recent creat Parc Natural del Montgrí- Baix Ter- Medes.

La veritat que poder parlar amb gent que està tant implicada amb la gestió del medi natural és un plaer. Tot hi les dificultats, entrebancs i discussions típiques d’aquests espais un quan veu les intencions i projectes que si fan i si poden fer se’n adona que les comarques gironines tenen un potencial natural molt gran.

Però com a banyolí, i vocació de polític, un es pregunta “Quan declararem Parc Natural l’Estany de Banyoles?”. Els tècnics, pagesos, pesquers... de la zona del Parc Natural del Montgrí- Baix Ter- Medes veuen com una oportunitat i no com un entrebanc aquesta declaració.

Em quedo amb una dada “el potencial turístic econòmic de les Medes està calculat en uns 6-7 milions d’euros l’any”. És evident que el Parc Natural de l’Estany de Banyoles no tindrà un potencial econòmic tan gran però és una punt a tenir en compte en els arguments per defensar el Parc Natural.

Arguments ecològics n’hi ha de sobre, econòmics els podem calcular, ara ens falten arguments agrícoles i ramaders.   

Imatge de les Illes Medes aquest migdia

La força de l’aigua.

Aquests últims dies parlem i parlem de la força de l’aigua. El gran exemple el tenim en el Japó amb el tsunami, que ha estat capaç de posar en evidència les gran polítiques de prevenció del país més previngut en desastres naturals. No en parlaré  més d’aquest tema només els hi vull dir que tinguin molta sort i sobretot que tots hem d’aprendre d’ells ja que són exemple a seguir.

Aquí a casa nostre no ens quedem lluny de la demostració de la força de l’aigua. L’estany, els recs i els rius de casa nostre aquests dies van plens. Imatges que feia temps que no veiem que demostren que l’aigua passa per allà on creu que és seu. El Fluvià és l’únic riu de Catalunya que no té mesures de regulació del cabal i només cal veure les imatges d’en Gerard Masaguer penjades en el seu Facebook i que us adjunto per veure la força de l’aigua.

Esquerra: resclosa de Serinyà, dreta resclosa de Martís (fotos de Gerard Massaguer) 

Per altre banda l’Estany de Banyoles presenta una imatge poc habitual, des del gener del 2088 que no veiem aquestes imatges. I que demostren que Banyoles és una ciutat on la prevenció és cabdal en les polítiques de prevenció.

Ahir al vespre el senyor Punset deia que “la  prevención será la política de seguridad más usada en las próximas décadas ”.I té tota la raó, com gairebé sempre. Hem d’usar la prevenció en seguretat en la seva màxim esplendor. És per això que haurem de repensar els plans de seguretat en cas d’inundacions, terratrèmols, incendis….a  totes les ciutat.  Per tal d’encabir-hi situacions extremes i inusuals. 

Riera de Canaleta al seu pas per Can Puig 

Nuclears ,no gràcies!

Si apliquem les mesures que està duent a terme el Japó tindriem un mapa com el següent:

Crònica d'una des-unió banyolina.

Això  divendres dia 11 de març a les 16

http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/381784-erc-si-i-reagrupament-consensuen-una-candidatura-unitaria-a-banyoles.html

Això divendres dia 11 de març a les 20

http://www.directe.cat/noticia/131309/la-marxa-de-laporta-de-si-obliga-a-revisar-el-pacte-de-la-candidatura-unitaria-a-banyoles

Junts per Banyoles....

L’esquerre de debò a la ciutat només passa per ICV-IdB. 

Que és ser un bon polític?

Ahir durant una classe el professor, sortit directament del cor, va dir “això respon a les necessitat del polític per quedar bé”. A part ja porto temps escoltant-me “si home! Dedicat a la política que sou segur i feina poca” o “ostres” A ICV no faràs gaire feina, t’hauries de posar a CiU o PSC que allà cadira sempre en tenen”.

Ostres i si home! Quina vergonya que seguim pensant que alguns ens dediquem a la política per robar, per tenir sous, per ser més que els altres, per menystenir-ho tot i fer allò que ningú vol.... Escolteu els polític enganyen tant com el professor et diu “no si el nen a l’escola va molt bé” i arriben les notes del trimestre i està tot suspès. Escolteu els polítics roben tant com el presidents de la comunitats de veïns  que aprofitant les obres del bloc per  arreglar-se un no sé què del pis. Escolteu un polític defensa el interessos de les empreses tant com els sicaris que són pagat per algú. Escolteu quantes vegades heu sentit o viscut aquestes comparacions? Són molta gent la que  fa això. Però són persones i la condició humana porta a que hi hagi gent que roba i gent que no, gent que enganya i gent que no i així un llarg etcètera. No tots els polítics són, o som, iguals. I per aquesta regla de tres el cambrer del bar on vaig normalment és antipàtic i no tots els cambrer dic que ho són.

Això és com el mercat; busqui, compari i si troba quelcom millor compri.

Busqueu, compareu i si trobeu algun partit millor o polític voteu-lo. 

BSO d'alguns moments

Avui vull compartir una artista anglesa que em té el cor robat. La vaig conèixer un dia escoltant la ràdio on comentaven un anunci de la “Heineken” que semblava un còmic i ella posava la cançó de fons.

Adele Adkinson ja ha tret dos CD un anomenat 19 i el que ha tret recentment 21. El pròxim dia 1 d’abril actua a la sala Bikini de Barcelona, per mala sort s’han esgotat les entrades i no hi podré anar. El que més greu en sap és no poder assistir al recital amb una veu en directe tant impressionant com aquesta.

“Veu de negre en una blanca i rosa” així és com la defineixen alguns. Espero que la gaudiu i la descobriu tal com jo també l’he descobert i gaudit.

Realistes, imaginatius i valents

Humor

També cal explicar una situació d'allò més irònica del ple d'ahir al vespre.

Resulta que s’aprovava una modificació d’ordenança per poder instal·lar estufes a les terrasses dels bars i restaurants de Banyoles, posteriorment s’havia aprovat una ordenança per potenciar l’energia sostenible a Banyoles.

Núria Langa, regidora d’ICV-IdB, apuntava com a toc irònic, sense cap malicia, de  les petites incoherències que generava la burocràcia. Aprovar energies renovables i tot seguit aprovar unes estufes, per necessitat d’afrontar la llei antitabac, que d’ecològiques i poc contaminants en tenen poc.

Lluís Costabella li responia; no es preocupi que seran homologades.

Senyor Costabella els cotxe  estan homologats i contaminen……

Homologació i contaminació no estan relacionats, encara.

Per cert una salutació al Senyor Costabella que fa poc ha fet constar que llegeix allò que escric. I per tant es preocupa de les opinions adverses allò que ells i els seus fan. Una abraçada.