La Banyoles de tots, la Banyoles d’esquerres.

En els últims cinc anys la ciutat de Banyoles ha viscut una doble resignació, la pròpia d’una ciutat petita, la que no aixeca la veu per no ser assenyalat amb el dit, i la que ha imposat el govern de dretes de CiU.

L’any 2007 les eleccions de la nostre ciutat varen canviar de dalt a baix la representació de la ciutat. Unes eleccions molt plurals on hi varem participar tres partits d’esquerra i dos de dretes. Les eleccions del 2011 encara varen ser més plurals quatre partits d’esquerra i dos de dretes. Tot hi aquesta geometria, que a priori semblava que l’esquerra era més representativa que la dreta, la dreta va guanyar les dues eleccions, i amb gran avantatge el 2011,.

Aquest fet fa, i ha de fer reflexionar, i molt, els partits els quals estem en  el ple municipal, i sobretot a aquells i aquelles que ens considerem d’esquerres.

El pitjor moment de crisi econòmica, social i política la nostre ciutat viu un moment d’algidesa política, amb el ple més divers, però també amb el ple més autoritari. CiU exerceix la seva majoria absoluta de la manera més dictatorial i autoritària que s’ha vist mai. Ells, i elles encara que poques, viuen i actuen d’aquella manera que des del primer dia varen dir que no ho farien.

És veritat que tenen tota la columna administrativa i política al seu servei; ajuntament, consell comarcal, diputació i generalitat. Però mai tindran, ni tenen, el que ells a vegades es pensen, que és la veritat absoluta.

Davant d’aquests fets, situacions i realitats cal que els grups d’esquerres prenguem nota d’allò que ens ha passat. Hem quedat reduïts a la mínima expressió. Estem a les trinxeres combatent les retallades, els “drecretassos”, les imposicions, les influències, els abusos...

És per això que en una ciutat com Banyoles ha de replantejar-se si li surt rendible el govern de dretes de CiU i el trànsfuga d’en Barraca. Per què el nostre ajuntament ha callat quan han tret una ambulància de la nostre ciutat, hem passat de dues a una. Per què l’ajuntament no reclama indemnitzacions davant les retallades a les escoles bressol, l’escola de música, el pla de barris?  Per què no s’han pronunciat davant de la pujada d’un 14.6% de l’IBI, quan ICV volia apujar-ne el 5% i es varen posar les mans al cap?  

Així doncs davant de les accions de la Generalitat, que lluny de retallar, han amputat alguns serveis a la comarca, el govern municipal de CiU s’ha resignat i callat. Hem sortit beneficiats d’aquesta situació o tot el contrari?

Així doncs pot ser és hora de l’esquerra a la nostre ciutat. Però una esquerra potent, unida, i sobretot amb full de ruta i carta de navegació. Una esquerra que sigui de tots i de totes, i no depenent de persones, empreses o influències ocultes. Una esquerra roja, verda i violeta.