El parc natural de l’Estany de Banyoles , una oportunitat perduda.

Ahir molts ens varem indignar escoltant el Conseller Santi Vila anunciant els  futurs parc naturals a Catalunya, on abans del 2017 no hi haurà el parc natural (PN) de l’Estany de Banyoles.

Si bé la decisió del fer un PN és compartida entre les administracions locals implicades i la Generalitat, el fet que aquesta última ahir no inclogui l’Estany de Banyoles i la seva conca, demostra que CiU no té cap interès amb fer-lo, ni  les agrupacions municipals ni provincials d’aquest partit.

Vull deixar clar, per tal que ningú em mal interpreti, que els PN proposats per crear-los abans del 2017 tenen un gran valor natural, cultural, faunístic, flora... per ser declarats PN.

Ara bé l’Estany de Banyoles és:

•  L’estany natural més gran de Catalunya.
  
•  L’estany càrstic més gran de Catalunya.
•  La zona que pot connectar el PN de la Garrotxa amb el PN del Aiguamolls de l’Empordà.
• L’espai natural de les comarques gironines, que tot hi no tenir un “alt” nivell de protecció, ha sabut compaginar amb perfectes condicions la humanització amb la naturalesa de l’espai. I quan hi ha hagut un desequilibri més inversions s’han fet per restablir l’espai.
•  L’espai natural amb un gran valor faunístic (amb espècies amb molta protecció: la llúdriga i la nàiade com a  grans exemples) i amb espècies vegetals i comunitats d’aquestes més importants.
•  La conca lacustre és un espai únic: estanyols permanents (de diferents colors segons la seva característica natural, vermell com el de Can Cisó, verd com el d’en Montalt o gris com el de la Cendra), temporals, on podem trobar els estanyols de Sant Miquel (en continu creixement) o el gran exemple la Platja o Clots d’Espolla, on hi trobem els únics i particulars Triops, espais agrícoles com el Pla de Martís, el Pla de Can Morgat i Porqueres, les Valls de Sant Miquel...
•  Monuments històrics com l’església de Santa Maria de Porqueres, les Pesqueres, ermites de tot tipus, restes romanes i prehistòriques.

Podríem estar hores i hores parlant d’allò que tenim, i que un Parc Natural podria protegir, potencia, promocionar, millorar, restablir...

L’any 2011 a instàncies de Joan Boada, llavors diputat d’ICV-EUiA, el Parlament de Catalunya va acordar iniciar el procés participatiu per començar a redactar el projecte del PN de l’Estany i la seva conca lacustre.  Som a  l’any 2014, i tots els pressupostos que fins aquella data s’han portat a aprovació, ICV-EUiA ha demanat  en cada un d’aquests una partida de diners per tal d’iniciar aquest procés participatiu, cosa que CiU sempre ha tombat, la última ocasió amb els vots d’ERC. 

Què podem fer ara doncs? Senzill, exigir el compliment de la proposta d’ICV-EUiA del 2011 i que va ser aprovada pel Parlament. És a dir, que el Govern de la Generalitat COMPLEIXI amb el que va acordar el Parlament, i per tant fer el procés participatiu, allà serà on veurem qui hi està a favor, com el fem, què hi podem fer i què no... I per tant mitjançant la participació TOTS/ES podrem acordar un PN a l’alçada de les necessitat de TOTES les parts implicades.

El parc natural de l’Estany de Banyoles, com qualsevol altre cosa, si no es fa, no és per què no es pot fer, sinó per què no hi ha VOLUNTAT POLÍTICA.