Ahir durant una classe el professor, sortit directament del cor, va dir “això respon a les necessitat del polític per quedar bé”. A part ja porto temps escoltant-me “si home! Dedicat a la política que sou segur i feina poca” o “ostres” A ICV no faràs gaire feina, t’hauries de posar a CiU o PSC que allà cadira sempre en tenen”.
Ostres i si home! Quina vergonya que seguim pensant que alguns ens dediquem a la política per robar, per tenir sous, per ser més que els altres, per menystenir-ho tot i fer allò que ningú vol.... Escolteu els polític enganyen tant com el professor et diu “no si el nen a l’escola va molt bé” i arriben les notes del trimestre i està tot suspès. Escolteu els polítics roben tant com el presidents de la comunitats de veïns que aprofitant les obres del bloc per arreglar-se un no sé què del pis. Escolteu un polític defensa el interessos de les empreses tant com els sicaris que són pagat per algú. Escolteu quantes vegades heu sentit o viscut aquestes comparacions? Són molta gent la que fa això. Però són persones i la condició humana porta a que hi hagi gent que roba i gent que no, gent que enganya i gent que no i així un llarg etcètera. No tots els polítics són, o som, iguals. I per aquesta regla de tres el cambrer del bar on vaig normalment és antipàtic i no tots els cambrer dic que ho són. Això és com el mercat; busqui, compari i si troba quelcom millor compri.
Busqueu, compareu i si trobeu algun partit millor o polític voteu-lo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario