Avui vull compartir una carta al director que Núria Langa va enviar, moltes gràcies gent que participeu en entitats, associacions i plataformes i que feu el que feu.

Deixeu-me trencar una llança

Pels qui treballen sense cobrar ni un duro. Que treuen hores d'on poden per assistir a reunions, assemblees... Que fan mans i mànigues per emplenar formularis i documents incomprensibles per justificar subvencions, per complir amb una normativa que esgota i dissuadeix. Que demanen en nom d'altres i que treballen per assolir la solidaritat, fraternitat i una bona vida per a tots i totes.
Aquells que treuen fum del cap per veure com es pot organitzar una activitat amb imaginació i pocs recursos.
Que estan al peu del canó per resoldre problemes, per ajudar en els conflictes, perquè tothom estigui ben representat en aquesta nostra societat on cada vegada més impera el domini de la pela i dels seus poders ocults que ho impregnen tot de fum, desgràcia i foscor.
Per als que obren la porta, t'escolten, deixen de pensar en ells a cada minut i busquen com ajudar-te a tu.
Per als i les inesgotables que preparen les festes dels barris, de grups de tota mena i que tant fan per la convivència.
Per als que lluiten per la seva escola.
Per als que es solidaritzen i treballen per a d'altres pobles.
Per als que sempre, sempre... estan al casal per rebre els companys.
Per als que prefereixen mullar-se políticament que quedar-se a casa i així no trencar ni un fil de la seva coherència ideològica individual.
Què seria de nosaltres sense aquests i aquestes herois i heroïnes quotidians!