1936,1937,1938,1939? No 2014!

Avui de camí a dinar he passat per casualitat per davant del Monestir, el meu recorregut habitual no hi tinc costum passar-hi, un cop allà he pogut fer aquesta foto. L’he passat a Blanc i Negre ja que de cop m’ha vingut una altre imatge molt similar el 1939, quan  part del bàndol de la CNT va “buidar” el monestir, per aconseguir llenya i metall per la Guerra Civil. Curiosa imatge, venint sobretot d’una Banyoles governada per una  CiU molt de la “ceba religiosa”, si fos governada per ICV,la CUP o ERC molts dirien, irònicament, que “los rojos” han tornat a les ha èpoques pretèrites .
Ara amb seriositat, si bé és cert que ja fa temps que ens han comentat que els bancs del monestir de Banyoles tenen una "infecció" de corcs, tèrmits i/o altres insectes,com a regidor d’ICV-IdB m’he vist obligat a entrar per urgència les següents preguntes les quals espero resposta amb celeritat:

1.      Sota quin conveni,  contracte o pacte s’ha procedit  a retirar els bancs de fusta del Monestir?
2.       Quin és el cost d’aquesta operació? Qui l’assumeix? I sota quina partida es realitzarà?
3.     Quin és el destí dels bancs de fusta? I qui l’ha determinat?
4.     Quin és el cost de la “neteja” de tèrmits i altres insectes que han malmès el mobiliari del monestir i que pròximament es realitzarà? Qui l’assumirà? Mitjançant quina partida es realitzarà?
5.           Per efectuar la “neteja” de tèrmits i altres insectes ha calgut o caldrà un informe de patrimoni? Si s’ha demanat, què especifica?
6.         Degut als tèrmits i altres insectes que han malmès la fusta, s’ha avaluat l’abast d’aquesta “infecció”?
7.          Degut al lamentable estat de la teulada del Monestir, s’ha fet una revisió exhaustiva sobre la seguretat dels operaris que hi treballaran dins de la nau del monestir, tant per la retirada dels bancs, com també , de la “neteja” de tèrmits i altres insectes? Qui l’ha efectuat? Quin informe ha emès?

Esperem resposta... 

Resum del ple de gener.

A continuació us faig un resum dels punts més discutits en el ple d’ahir:

   APROVACIÓ INICIAL DEL REGLAMENT INTERN DE L'ARXIU MUNICIPAL DE BANYOLES (AMBA)

Aquest reglament serveix per determinar com funciona, qui te accés i com, i quina feina té l’arxiver en el arxiu municipal de Banyoles. Per dir-ho ras i curt, són les normes que regeixen el AMBA. Va tenir el vot favorable d’ICV-IdB tot i demanar que es promocioni més

     DELEGACIÓ AL CONSELL COMARCAL DEL PLA DE L'ESTANY LA COMPETÈNCIA MUNICIPAL EN MATÈRIA DE SERVEIS SOCIALS.

És un document que han aprovat el Consell Comarcal del Pla de l’Estany i tots els Alcaldes i Alcaldessa de la comarca on, després de delegar (traspassar) els serveis del Consorci de Benestar i Família al Consell Comarcal, es determina l’aportació de cada municipi, de manera que sigui equivalent pels serveis que rep. Banyoles per exemple aporta 31€ per persona a l’any, en canvi la resta de municipi hi aporten 20€ per persona i any, pel fet que Banyoles té més població i més serveis.

ICV-IdB va remarcar que el fet de “mancomunar” serveis és quelcom que ens agrada, però que des de que s’havia fet semblava que l’Ajuntament de Banyoles havia delegat també l’obligació, la responsabilitat i el seguiment dels  serveis socials, fet que no ens podíem permetre.  Així com també no entenem com el Centre Cívic de Banyoles és gestionat pel Consell Comarcal. En aquest punt ICV-IdB es va abstenir.

    CONCURS PÚBLIC PER A L'ADJUDICACIÓ DE LA CONCESSIÓ DEMANIAL D'ÚS COMÚ ESPECIAL DE LA VIA PÚBLICA DEL MUNICIPI DE BANYOLES PER  A L'EXPLOTACIÓ D'UNA ACTIVITAT ECONÒMICA DEL TREN TURÍSTIC.

ICV-IdB va dividir en dos l’argumentació:

□     Un és el fet mateix del concurs: en aquest especte no tenim res a dir, és un concurs, amb unes bases molt coherents i molt adequades a les necessitats.

□     L’altre és el fet que ens ha portat a fer el concurs: No hem trobat cap document que argumenti el fet de fer-se, a més, no tenim clar el perquè de la renúncia de l’actual empresa que duu a terme aquest servei. Així com també, tenint, un interventor i un alcalde que són “calculadores amb potes” no sàpiguen encara quin cost té el rescat d’aquesta empresa.

Així com també la nostra repetitiva queixa que no tenim ni model turístic ni un pla municipal de dinamització turística.

Aquests tres observacions: no saber quan val el rescat, no saber perquè el realitzem i no tenir model turístic, invaliden el concurs, i per tant ICV-IdB va votar-hi en contra.

      MOCIÓ INSTITUCIONAL DONANT SUPORT A LA CELEBRACIÓ D'UNA CONSULTA DEL POBLE DE CATALUNYA, EL DIA 9 DE NOVEMBRE DE 2014.

Vot a favor d’ICV-IdB.

  MOCIÓ DE LA PAH PER LA SANCIÓ DELS IMMOBLES PERMANENMENTS DESOCUPATS PROPIETATS FINANCERS I ALTRES GRANS EMPRESES.

La famosa moció de la PAH que demana sancionar les entitats financeres (bancs) que tenen pisos buits de manera permanent. El nostre vot va ser favorable i es va aprovar per unanimitat.

  

 

(fotografia de Ramón Esteban, del Punt/Avui, amb els representants de la PAH intervinguent en el ple, on varen donar les gràcies per aprovar la moció, i anunciar que faran un seguiment)

Avisats estàveu amb la carretera de l’Estany.

En el ple de novembre ICV Banyoles demanàvem a l’Equip de Govern de la ciutat que crees una mesa de seguiment de les obres de la carretera de circumval·lació de l’Estany, que s’han iniciat aquest mes.

En aquell ple varem demanar crear una mesa on hi fóssim representats els grups municipals de Banyoles i Porqueres, administracions públiques, com el Consorci de l’Estany entre d’altres, i organitzacions o entitats, i tot aquell que acordéssim. Una mesa on es parlés de les obres, on s’expliqués que es volia realitzar   i valorar tot allò que es volia fer o feria. Una mesa doncs de control i diàleg sobre una de les obres més esperades i complexes a l’estany de Banyoles.

Ja fa temps que hem manifestat que aquestes obres són necessàries però alhora errònies en el plantejament. ICV ja va anunciar que volíem un carril bici i vianants amb seguretat, però també prioritzar l’accés a vehicles, principalment per veïns/es, tot seguit agrícoles i per últim valorar la idoneïtat de si havia de ser una carretera amb accés per a tothom o restringida, ja fos d’un sol sentit ,o bé, en un extrem radical (i consensuat) que no hi hagués accés per aquells que no fossin veïns o agrícoles.

Ahir Unió de Pagesos (UP) va denunciar que el projecte no permetria, si es realitzava com estava redactat, l’accés de dos vehicles pesats agrícoles al mateix temps. Una situació que si ve podrien haver fet una al·legació al projecte quan aquest estava en exposició pública, ho va estar-ho però a la Diputació, i per exemple ICV no ens en vàrem assabentar,  i suposo que UP li va passar el mateix, ara si tinguéssim la Taula de Seguiment de les Obres, tal i com va proposar ICV el novembre, tindríem un lloc on debatre la problemàtica i trobar una solució conjunta i consensuada.

Aquí podeu trobar l’històric sobre el tema

http://joanluengo.blogspot.com.es/2013/11/el-ple-de-novembre.html

http://joanluengo.blogspot.com.es/2012/09/carretera-de-circumvallacio-de-lestany.html

ARA ÉS DEMÀ

Sempre hem parlat, criticat, argumentat i teoritzat sobre la polarització de les lluites, per exemple, una lluita obrera no és només això, és un canvi de model econòmic, industrial, de model de país... I així molts i molts exemples. En els darrers anys molts hem lluitat per moltes coses: la educació, els serveis socials, el model territorial, energètic, el dret a casa i en contra els desnonaments, la pobresa… Cada problemàtica ha tingut una parcel·la i també un espai de gent que ha lluitat, amb arguments i temps, a combatre la problemàtica.

A nivell polític l’esquerra sempre ha volgut estar al costat d’aquestes lluites, ara, ahir i demà. Però al cap i a la fi ja sabem que el 1% governa el 99%, i que consti que aquest 1% de ben segur que no són ni diputats/des, ni consellers/es, ni partits, totes i tots sabem qui som.

És per això que per tal d’aglutinar les lluites, la gent, els partits, organitzacions... ICV-EUiA ha “catalitzat” un espai comú per treballar conjuntament i combatre entre TOTS/ES les problemàtiques que tenim com a país.

Així doncs amigues i amics us convido a venir el pròxim dissabte 1 de febrer a la Fàbrica Fabra i Coats de Barcelona a participar en aquest nou projecte. Si no podeu venir entreu a la web www.araesdema.cat i podeu esmenar, comentar i informar-vos sobre allò que parlarem i treballarem.

Drets socials SI, dret a deciri TAMBÉ

ICV va dir NO a uns pressupostos de Catalunya que no garanteixen els DRETS SOCIALS. 

El Tren Pinxo, el turisme i Banyoles.

Ahir nit assistíem els grups a l’oposició a una reunió sobre la nova “concessió” pel servei del Tren Pinxo, que es debatrà en el pròxim ple de gener, el dilluns dia 27 a partir d’1/4 de 9.

Ja tenim nom pel qual passarà a la història el Senyor Miquel Noguer, alcalde de Banyoles. Si l’alcalde Joan Solana va passar per el Senyor de la Cultura i les Olimpíades , el senyor Pere Bosch, el Senyor de la Plaça Major i la Muralla, el Senyor Miquel Noguer passarà a ser el Senyor Rescatador i Mentider. El segon adjectiu el podem discutir amb molt més detall en pròxims posts en el bloc, centrem-nos en parlar de “el Rescatador”.

En un legislatura l’alcalde ha salvat, pel bé de tots/es ,segons ells, el servei de bar del Bany Vells, la Barca Turística de l’Estany i ara el Tren Pinxo. Tres serveis relacionats amb el turisme de la ciutat, i que tenen com a eix comú l’estany.  L’equip de Govern Banyolí ha explicat que faria tot el possible per augmentar el turisme a la ciutat. TOT? Doncs SI!, han estat capaços de gastar-se 350.000€ en una barca que té una vida útil de 15 anys, o gastar-se més de 30.000€ en restaurar els Banys Vells. Ara bé, es deuen haver quedat sense diners, ja que l’empresa que duu actualment el Tren Pinxo se’l ven, i per tant aquell que vulgui fer-ne el servei, s’haurà d’espavilar en comprar-ne un, el cost varia entre els 30.000€ i el 60.000€ segons model, capacitat, motor, disseny... Però el més “heavy” de tot, es que l’empresa que duu el tren turístic actual, renuncia al servei, dos anys i mig abans d’acabar el contracte, i resulta que “potser” l’haurem d’indemnitzar.

Ara bé, afrontem el debat com cal? Banyoles necessita un tren turístic? Banyoles s’ha d’igualar a  altres ciutats oferint el mateix i com la resta? Què pot diferenciar el tren turístic de Banyoles amb el de Besalú, Olot, l’Escala, Girona... Algú, irònicament em comentava fa un temps, els turistes que visiten Catalunya podrien fer la volta a Catalunya des del tren, turístic, però des del tren.

Per tant, abans potser de comprar un tren turístic, fer una concessió, discutir del color del nou tren... Potser hauríem de parlar de la “Banyoles turística”. Quin turista volem atreure? En quines condicions? Amb quin sentit? Qui és el nostre potencial turístic? Com l’ensenyem? Com fem un relat al turista? Volem doncs un pla turístic per Banyoles que posi fil conductor a les polítiques turístiques.

El futur dels recs de Banyoles.

Comencem el 2014 amb un repte important, pròximament s’aprovarà l’avanç del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el POUM. Un document que com he dit moltes vegades, ha de dibuixar  i ordenar la Banyoles del futur.

Ahir vespre varem tenir un dels debats més esperats sobre el POUM, el futur dels recs de Banyoles. Una discussió serena però apassionada, sobre el per què hi són i què hem de fer amb ells.  Els recs són sense cap mena de dubte les artèries i les venes de la ciutat, sense ells la ciutat no existiria tal i com la coneixem. Deixeu-me que digui també que si els recs són venes i artèries, l’estany n’és el cor, i per tant no podem dibuixar ni organitzar la ciutat, obviant-ne la seva importància, la d’ahir, la d’avui i la demà.

Ahir es va posar sobre la taula el debat del futur del recs, i un cop finalitzat el debat, quan vaig arribar a casa, vaig reflexionar sobre tot allò que s’havia parlat. És en aquell moment que em vaig adonar que la discussió del funcionament, l’existència, la pervivència… dels recs és una discussió comparada a la que varen tenir els nostres avantpassats sobre la conveniència o no de tenir muralla a la ciutat. És doncs un repte important, que cal afrontar amb serenitat i racionalitat, però sobretot amb la màxima participació ciutadana. Tenim el futur dels recs a les nostres mans.