Porto dies donant voltes i pensant sobre el “Cas Creu Roja” i les seves conseqüències i repercussions. És un tema complicat i molt delicat per parlar-ne i fer-ne un bon anàlisis. Això no vol dir que ho fem i fem feina en aquest sentit. Amb aquest tema sempre he dit que “no gesticular” no vol dir no treballar-hi. Recordo per exemple que ICV-IdB va portar les subvencions mal justificades a la Sindicatura de Comptes, no ho vàrem fer públic mai, i la resposta final encara l’estem esperant.
Però després de la sentència del judici hi ha diferents coses que semblen, a l’espera de si alguna part presenta recurs, són definitives.
En primer lloc que hi ha un culpable, que llegint els resums de les sentències, no s’ha sabut defensar, o no ha volgut defensar-se, i per tant que no ha desmentit allò del que se l’acusava.
En segon lloc hi ha unes persones, menors llavors i majors ara, que han pogut i han sabut demostrar que no s’han inventat res, que han estat verdaderes víctimes i sobretot que han patit. Però les peles i la presó pel responsable no podran curar les ferides.
En tercer lloc hi ha una entitat, que per desconeixement o omissió, ha estat víctima d’un mal ús i un mal servei per part d’una persona. I que l’entitat, repeteixo volgut o no, haurà de treballar per “recuperar-se”.
En quart lloc, i no gens menys important, hi ha uns treballadors/es que han donat exemple de què és la seva feina i com s’ha de fer. Assumint des del primer dia que no seria fàcil, que trobarien impediments i sobretot que podrien ser assenyalats i “maltractats” pels poders que ocultaven, per desconeixement o omissió, aquest cas.
És per això, que crec que Banyoles avui hi ha persones, amb noms i cognoms, homes i dones, que són la DIGNITAT en persona. I cal que la ciutat els hi faci justícia.
Però després de la sentència del judici hi ha diferents coses que semblen, a l’espera de si alguna part presenta recurs, són definitives.
En primer lloc que hi ha un culpable, que llegint els resums de les sentències, no s’ha sabut defensar, o no ha volgut defensar-se, i per tant que no ha desmentit allò del que se l’acusava.
En segon lloc hi ha unes persones, menors llavors i majors ara, que han pogut i han sabut demostrar que no s’han inventat res, que han estat verdaderes víctimes i sobretot que han patit. Però les peles i la presó pel responsable no podran curar les ferides.
En tercer lloc hi ha una entitat, que per desconeixement o omissió, ha estat víctima d’un mal ús i un mal servei per part d’una persona. I que l’entitat, repeteixo volgut o no, haurà de treballar per “recuperar-se”.
En quart lloc, i no gens menys important, hi ha uns treballadors/es que han donat exemple de què és la seva feina i com s’ha de fer. Assumint des del primer dia que no seria fàcil, que trobarien impediments i sobretot que podrien ser assenyalats i “maltractats” pels poders que ocultaven, per desconeixement o omissió, aquest cas.
És per això, que crec que Banyoles avui hi ha persones, amb noms i cognoms, homes i dones, que són la DIGNITAT en persona. I cal que la ciutat els hi faci justícia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario