Un conte pel senyor Santi Vila

Aquest és un conte que li vull dedicar al senyor Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat i encantador de serps, després de la seves declaracions respecte el Parc Natural de l’Estany de Banyoles que us adjunto a continuació:

El conseller Santi Vila obre la porta a la creació d’una figura de protecció adequada a l’Estany

Expliquen que hi havia un botiguer, en Ramón, en un poble petit del qual venia moltes coses però la meitat d’elles eren defectuosos o fins hi tot no era el que demanava  el comprador.

Un bon dia un petit vailet volia comprar un gos, aquest va anar a la botiga d’en Ramón a veure si venien o no gossos. El petit vailet va entrar a la botiga i va preguntar amb veu molt alta “QUÈ VEN GOSSOS VOSTÈ?”, el botiguer va pensar “aquest vailet l’enganyaré, i així avui em podré treure alguns calerons”, “Oi tant que si noiet espera que vaig al magatzem a buscar-ne un”.

El botiguer Ramón va córrer darrera la botiga, va pensar i pensar què li podia donar al petit vailet fent-li creure que era un gos, va agafar un ratolí que corria per allà, li va posar un collar i va tornar a la botiga. “Aquí tens petit vailet, un gosset petitó, ves en compte que creix molt i molt”. El petit vailet, era petit, però no tontet, i com que no ho va veure clar va dir “escolti, m’ho he pensat millor, vull un gat”. El botiguer va corre cap dins, va agafar el ratolí se’l va mirar i li va dir amb veu baixa “ i ara com et converteixo amb gat?”, va agafar un pinzell li va pintar quatre pels negres i li va repassar els bigotis, per què es veiessin més negres.

Va tornar a la botiga i li va dir al petit vailet “noi, aquí tens el teu gat persa, ves en compte que és molt petit, cuida’l bé”. El petit vailet no ho va veure clar, i va dir “aquest gat és molt similar al gos, sap què, m’ho he pensat millor i vull un ocell de colors”.

El botiguer va corre al magatzem, va agafar un aparell que tenia per treure la pols i que estava fet de plomes, els hi va enganxar al ratolí i va tornar a la botiga “noiet aquí tens el teu ocellet, vigila que encara no vola”. El petit vailet se’l va mirar i li va dir “serè petit però no tontent,  vostè sap que es pot enganyar a molta gent poc temps, a poca gent molt de temps, però mai es pot enganyar a tothom sempre?”.

Doncs això senyor Santi Vila, volem Parc Natural, no un ratolí vestit de gos, de gat o d’ocell. 

L'últim sopar i el premi Banyolí de l'Any 2013

Demà a Banyoles celebren, l’alta burgesia i l’equip de Govern ,solet, els 9 regidor/es de CiU i el no-adscrit Barraca, el premi Banyolí de l’Any 2013.  Ja n’hem parlat molts cops d’aquest premi; inútil, esperpèntic, masclista, …

Aquest any, i ja en portem uns quants, hi ha un convidat d’honor, el molt honorable conseller Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat. Reunits a la taula rodona ,la presidirà el conseller i al seu voltant el reguitzell de regidors i regidores, alternats per tal que es vegi un mínim de pertita, ja que només hi ha 3 dones en un govern de 10, faran el que podríem qualificar  com “l’últim sopar” , imatge bíblica que de ben segur als d’Unió els hi agradarà.

Sant Vila podria repartir el pa i el vi, com va fer Jesucrist en el seu últim sopar. Però la imatge serà ben diferent, no es repartiran barres de pa  i botes de vi, sinó engrunes i culs d’ampolla , la cosa està difícil, tant que amb la imatge  d’austeritat que els hi transmetrà Santi Vila a la resta de regidors/es el hi podria acabar dient;  “ho veieu com no podem fer el Parc Natural de l’Estany de Banyoles, per no tenir, no tinc ni una barra de pa sencera que oferir-vos, no us faig llàstima?”

Irònicament no serà així, un sopar de 50€, amb un presentador famós que amenitzarà la vetllada, que sinó plou es farà en el claustre del Monestir de Banyoles, riuran, veuran vídeos dels candidats/es, i algú amb sort, o bon padrí, aconseguirà un sopar gratuït i sortir amb un premi sota el braç, que el dia següent tothom en parlarà, però diumenge ja se n’hauran oblidat.

 Entre rialles i diàlegs no sé si parlaran l’alcalde i el conseller del Parc Natural de l’Estany, i el “NO” que ens ha plantat aquests últims dies el conseller,  però de ben segur que amb la panxa plena es “fotaran” un bon riure a salut d’aquells/es que els hi hem pagat el sopar, és a dir, tots els banyolins/es.

PD: Per cert tinc clar qui són els banyolins i banyolines d’aquest any, i de ben segur que no tindran premi:

• Aquelles i aquells que juntament amb l’ajuda de la PAH han aconseguit una dació en pagament i/o un lloguer social.
• Aquelles i aquells que tot hi passar-ho malament somriuen cada dia pel matí
•  Aquelles i aquells que han trobat feina, i els que no però ho intenten trobar-ne cada dia.
• Aquelles i aquells avis/es que amb la seva pensió  o ajuda paguen les despeses de fills/es o fins hi tot nets/es

En definitiva aquells/es que són herois o heroïnes cada dia des de l’anonimat.

Debat a la Xarxa Ràdio (10/09/2013)

En aquesta tertúlia, la primera de la nova temporada, es va parlar  del 11 de setembre, la Via Catalana i totes les possibles conseqüències.

Carronyaires

Fins ara, qualsevol crítica al govern municipal era titllada immediatament de ‘electoralista’. 

Algú,segurament, va fer notar als estrategs consistorials que acusar d’electoralisme a l’adversaripolític no té gaire sentit dins un sistema que es basa precisament en les eleccions. I que fer-sefotos en un carrer acabat d’arreglar, per exemple, també pot interpretar-se fàcilment comelectoralisme. Llavors, aprofitant la riquesa de la nostra llengua, han remenat els diccionaris i han trobat un altre adjectiu: carronyaire. La crítica al govern municipal serà, a partir d’ara, fer política carronyaire.

Sona bé, certament. Confereix una sensació d’aire pur, de cel blau immens amb aus negres que volen en cercles amplis, elegants, pausats. Unes aus imprescindibles per mantenir l’equilibri ecològic i la salut en general, per la seva habilitat per descobrir cadàvers en descomposició i fer-los desaparèixer.

Vivim en una democràcia, de moment. Una democràcia burgesa, tot s’ha de dir, armada corre-cuita amb l’objectiu primordial de defensar els interessos del capital. Però que permet, ni que sigui per guardar les aparences, la llibertat d’expressió i d’associació. La oposició al govern municipal representa a tots aquells ciutadans que no estan d’acord amb el partit de governa. Si no el critiqués, si no mirés amb lupa tot el que fa, no tindria cap sentit. Mentre el governant se senti controlat, vigilat i fins i tot empaitat, les coses van més o menys pel camí que han d’anar. I si això ho han de fer uns carronyaires, benvinguts siguin.

Reflexió de Miquel Molina, company d'ICV-indepdendents de Banyoles. 

La pregaria de l’alcalde

Ahir nit una vintena de persones, hi havia 9 regidors del govern, el president del consell comarcal, l’alcalde de Cornellà i dos regidors de l’oposició,  varem escoltar la pregaria de l’alcalde on ens llegia la valoració dels dos anys de govern d’aquesta legislatura.

Economia, infraestructures, Estany, inversions, alguns programes i plans es varen poder escoltar durant els 30 minuts que va durar la pregària- valoració.

Un Miquel Noguer a dalt de la Sala de Plens, amb un Power Point de fons que no aportava res més que imatges, les dades només les va treure quan va parlar de l’”estabilitat” econòmica de l’Ajuntament, un alcalde que llegia, va improvisar dues vegades, van ser la manera d’explicar a la vintena de persones, quina era la seva valoració del mandat.  La sala  buida, el text poc entenedor, les imatges que no ajudaven, i que no  es podien fer preguntes varen derivar en una acte antic, poc democràtic i trist.

Noguer no va explicar-ho tot, era evident que no ho faria, però es va oblidar de certes coses importants:

• ·    Per què té un pacte amb en Barraca, regidor ex-PSC ara no-adscrit, i per què el manté a l’equip de Govern, així com també quina valoració en fa d’aquest pacte.
• ·   No va explicar que faria amb el Sota Monestir, va dir que havien de finalitzar el procés, però com i quan no es va explicar.
• ·  No va aparèixer en cap moment un moviment important a la ciutat sorgit de fa poc: la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, ni va mencionar què  havien fet ni que volien fer per la gent desnonada o en procés de desnonament.
• ·   No es va pronunciar en cap moment a favor del Parc Natural, no va mencionar ni accions realitzades ni que realitzaria en el futur.
• ·  No va parlar de millores  als carrils bicicleta, només en referència al Mossèn Constans, res més.
• ·  No va parlar de què pensava fer amb el tema bandera o banderes?
• · No va pronunciar  cap actuació sobre millorar de la transparència de la gestió de Govern..
• ·  No va anunciar ni més ni menys mesures socials per combatre la crisi. (beques menjador, augments de partides socials o d’aliments, ajudes extraordinàries...)
• ·   Cap “mea culpa” en cap acció on s’han equivocat.

 Miquel Noguer fa brillar les seves dades econòmiques, però no ens enganya, ja sabem com acabaran, però duran aquest temps que fa brillar les dades i els números, no hi ha un model de ciutat, una implicació social, ni un rumb on posem esforços  conjuntament per millorar la ciutat.

La imatge següent, d’ahir la nit, parla per si sola, el senyor Noguer té un model, i és únic i exclusivament seu, només el sap ell, sol el defensa i el treballa, la resta són súbdits o seguidors del que  ell diu i el qual  l’han de seguir. Germans podeu marxar en pau. 

ICV-IdB exigeix a l’ajuntament lideratge per a la creació del Parc Natural de l’Estany

A partir de les notícies de la creació del parc natural de les capçaleres del Ter i del Freser, al Ripollès per part del Departament de Territori i Sostenibilitat i l’anunci de que la Generalitat està treballant en l’ampliació i declaració de nous parcs naturals, ICV reclama a l’ajuntament que efectuï les gestions necessàries perquè es compleixi l’acord del Parlament de Catalunya per a la creació del Parc Natural de la zona lacustre de l’Estany de Banyoles.

Recentment en unes declaracions el Conseller Sr. Santi Vila confirmava la reactivació de les gestions per a la creació del Parc Natural del Ripollés. Aquestes declaracions eren respostes per l’Alcalde de Porqueres, Salvador Ros, en nom del Consorci de l’Estany, recordant que l’acord del Parlament per a la creació del Parc Natural de l’Estany de Banyoles era anterior a l’acord per la creació del del Ripollés i reclamant la creació d'aquest. Per part dels representants de Banyoles encara no n’hem sentit res.

ICV-independents de Banyoles troba a faltar un comunicat per part de l’ajuntament de Banyoles, i concretament del Sr. Miquel Noguer com a alcalde, exposant la voluntat de la ciutat de treballar pel Parc Natural. D’irresponsabilitat es podria titllar que Banyoles no surti donant la cara demanant també explicacions i reclamant la creació del Parc, esgrimint un lideratge del qual Banyoles hauria de fer bandera, i que decep per la seva absència. A ICV li preocupa aquesta falta de lideratge en aquest tema per part del grup municipal de Convergència i Unió i denuncien que malgrat l’alcalde s’ha manifestat en diverses ocasions a favor del Parc Natural, no ha fet cap pas en ferm per aconseguir-lo de veritat. Un exemple més de la política de fum de l'actual govern municipal.

Esperem una declaració al respecte per part de l'alcalde en la valoració que farà el proper 5 de setembre dels 2 anys i mig de mandat. On ens decebria que no dediqués una estona a explicar tot el que ha estat fent per l'estany durant aquest temps.

ICV-independents considera a més que s’està perdent una oportunitat única per a la dinamització econòmica de la comarca, on l’aposta per un Parc Natural podria generar més ingressos econòmics i dinamitzar certs sectors de la ciutat i de la comarca. A ningú se li escapa que la proposta de PN del Ripollès que s’ha presentat busca la promoció turística d’aquesta comarca gironina apostant per l’estació d’esqui de Vallter, amb la promoció d’activitats esportives tot l’any, combinada amb la protecció de l’espai i el turisme de natura i senderime, amb caire familiar. Aquest model que sembla perfecte als alcaldes del Ripollés sembla no interessar a Banyoles, que en té prou sembla amb la seva obsessiva destinació turística esportiva. No considerem incompatibles, tot el contrari, són perfectament complementàries la promoció de l’Estany de Banyoles com a destinació de natura, turisme i d’esport, donant a la ciutat un model a seguir generant activitat econòmica a partir dels serveis ambientals que ofereixen els espais naturals, i donant sentit a la proposta de ciutat tranquil·la i sostenible que el nostre grup promou.

Tornem-hi de nou!

Després d’uns dies de vacances, crec que alguns ens les mereixíem, comencem de nou el curs polític marcat per:

•  L’11 de setembre i la Cadena Humana, els actes de l’11 de setembre marcaran un altre cop un abans i un després a la política municipal, la Cadena Humana serà doncs l’acte multitudinari d’aquest any, a diferència de l’any passat, on vaig participar a la manifestació de Barcelona, aquest any malauradament no  podré participar a la Cadena, les ganes hi són, però l’agenda i la meva mala organització m’ha fet impossible poder participar-hi.
• El Sota Monestir i el POUM ( pla d’organització urbanístic municipal), o el que vulgarment en diguem el disseny de la ciutat, aquest és un procés que ja vàrem iniciar l’any passat, i que ara continuem, amb debats sectorials. Pel que fa el Sota Monestir esperem encara resposta de les al·legacions i una postura oficial i pública del que farà l’Ajuntament amb el procés urbanístic iniciat en el Sota Monestir el passat mes de juny de 2012.
•  El problemes de la crisi  econòmica  i social, és evident que aquest és un tema que marcarà la legislatura: la gent que passa gana, la gestió dels serveis socials, els possibles desnonaments i les reivindicacions del PAH,... seran constants en el dia a dia de la lluita política d’ICV- independents de Banyoles.
•   El tema “Creu Roja”, no volem carregar el mort a la organització, sinó que la gestiódel govern municipal i del seu  expresident enceten el curs polític, tenim ja sobre la taula l’informe d’intervenció i la documentació de convenis, justificacions, informes... relacionats amb els treballs que ha fet aquesta entitat, i que a aquest estiu, alguns mitjans de comunicació, derivats dels informes policials, han marcat com “irregulars”. Ens hem posat a estudiar la documentació, cal que TOTS els partits diguem i reaccionem.  
• La gestió de l’espai públic i l’Estany, aquest estiu Banyoles ha viscut un “boom” turístic, sobretot als voltants  de l’Estany, derivats en part dels nous serveis com la Barca o els Banys Vells, però també al parc de  la Draga que s’ha implementat com espai lúdic no només de persones de la ciutat sinó també de molts visitants. Així doncs haurem de plantejar-nos mesures per ordenar i corregir alguns fenòmens que s’estan donant a l’Estany com pot ser la falta d’aparcaments, comportaments incívics o el no compliment del la normativa que regeix l’estany.

Aquests són els temes principals, evidentment deriven en molts altres, i alguns que de ben segur ens sorgiran duran aquest nou curs polític.

Sabeu que restem a la vostra disposició mitjançant el correu electrònic: jluengo@ajbanyoles.org

Us deixo una fotografia d’aquest estiu.