jueves, 28 de julio de 2011

Efervescència momentània?

Fa temps que hi penso, sóc o no sóc independentista? Això no és genètic, suposo, sinó que és  quelcom que un s’hi declara després d’una  llarga reflexió, alguns com Jordi Pujol han tardat 80 anys en declarar-se independentista, per tant no tinc presa.

Però quan un s’aixeca i escolta  “que si no ens tornen els diners, que si retallen estatuts, que si....” al final un pensa, i perdoneu per les paraules, que els fotin!
Però un cop s’acaba l’escalfament emocional i irracional acaba dient “ però com encaixaríem a Europa, estem preparats democràticament i socialment” i les preguntes enfosqueixen el sentiment.
Sincerament fa un temps en el qual reflexiono, en els temps lliures, el meu independentisme. Això si, sempre estic a favor del dret a decidir. 

martes, 26 de julio de 2011

Parlem clar.


Ahir en  el ple de Banyoles es  va aprovar una modificació de la zona del “Cisne” al costat de l’Estany.
Aqueta modificació no està lluny d’una gran polèmica. Per tal de que la gent ho entengui i a grans trets, la història és la següent:
un comprador compra el terreny amb la intenció de fer-hi un hotel, quan  presenta el projecte a l’Ajuntament aquest, respectant el POUM, li diu que no pot anar-hi un hotel en aquesta zona ja que supera les dimensions que estan establerts en aquesta zona, i si l’hotel és més petit no interessa en el promotor.
 Després d’un temps el promotor demana fer-hi cases a canvi que en un altre zona, a la Vila Olímpica, ell hi pugui fer un hotel. Al final l’Ajuntament aprova un canvi d’usos del sòl del “Cisne” ja que inicialment hi anaven habitatges amb comerços i ara només s’hi faran habitatges.
S’ha fet el que se’n pot anomenar un vestit a mida.

CiU diu que del Passeig Mossèn Constans cap a la Draga hi ha d’anar cases, i del Psg. Mossèn Constans cap al camp de Futbol serveis. Però de moment es modificarà cada peça de manera independent de la resta.

Això se’n diu una bona planificació del front d’Estany? Aquest és el model de front d’Estany que tots i totes desitgem? Cap a quin model de ciutat tendim, cap al mixta, amb zones on podem compartir habitatges, comerços... o cap a sectors especialitzats? 

sábado, 23 de julio de 2011

Una nova agenda de l'esquerra!


Video streaming by Ustream
Participants: 
Mónica Oltra, diputada de Compromís a València
Joan Herrera, diputat i secretari general d'ICV
 Joan Subirats, catedràtic de ciència política de la UAB
Antonio Franco, periodista

viernes, 22 de julio de 2011

Junts per Banyoles, la CUP i ICV denuncien que el govern municipal no els té en compte en els actes oficials

Els grups municipals de l’oposició a l’Ajuntament de Banyoles han denunciat la “discriminació” que pateixen per part del govern municipal, ja que segons asseguren no són informats degudament de les actuacions de l’Ajuntament. Els grups de Junts per Banyoles, la CUP i ICV-Independents per Banyoles han assegurat aquest dimecres que el govern de CiU “no té en compte l’oposició” i en aquest sentit critiquen que fossin informats només mitja hora abans de la inauguració aquest dimarts de la nova parada d'autobusos a la plaça de les Monges que substitueix la parada de la Teisa de l’avinguda dels Països Catalans. L’oposició considera “un principi democràtic essencial” ser informada “amb el temps suficient per tal de participar dels actes públics de la ciutat”.

En un comunicat conjunt, els tres grups -formats per quatre regidors de Junts, dos de la CUP i una d’ICV- demanen al govern de CiU que els tingui en compte “a l’hora de celebrar actes en nom de l’Ajuntament”. Així, lamenten que “CiU gestioni la seva majoria absoluta de manera autoritària obviant per complet la resta de partits”. A més, confessen “estar acostumats que el govern de CiU tingui més en compte les autoritats i el protocol que els grups que formen part del consistori municipal”, fet que qualifiquen de “manca de tacte” i “poca elegància política”.

“L’alcalde va dir que prioritzaria el diàleg a l’hora de governar, però no ens informa de les coses o ens avisa minuts abans. Això és per a ell el diàleg”, manifesten, i reblen: “Un diàleg que a la pràctica es tradueix en una forma de governar opaca i feta d’esquenes a l’oposició”, ja que segons avisen, “si no informen ni a l’oposició menys informaran la ciutadania”.

Al seu torn, remarquen que “una majoria absoluta no et dóna dret a invisibilitzar la resta de representants escollits democràticament i a fer i desfer sense tenir-los en compte ni informar-los”. D’aquesta manera, l’oposició afirma que cal apostar per “la transparència al carrer perquè els ciutadans siguin conscients de tot el que es fa a dins l’Ajuntament”.

miércoles, 20 de julio de 2011

Imaginació!

Davant de les retallades i el “percal” econòmic sempre va bé desconnectar amb els petitons i imaginar que hi ha un món millor… 
(mural pintat pels nens i nenes del casal)

martes, 19 de julio de 2011

“Kit” per a la prostitució.

Què necessita una prostituta davant la nova llei que Felip Puig vol aplicar:
 Condons
 







Cadira de càmping










Para-sol











Cinta mètrica, per mesurar la distància respecte la carretera on exerceix la prostitució.













Què és el que realment necessiten:

Afiliació a la Seguretat Social








Llocs de treball controlats i en condicions









Persecució de les màfies.


lunes, 18 de julio de 2011

Desaparegut un veí de Banyoles.

Newton Carciolari, de 48 anys, desaparegut des del dijous passat. Vesteix samarreta màniga curta fosca i bermudes beix. Porta molts pocs diners a sobre, no pot estar gaire lluny. Conduïa un Peugeot 205 de color blanc molt vell. Porta baca. La matrícula és:  GI 8293 AH.

Qui vegi el desaparegut, el seu cotxe, o qualsevol indici que el pugui identificar, comuniqueu-ho de seguida a la Policia Local o truqui al 112.

sábado, 16 de julio de 2011

Els nous horaris escolars de Banyoles

Oficiosament ja sabem els horaris de les escoles pel pròxim curs: matí de 9 a 12:30 i de 15 a 16:30 per la tarda.
Un horari estrany, peculiar i sobretot, des del meu punt de vista, fet sense pensar amb allò que necessiten els pares i mares.
 Proposo fer un referèndum amb tots els pares i mares de les escoles per tal que decideixin quin és el millor horari, de manera democràtica i participativa.

miércoles, 13 de julio de 2011

Diarrea consistorial

Escrit per Montse Boix Angelats, gràcies!
 Hi deu haver una explicació, segur. 
La davallada va començar fa anys... En fa quatre, va continuar i, tot i que només van aconseguir dos regidors, els components del grup municipal Plataforma Progressista PSC Progrés Municipal, la nit electoral van donar a entendre que era un gran mal resultat perquè ells tenien la clau del govern a Banyoles...
Si tenim en compte allò que solen dir aquells que ocupen els càrrecs de polítics després de les eleccions, resulta que han guanyat els més votats i que el poble els  volia per portar o ajudar a portar el timó del nostre país, ciutat o poble, o que han guanyat els que han augmentat considerablement el número de vots o, fins i tot, els que s’han mantingut. I, a sobre, tots ells tenen la barra de dir que han guanyat perquè han aconseguit allò que aspiraven a aconseguir....  A Banyoles, doncs, sembla que estava força clar que s’haurien d’haver entès algunes altres sigles per sumar allò que la majoria havíem votat... Si mirem, és clar, el número de vots.... Però  aquesta magnífica clau màgica, va donar el govern a Convergència i Unió.
I, llavors, arribem a aquestes mogudes darreres eleccions i, la Plataforma PSC Progrés Municipal ha resistit (per poc, això sí) i només ha aguantat 1 regidor. El resultat obtingut, com aquest mateix regidor ha dit, ha estat catastròfic. Convergència, tornant a la normalitat de la ciutat, ha aconseguit majoria absoluta. ERC ha baixat, prou previsible i, alegria, la CUP entra forta. Uns joves amb ganes, idealistes i, pel que vaig veure al ple municipal, amb els deures fets i preparats. Iniciativa es manté... amb en Joan esperant amb força, espero. Però, oh! Sorpresa! La mateixa nit electoral el Sr. Nogué, l’alcalde, recorda als seus que van acordar que, si guanyaven, era igual si el necessitaven o no, oferirien al Sr. Bosch, Barraca, entrar a formar part del govern. I és llavors que penses: no pot ser, això només és fruit de l’eufòria del moment, del cava, de la celebració... han vist que n’ha tret un i segur que pensen que plegarà... Convergència ja no li haurà de donar res.... També penses que, si no plega, no ho acceptarà.... Fins i tot pots pensar: aquests convergents i la seva prepotència... Al final, però, has d’acabar escrivint una “carta al director” tot esperant que algú et pugui donar una explicació raonable per entendre que, malgrat la davallada de les sigles més llargues que mai no he vist per una formació municipal -`Plataforma Progressista.... -PSC- Progrés Municipal-, el cap de llista i únic regidor electe (tot i que per poc) d’aquest partit, no només no dimiteixi tan bon punt s’adona dels resultats electorals, sinó que, a sobre, accepti de formar part de l’equip de govern i d’ocupar la regidoria de medi ambient, habitatge i barris, amb dedicació exclusiva i amb un sou de tres mil euros i escaig per 14 pagues. I és que, en una mini entrevista al Punt durant la campanya electoral, em va semblar entendre que el seu interès per anar a aixopluc de les sigles d’un partit estatal només era qüestió de garantia de responsabilitat civil, com aquell qui diu, i no pas d’ideologia, si més no, no era pas això, el que més pesava. Però això no és tot, perquè, a més, es permet el luxe de no acceptar que la gent critiquem la decisió que ha pres en un discurs ple de falsa modèstia i amb acusacions rancunioses als seus crítics. El pitjor de tot, però, és que, volent-se dedicar a viure de la política, hauria de saber que està exposat contínuament a l’esport de les crítiques i, em sembla recordar, que n’ha estat sempre un gran usuari...
I ara em diran que la clau màgica tenia truco..., no?

martes, 12 de julio de 2011

Un bon diumenge

El passat diumenge vaig assistir a l’Escola d’Estiu d’ICV que es va fer al Prat del Llobregat.
Consistia en una xerrada- debat sobre “l’agenda de les esquerres”. Els ponents: Joan Herrera, diputat i secretari general d’ICV, Mònica Oltra, diputada de Compromís a València, Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política,  i el periodista Antonio Franco.

Un plaer poder-los escoltar a tots, però sobretot a dos d’ells; Mónica Oltra per “lidiar”, com diuen a “les castelles”, amb Francisco Camps, i Joan Subirat que va explicar d’una mera exquisita les diferències dels partits amb els indignats.
Anar a la platja després i poder reflexionar sobre allò que havia escoltat va ser un diumenge fantàstic. 

viernes, 8 de julio de 2011

Gràcies!

A dia d'avui aquest bloc ja ha arribat a 5.000 visites acumulades des de l'agost del 2010. Només puc dir-vos gràcies per llegir-me!

jueves, 7 de julio de 2011

O treballes o estudies....

El primer any de carrera vaig decidir dedicar-me única i exclusivament a estudiar. La cosa no va anar bé ni acadèmicament ni econòmicament.
Els següents anys vaig decidir fer la carrera més a poc a poc, sense presa però sense pausa, i treballar i estudiar al mateix temps.
Amb més entrebancs que facilitats he pogut compaginar les dues coses. Alguns professors/es de la universitat entenien que treballés i estudiés, altres, que de ben segur els hi varen pagar la carrera els pares, no entenien allò que feien. Alguns fins hi tot m’han suspès assignatures per tenir masses faltes d’assistència a classe, quan el que feia era treballar.
Treballo per entre d’altres coses pagar la universitat i estudio per el dia de demà poder treballar d’allò que m’agrada.
Però ara , amb el famós pla Bolonya, haig de triar: treballar o estudiar.
El dilema és clar si treballo  no puc estudiar, i el dia de demà què? Però si estudio i no treball com em puc pagar la carrera, el cotxe, els desplaçaments.... Així doncs deixeu-me dir:
Senyors/es de la UdG que fan un anunci per RAC1 en el qual diuen que estudiar a Girona és la millor opció, perdonin però el que diuen es mentida.
Una universitat que ha hagut de reduir 9.5 milions d’euros per poder continuar fent classe i que la seva rectora ja va anunciar que tindria problemes per continuar amb el “nivell” i en el qual no podem treballar i estudiar no és una universitat de la qual en puguem dir grans virtuts.   

miércoles, 6 de julio de 2011

Compartir coneixement com a eina de creixement.

Alguns es dediquen a calcular el seu creixement pels beneficis econòmics que els hi pot aportar quelcom. Alguns altres creiem que molt més enllà del sou o del benefici econòmic hi ha coses que ens fan créixer molt més en un altre sentit.
El pròxim agost deixaré la feina on durant quatre anys he estat treballant. La deixo per afrontar nous reptes i per tenir estabilitat. Però més enllà d’aquestes motivacions personals deixaré de viure experiències educatives que han aportat en mi una millor visió de la societat, dels seus problemes i del que hem de fer per millorar-la.
En quatre anys he vist com els nens i nenes que passaven per mi anaven adquirint un sentiment egoista de sobreprotecció i sobretot de poc coneixement d’allò que tenen i poden tenir. A la mesura del possible he intentat canviar el “chip” d’aquestes criatures i poder encaminar-los per tal que siguin persones obertes, solidàries i sobretot que comprenguin allò que tenen i poden tenir.
He crescut personalment educant, de la millor manera que he pogut, a les criatures de la meva ciutat.

Avui hem anat a Can Morgat on ens han ensenyat una Tortuga d’Estany, emys orbicularis, un dels últims coneixements que he transmès a nenes i nens de P3.
La metàfora que avui he viscut és que com les tortugues, a poc a poc, podem anar fent canvis per millorar la nostre societat. 

lunes, 4 de julio de 2011

Comencen les festes dels Barris

Comença l’estiu i amb ell les festes dels Barris de Banyoles que culminarà amb la festa major, ja a la tardor, el mes d’octubre.
De petit passava l’estiu a cavall de casa, al costat de la muralla, a casa l’àvia, Canaleta, amunt i avall en bicicleta. Duran la setmana amb la “colla” ens dedicàvem a fer cabanes, anar d’excursió, banyar-nos a l’Estany, jugar a “palomato”...
 Però quan arribava el cap de setmana allò que havíem de fer era clar: anar de festa. Tot començava amb les animacions infantils de la tarda, les xocolatades, les gimcanes, les sardanes i.... si ens acompanyava algú adult a ballar amb l’orquestra.
Per odre:  Sant Pere, Can Puig, Canaleta, Mas Palau, la Vila Olímpica... així tots els barris i alguns carrers i places de la ciutat.
Avui en dia això ha canviat. Les festes tendeixen a ser més petites, comunitàries, amb poca activitat i una mica tradicionals. Però encara se’n mantenen algunes d’actives i molt pròsperes com les de La Farga, Carrer Sant Martirià... altres van desaparèixer i han tornat amb força com la de Canaleta.
Us convido a tots a passar-vos per les festes de barris i sobretot a gaudir de la nostre ciutat.

Us deixo amb l’enllaç de la festa de Canaleta que es farà aquest cap de setmana.