Avui és el dia de l’orgull homosexual. Després d’anys de lluita són moltes les victòries aconseguides; matrimonis, despenalització de l’homosexualitat, treure-la de la llista de malalties mentals, possibilitat d’adoptar... Poc a poc, lluita a lluita, els col•lectius han aconseguit un munt de drets, però el més important és aconseguir l’aprovació social de l’homosexualitat. Ara bé, no està tot guanyat, queda molt de camí.
La meva “feina” com a representant polític d’un partit ha portat a especulacions, comentaris i brometes sobre la condició sexual de la meva persona. MAI he dit a ningú que sóc gay , ho visc amb normalitat, com ha de ser. Ara bé en aquest dos anys he viscut situacions tenses i desagradables, algunes amb gent estúpida que no entén, ni vol entendre, aquesta condició, altres que considerava més intel•ligents han demostrat la seva ment infantil i homòfoba. Alguna d’aquestes situacions han succeït amb representants polítics de la ciutat, exclusivament amb CiU. Estar en un ple i dir que una màquina de neteja perd oli, i veure com alguns dirigents de CiU riuen, o el més recent, dimarts passat, parlar d’insecticides naturals com les marietes, i veure com fan comentari en veu baixa i somriuen. Així ens va... si són capaços de fer aquestes coses en públic, vol dir que en privat són pitjors... Però que podem esperar d’uns dirigents que a part de comentaris d’aquest tipus també en fan de racistes i masclistes? Banyoles viu governada per la gent més antiquada, dretana, rància (alguns oloren a naftalina), i poc transigent dels últims 30 anys.
Però cada comentari, somriure o gracieta no em molesta ni ofèn, sóc d’aquells que s’apliquen el “no ofèn qui vol, sinó qui pot”, i ells com volen però no poden. La ciutadania ha de conèixer que darrera d’aquells somriures, d’aquells “si” a tot, d’aquelles argumentacions elaborades per part del govern banyolí, s’amaguen ,a vegades, masclistes, homofobs, racistes i retrògrads.
Que tingueu un bon dia de l’orgull homosexual totes i tots, i sobretot respecteu a aquells i aquelles que ho són.
Aprofito el dia per recomenar-vos la següent pel·lícual "Me llamo Harvey Milk":
3 comentarios:
Joan, trobo greu tot el que ens comentes públicament. Seria interessant, però, que concretessis més i diguessis quins són aquests descerebrats que es dediquen a fer aquest tipus de bromes. El poble ho agrairia...
Benvolgut Àngel, prefereixo no dir-ho, amb el temps ells mateixos es treuran la màscara i totes i tots podrem veure de quin peu calça, ara bé, si mai ens veiem pel carrer recordem que t'haig de dir una cosa sobre aquest tema ;-)
Ho faré, Joan, ja que vull corroborar si són els personatges que intueixo.
Publicar un comentario