El
passat dissabte 14 d’abril, 81 anys després de la proclamació de la II
República, ICV Banyoles varem fer una sortida per diferents llocs de Girona
relacionats, d’alguna manera, en la resistència per la defensa d’aquest model
polític i social en el nostre país.
La
sortida va començar a les 9 del matí, on unes 15 persones, ens varem dirigir a
Girona, alguns en bus i altres compartint cotxe.
En
arribar a Girona ens varem dirigir cap al refugi antiaeri situat al carrer del
Carme. Un cop baixes i veus les cel·les, passadissos, la poca llum... un
s’imagina la sensació de por, incertesa i sobretot preocupació que vivia la
gent quan bombardejaven la ciutat. Però a més a més de la visita i tota
l’explicació que ens varen fer, una petita simulació de que es sentia i com es
vivia ens va fer posar a tots i totes la
pell de gallina.
Un
surt d’allà pensant que no fa tant de temps que va passar aquí a Catalunya,
però encara menys al costat de casa nostre, a la guerra de Bòsnia...
Tot
seguit i passant pel mig del barri vell, varem poder anar fins a la presó
provincial franquista, on retenien en condicions nefastes a homes pel simple
fet de estar relacionats o defensar la república. Un petit panell, escrit pel
nostre company i guia Rubèn Doll quan treballava en el Memorial Democràtic, ens
posa encara més la pell de gallina llegint el homes que varen morir, per malaltia
i males condicions, alguns d’ells són
homes provinents de pobles del pla de l’Estany, ningú se’n va escapar.
La
presó de dones, tot just darrera del edifici, hi havia la presó de les dones,
però les retallades de CiU no han permès ampliar els plafons i donar més
informació.
Per
acabar el passeig ens varem dirigir al cementiri vell de Girona, on hi ha la
fossa comuna. Les explicacions del Rubèn
Doll acabaven el dia com l’havíem començat; amb suor freda. Afusellaments a
sang freda, amb gent mirant per les muntanyes del voltant, i enterrats de males
maneres.
Allí
hi havia un seguit de gent enterrada, tots homes a excepció de dues dones,
alguns de Banyoles i rodalies i entre
ells, un home que poc ens vincula,la ideologia pot ser, però que sempre li he
tingut un respecte molt gran.
Llorenç
Busquest i Malagelada: alcalde de Banyoles afusellat i enterrat en aquell lloc,
pel simple fet de ser del PSUC.
Llorenç Busquets Malagelada
Alcalde de Banyoles l’any 1938 per part
del PSUC
Afusellat per autoritats franquistes
Últimes cartes escrites per Busquets a
la presó, amagades entremig de la roba per tal de que no fossin detectades. La
família les va rebre l quan ell ja era mort. En rentar-les van notar que
entremig de la roba hi havia les cartes. En aquestes en Llorenç Busquets
s’acomiadava de la família.Poc dies després d’haver estat afusellat va rebre
l’indult . En el certificat de defunció consta que va morir d’un atac de cor.
En la següent foto surten les quatre
generacions de can Llens (casa on vivien els Busquets). A la dreta, Llorenç
Busquets i Malagelada, ala seva dreta, el seu avi, Llorenç, i el seu pare
Salvador, Dalt de la cadira, el fill de Llorenç.
Salvador Busquets (pare de Llorenç) va
ser empresonat.
La
visita acabava amb una reflexió molt important:
Abans
de passar pàgina sobre aquesta època cal llegir-la atentament, i eliminant el
Memorial Democràtic de Catalunya no és possible fer-ho.
Més
informació sobre la època a:
PD: l'Ajuntament com cada any, i a petició d'ICV col·loca la bandera republicana a l'entrada de l'ajuntament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario