Carronyaires

Fins ara, qualsevol crítica al govern municipal era titllada immediatament de ‘electoralista’. 

Algú,segurament, va fer notar als estrategs consistorials que acusar d’electoralisme a l’adversaripolític no té gaire sentit dins un sistema que es basa precisament en les eleccions. I que fer-sefotos en un carrer acabat d’arreglar, per exemple, també pot interpretar-se fàcilment comelectoralisme. Llavors, aprofitant la riquesa de la nostra llengua, han remenat els diccionaris i han trobat un altre adjectiu: carronyaire. La crítica al govern municipal serà, a partir d’ara, fer política carronyaire.

Sona bé, certament. Confereix una sensació d’aire pur, de cel blau immens amb aus negres que volen en cercles amplis, elegants, pausats. Unes aus imprescindibles per mantenir l’equilibri ecològic i la salut en general, per la seva habilitat per descobrir cadàvers en descomposició i fer-los desaparèixer.

Vivim en una democràcia, de moment. Una democràcia burgesa, tot s’ha de dir, armada corre-cuita amb l’objectiu primordial de defensar els interessos del capital. Però que permet, ni que sigui per guardar les aparences, la llibertat d’expressió i d’associació. La oposició al govern municipal representa a tots aquells ciutadans que no estan d’acord amb el partit de governa. Si no el critiqués, si no mirés amb lupa tot el que fa, no tindria cap sentit. Mentre el governant se senti controlat, vigilat i fins i tot empaitat, les coses van més o menys pel camí que han d’anar. I si això ho han de fer uns carronyaires, benvinguts siguin.

Reflexió de Miquel Molina, company d'ICV-indepdendents de Banyoles.