Avui vull dedicar
el meu post a totes les persones que hem estimat i ens han deixat sobtadament.
Dissabte ens vàrem
llevar els banyolins i banyolines amb una trista noticia, un accident deixava a
tres adolescents en estat molt greu, a mig matí vàrem conèixer que una d’elles
ens deixava per sempre. La noticia va córrer com la pólvora i amb ella la
tristor i el buit que ens va deixar.
Per A por B tots la
coneixíem, ja fos per ella o per la mare, o per veïns, o per amics, o per tot
en conjunt, i qui no també es solidaritzava amb la situació.
“És la mort el que tots ens fa humans” deia algú.
Avui he assistit a
la cerimònia per dir un “fins aviat” a una petita de 12 anys. Els amics i
amigues de l’institut, l’escola, amics del pare i la mare, la família, ... Li
han dit molt carinyosament “gràcies per
tot els que ens has donat”.
He sortit cor girat
de l’església i enmig d’un mar de llàgrimes, molts hem estat els que de cop i volta hem
pensat “estimem-nos ara, que demà, qui sap”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario