Banyoles avui és més pobre pels turistes. Si bé fa un any ens treien d’un dia per l’altre el servei del vaixell turístic, avui el seu propietari, així com els banyolins i banyolines, hem vist com se l’enduien destí a Mallorca.
Paradoxes de la vida: el vaixell explicava com un banyolí va caure una vegada a l’estany i anys després de donar-lo per desaparegut el varen trobar venent cacauets a Mallorca, ara no desapareix el vaixell però si que el seu destí és el mateix.
La ciutat es veu una mica més empobrida de cara al turisme. Es pot qüestionar si el vaixell és el model de turisme que hauria de tenir la ciutat, però sense cap mena de dubte és quelcom històric i intrínsec de la ciutat.
L’alcalde, que diu sentir-se enganyat, posa èmfasi a les proves esportives, a comprar Aigües de Banyoles, a ser vice-president de la Diputació però no es dedica a resoldre temes de ciutat com és el model turístic que hauríem i volem tenir.
Senyor Miquel Noguer vostè ja té un punt negatiu, espero i desitjo que no n’acumuli més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario