Dissabte podiem llegir en el Diari de Girona el següent article de David
Moner, expresident de la Federació Catalana d’Esports:
EL CLUB
NATACIÓ BANYOLES, UN GRAN CLUB
Si recuperéssim la memòria històrica, ens adonaríem del paper i dels valors
assumits pel club en cada una de les etapes
Vagi per endavant que m'uneix al Club Natació Banyoles, una estreta
relació, junts l'Estany i l'entitat conformen una munió de records i estima que
perduren influenciats i decisius en la trajectòria empresa en el món de
l'esport.
Escric com a soci, un soci que ha seguit els darrers esdeveniments en motiu de l'acord de concessió d'ús de bé comunal per part de l'Ajuntament de Banyoles i la regulació jurídica d'una situació pendent, aprovada en el plenari del passat 26 de maig amb el suport de l'equip de govern que encapçala Miquel Noguer.
Això no obstant, sobta d'alguna manera la postura i el vot negatiu de la resta de formacions polítiques representatives d'una part de la ciutadania, respectable i lícita sens dubte, que s'ha interposat de fons a les voluntats d'una entitat formada per més de 10.000 socis i sòcies, majorment banyolins i banyolines i conseqüentment, lícits receptors dels béns comunals que tant preocupa custodiar.
No va poder ser, i així es va evidenciar el distanciament més dels idearis o idealismes que del sentit comú i visió d'un present i futur endreçat i esperançador per als socis i sòcies del Club. Una entitat privada i sense afany de lucre clau per a la ciutat, responsable als compromisos envers la societat a través dels múltiples serveis i activitats que promou en l'àmbit formatiu i de competició, tant en el lleure i la salut com en la cultura, que la manté com la més gran i representativa de Banyoles i la comarca i és un referent del país en l'àmbit internacional.
Si recuperéssim la memòria històrica, ens adonaríem del paper i dels valors assumits en cada una de les etapes. Posar-ho en dubte, diluir-ho sota tecnicismes, interessos o sospites de monopoli és distorsionar la veritat, des de sempre, a pesar de les lògiques divergències, el Club s'ha entès i compromès amb ajuntaments de tota mena de colors.
Com a descendents d'un passat, hem de sentir-nos privilegiats a defensar aquests drets, tot ajudant i col·laborant a conservar l'entorn i regular l'Estany com li pertoca, no en va n'és l'habitat natural i vital, protegir-lo forma part de l'ADN.
Sumar, trobar fórmules adaptables a la societat, tot acceptant mutus compromisos i responsabilitats que reforcin la continuïtat d'una entitat gran, indispensable i indiscutible per a la ciutat son objectius en els quals cal treballar plegats, i fer costat i confiança a la Junta Directiva presidida per Àngel Dutras, a qui retransmeto tot el meu suport i la meva consideració.
Escric com a soci, un soci que ha seguit els darrers esdeveniments en motiu de l'acord de concessió d'ús de bé comunal per part de l'Ajuntament de Banyoles i la regulació jurídica d'una situació pendent, aprovada en el plenari del passat 26 de maig amb el suport de l'equip de govern que encapçala Miquel Noguer.
Això no obstant, sobta d'alguna manera la postura i el vot negatiu de la resta de formacions polítiques representatives d'una part de la ciutadania, respectable i lícita sens dubte, que s'ha interposat de fons a les voluntats d'una entitat formada per més de 10.000 socis i sòcies, majorment banyolins i banyolines i conseqüentment, lícits receptors dels béns comunals que tant preocupa custodiar.
No va poder ser, i així es va evidenciar el distanciament més dels idearis o idealismes que del sentit comú i visió d'un present i futur endreçat i esperançador per als socis i sòcies del Club. Una entitat privada i sense afany de lucre clau per a la ciutat, responsable als compromisos envers la societat a través dels múltiples serveis i activitats que promou en l'àmbit formatiu i de competició, tant en el lleure i la salut com en la cultura, que la manté com la més gran i representativa de Banyoles i la comarca i és un referent del país en l'àmbit internacional.
Si recuperéssim la memòria històrica, ens adonaríem del paper i dels valors assumits en cada una de les etapes. Posar-ho en dubte, diluir-ho sota tecnicismes, interessos o sospites de monopoli és distorsionar la veritat, des de sempre, a pesar de les lògiques divergències, el Club s'ha entès i compromès amb ajuntaments de tota mena de colors.
Com a descendents d'un passat, hem de sentir-nos privilegiats a defensar aquests drets, tot ajudant i col·laborant a conservar l'entorn i regular l'Estany com li pertoca, no en va n'és l'habitat natural i vital, protegir-lo forma part de l'ADN.
Sumar, trobar fórmules adaptables a la societat, tot acceptant mutus compromisos i responsabilitats que reforcin la continuïtat d'una entitat gran, indispensable i indiscutible per a la ciutat son objectius en els quals cal treballar plegats, i fer costat i confiança a la Junta Directiva presidida per Àngel Dutras, a qui retransmeto tot el meu suport i la meva consideració.
Des d’ICV-IdB varem considerar que
era necessari una resposta que va ser publicada ahir, dimecres, en el mateix diari i és la següent:
L'Estany de Banyoles: bé
comunal i bé privatiu
En resposta al seu article en aquest mitjà, del 5 de
juliol, cal que posem alguns temes sobre la taula, per tal que el debat es
realitzi en igualtat de condicions: No hi ha cap grup municipal que en la seva
argumentació en el ple sobre la concessió del Club Natació Banyoles no posés en
primer lloc la gran feina feta i que fa cada dia el Club Natació Banyoles a la
ciutat. Des d’ICV-IdB sempre hem dit “no s’entendria la ciutat sense el Club, i
aquest sense la ciutat”. Potser el problema rau en la poca consciència i
coneixement de les característiques del nostre Estany. Cal posar sobre la taula
un debat profund sobre la característica única de ser un bé comunal. Què és?
Què comporta? Com es gestiona?... Un seguit de preguntes que mai cap govern de
Banyoles ha volgut o pogut encarar. Si tenim aquestes bases sòlides i
consensuades no hi haurà discussió possible, ja que el fonament serà ferm. Però
també cal dir que allò realitzat pel Club Natació Banyoles, amb bona intenció,
sense afany de lucre personal o personalista i amb vocació esportiva no pot ser
compensat amb un xec en blanc per part de l’Equip de Govern, ni molt menys dels
propietaris del bé comunal, és a dir tots els banyolins i banyolines. Així
doncs no és una lluita idealista sinó d’idees, un debat polític i
d’argumentació: ¿pot un Ajuntament amb majoria absoluta, heretada del 2011, un
maig de 2014 concedir per 50 anys un espai comunal, propietat de TOTS els
banyolins i banyolines, sense que aquests hagin estat informats ni consultats?
¿Pot un alcalde intercanviar unes parcel·les i modificar allò establert l’any
1685 en el Pacte de la Concòrdia d’Aigües de la nit al dia sense que la resta
d’involucrats hagin pogut pronunciar-se? Acabo com he començat: ningú no dubta
del valor del Club Natació Banyoles a la ciutat, però sembla que alguns dubten
o no tenen en compte el valor i la importància d’un bé comunal per a una ciutat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario