La pregaria de l’alcalde

Ahir nit una vintena de persones, hi havia 9 regidors del govern, el president del consell comarcal, l’alcalde de Cornellà i dos regidors de l’oposició,  varem escoltar la pregaria de l’alcalde on ens llegia la valoració dels dos anys de govern d’aquesta legislatura.

Economia, infraestructures, Estany, inversions, alguns programes i plans es varen poder escoltar durant els 30 minuts que va durar la pregària- valoració.

Un Miquel Noguer a dalt de la Sala de Plens, amb un Power Point de fons que no aportava res més que imatges, les dades només les va treure quan va parlar de l’”estabilitat” econòmica de l’Ajuntament, un alcalde que llegia, va improvisar dues vegades, van ser la manera d’explicar a la vintena de persones, quina era la seva valoració del mandat.  La sala  buida, el text poc entenedor, les imatges que no ajudaven, i que no  es podien fer preguntes varen derivar en una acte antic, poc democràtic i trist.

Noguer no va explicar-ho tot, era evident que no ho faria, però es va oblidar de certes coses importants:

• ·    Per què té un pacte amb en Barraca, regidor ex-PSC ara no-adscrit, i per què el manté a l’equip de Govern, així com també quina valoració en fa d’aquest pacte.
• ·   No va explicar que faria amb el Sota Monestir, va dir que havien de finalitzar el procés, però com i quan no es va explicar.
• ·  No va aparèixer en cap moment un moviment important a la ciutat sorgit de fa poc: la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, ni va mencionar què  havien fet ni que volien fer per la gent desnonada o en procés de desnonament.
• ·   No es va pronunciar en cap moment a favor del Parc Natural, no va mencionar ni accions realitzades ni que realitzaria en el futur.
• ·  No va parlar de millores  als carrils bicicleta, només en referència al Mossèn Constans, res més.
• ·  No va parlar de què pensava fer amb el tema bandera o banderes?
• · No va pronunciar  cap actuació sobre millorar de la transparència de la gestió de Govern..
• ·  No va anunciar ni més ni menys mesures socials per combatre la crisi. (beques menjador, augments de partides socials o d’aliments, ajudes extraordinàries...)
• ·   Cap “mea culpa” en cap acció on s’han equivocat.

 Miquel Noguer fa brillar les seves dades econòmiques, però no ens enganya, ja sabem com acabaran, però duran aquest temps que fa brillar les dades i els números, no hi ha un model de ciutat, una implicació social, ni un rumb on posem esforços  conjuntament per millorar la ciutat.

La imatge següent, d’ahir la nit, parla per si sola, el senyor Noguer té un model, i és únic i exclusivament seu, només el sap ell, sol el defensa i el treballa, la resta són súbdits o seguidors del que  ell diu i el qual  l’han de seguir. Germans podeu marxar en pau.