Us en recordeu quan els avis i les àvies ens explicaven: quan jo era jove havien d’anar en burro per anar a treballar, que havíem de fer quilòmetres per visitar al metge, que a la televisió només hi havia dos canals, que escoltaven molt la ràdio, que a l’escola hi anaven a fer allò bàsic i que sinó tenies diners no podies estudiar més enllà de l’escola de primària, bàsica en aquells temps, que un senyor baixet i amb bigoti manava i reprimia...
Doncs aquest matí escoltant les notícies he tingut un “flash” futurista, m’he vist d’avi amb els nets i netes al voltant de la taula explicant:
“quan jo era jove existia la sanitat pública i universal, a més no havíem de pagar per res. L’escola era gratuïta, anàvem d’excursió, de colònies, i tot era fantàstic. Jo vaig estudiar en un universitat pública, hi podia anar tothom, costava diners i esforç però valia la pena, no com ara que tot és privat. Existia una televisió que es deia TV3 i TVE, així com Ràdios, que eren de tots i feien programes molt divertits. A més a més l’Estat, la Generalitat i els Ajuntament ajudaven a tots els ciutadans i ciutadanes. El transport públic era per tothom, i no com ara, que només hi poden anar el que tenen “peles”. També teníem una cosa que eren les “pensions”, l’estat et pagava uns diners un cop deixaves de treballar quan feies 65 anys, no com ara que et jubiles entre els 67 i els 70, i sinó tens un pla de pensions privat no et queda res per viure. Nois i noies vàrem viure una època molt i molt gloriosa, però després tot això es va perdre, no per què la gent volgués, sinó perquè entre banquers, alguns polítics i grans rics es va deixar perdre. Alguns hi vàrem lluitar per tal que totes aquestes mesures no tinguessin futur però no va ser possible”.
Espero que sigui un d’aquells somnis o flashos que no seran reals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario