Fa temps que hi penso, sóc o no sóc independentista? Això no és genètic, suposo, sinó que és quelcom que un s’hi declara després d’una llarga reflexió, alguns com Jordi Pujol han tardat 80 anys en declarar-se independentista, per tant no tinc presa.
Però quan un s’aixeca i escolta “que si no ens tornen els diners, que si retallen estatuts, que si....” al final un pensa, i perdoneu per les paraules, que els fotin!
Però un cop s’acaba l’escalfament emocional i irracional acaba dient “ però com encaixaríem a Europa, estem preparats democràticament i socialment” i les preguntes enfosqueixen el sentiment.
Sincerament fa un temps en el qual reflexiono, en els temps lliures, el meu independentisme. Això si, sempre estic a favor del dret a decidir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario