
Ahir vespre varem tenir un dels debats més
esperats sobre el POUM, el futur dels recs de Banyoles. Una discussió serena
però apassionada, sobre el per què hi són i què hem de fer amb ells. Els recs són sense cap mena de dubte les
artèries i les venes de la ciutat, sense ells la ciutat no existiria tal i com
la coneixem. Deixeu-me que digui també que si els recs són venes i artèries, l’estany
n’és el cor, i per tant no podem dibuixar ni organitzar la ciutat, obviant-ne
la seva importància, la d’ahir, la d’avui i la demà.
Ahir es va posar sobre la taula el debat del
futur del recs, i un cop finalitzat el debat, quan vaig arribar a casa, vaig
reflexionar sobre tot allò que s’havia parlat. És en aquell moment que em vaig
adonar que la discussió del funcionament, l’existència, la pervivència… dels
recs és una discussió comparada a la que varen tenir els nostres avantpassats
sobre la conveniència o no de tenir muralla a la ciutat. És doncs un repte
important, que cal afrontar amb serenitat i racionalitat, però sobretot amb la màxima
participació ciutadana. Tenim el futur dels recs a les nostres mans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario