Diarrea consistorial

Escrit per Montse Boix Angelats, gràcies!

 Hi deu haver una explicació, segur. 

La davallada va començar fa anys... En fa quatre, va continuar i, tot i que només van aconseguir dos regidors, els components del grup municipal Plataforma Progressista PSC Progrés Municipal, la nit electoral van donar a entendre que era un gran mal resultat perquè ells tenien la clau del govern a Banyoles...

Si tenim en compte allò que solen dir aquells que ocupen els càrrecs de polítics després de les eleccions, resulta que han guanyat els més votats i que el poble els  volia per portar o ajudar a portar el timó del nostre país, ciutat o poble, o que han guanyat els que han augmentat considerablement el número de vots o, fins i tot, els que s’han mantingut. I, a sobre, tots ells tenen la barra de dir que han guanyat perquè han aconseguit allò que aspiraven a aconseguir....  A Banyoles, doncs, sembla que estava força clar que s’haurien d’haver entès algunes altres sigles per sumar allò que la majoria havíem votat... Si mirem, és clar, el número de vots.... Però  aquesta magnífica clau màgica, va donar el govern a Convergència i Unió.

I, llavors, arribem a aquestes mogudes darreres eleccions i, la Plataforma PSC Progrés Municipal ha resistit (per poc, això sí) i només ha aguantat 1 regidor. El resultat obtingut, com aquest mateix regidor ha dit, ha estat catastròfic. Convergència, tornant a la normalitat de la ciutat, ha aconseguit majoria absoluta. ERC ha baixat, prou previsible i, alegria, la CUP entra forta. Uns joves amb ganes, idealistes i, pel que vaig veure al ple municipal, amb els deures fets i preparats. Iniciativa es manté... amb en Joan esperant amb força, espero. Però, oh! Sorpresa! La mateixa nit electoral el Sr. Nogué, l’alcalde, recorda als seus que van acordar que, si guanyaven, era igual si el necessitaven o no, oferirien al Sr. Bosch, Barraca, entrar a formar part del govern. I és llavors que penses: no pot ser, això només és fruit de l’eufòria del moment, del cava, de la celebració... han vist que n’ha tret un i segur que pensen que plegarà... Convergència ja no li haurà de donar res.... També penses que, si no plega, no ho acceptarà.... Fins i tot pots pensar: aquests convergents i la seva prepotència... Al final, però, has d’acabar escrivint una “carta al director” tot esperant que algú et pugui donar una explicació raonable per entendre que, malgrat la davallada de les sigles més llargues que mai no he vist per una formació municipal -`Plataforma Progressista.... -PSC- Progrés Municipal-, el cap de llista i únic regidor electe (tot i que per poc) d’aquest partit, no només no dimiteixi tan bon punt s’adona dels resultats electorals, sinó que, a sobre, accepti de formar part de l’equip de govern i d’ocupar la regidoria de medi ambient, habitatge i barris, amb dedicació exclusiva i amb un sou de tres mil euros i escaig per 14 pagues. I és que, en una mini entrevista al Punt durant la campanya electoral, em va semblar entendre que el seu interès per anar a aixopluc de les sigles d’un partit estatal només era qüestió de garantia de responsabilitat civil, com aquell qui diu, i no pas d’ideologia, si més no, no era pas això, el que més pesava. Però això no és tot, perquè, a més, es permet el luxe de no acceptar que la gent critiquem la decisió que ha pres en un discurs ple de falsa modèstia i amb acusacions rancunioses als seus crítics. El pitjor de tot, però, és que, volent-se dedicar a viure de la política, hauria de saber que està exposat contínuament a l’esport de les crítiques i, em sembla recordar, que n’ha estat sempre un gran usuari...

I ara em diran que la clau màgica tenia truco..., no?