No al pressupost de Banyoles pel 2016.

Dimarts es va celebrar el ple municipal on es va discutir el pressupost municipal de Banyoles per l'any 2016.

ICV-IdB vàrem votar-hi en contra per tres motius:

• No hi ha model de ciutat: Si un pregunta a l'equip de govern quina és la ciutat que volen deixar l'any 2019, un cop finalitzi aquest mandat, ningú té una imatge clara. Respostes molt obertes i poc concretes; solucionar problemes, resoldre situacions, acabar aquest projecte.... Però mai un model concret de ciutat. Des d'ICV-IdB hem dit moltes vegades que nosaltres volem una ciutat que resolgui els problemes de la gent, que sigui ecològica i sostenible, referent en cultura, que doni suport a l'educació, i que dinamitzi l'economia. Conceptes que poden esdevenir en propostes clares i concretes: pla de carrils bicicleta, reformular per maximitzar l'ús del transport interurbà, la nova biblioteca, el projecte per un nou centre cívic, serveis socials que ajudin i encaminin a les persones per resoldre els seus problemes, inversions en plans d'ocupació municipal, creació de brigades de civisme i vigilància de l'estany...

• No hi ha una dedicació clara per les persones: si bé és cert que l'ús dels serveis socials sembla que s'hagi estancat, i per tant, que els ciutadans hagin après a sobreviure o hagin "millorat" en part la seva mala situació, ara toca una feina molt més complicada i sobretot que hi vol molta dedicació: encaminar i ajudar a tornar a la "normalitat" aquelles persones que han patit de forma greu o molt greu la crisi econòmica dels últims 8 anys. Per tant hem de passar la beneficència i assistència dels serveis socials a una política de suport, acompanyament i ajuda.

• No hi ha participació: les inversions de l'Ajuntament són decidides únicament pels polítics del govern. Ells/elles decideixen com i de quina manera s'invertirà el pròxim any. Aquest any la infraestructura estrella serà la nova seu de la policia local. Si bé és cert que la necessitem, potser caldria "redistribuir" la despesa en inversions per igual als diferents barris de la ciutat. I aquesta inversió hauria de ser decidida pels ciutadans i ciutadanes mitjançant consultes. El que sempre hem definit com a pressupostos participatius.

Per aquests tres motius vàrem votar en contra, i com veieu hem posat sobre la taula un seguit de propostes clares i concretes. No és de bon grat votar en contra dels pressupostos, i fer "el paper" en el ple de sempre dir no, per molts arguments que hi tinguem, tot hi que ho fem per responsabilitat i seguiment del nostre programa electoral. És per això que vàrem posar sobre la taula una proposta global: un pla d'acció municipal consensuat amb tots els grups municipal que posi les línies vermelles pels pressupostos dels pròxims anys: què volem, com ho volen, quan ho volem i quant costa. I que sigui una proposta conjunta de TOTS els grups municipals.

 

 

Actituds que no són correctes en el ple.

 Ahir nit es va celebrar el ple municipal d’octubre, tot estar a novembre, amb dos punts estrella: els pressupostos i ordenances per l’any 2016. Un ple que sempre és delicat i complicat. Un pressupost contempla moltes coses amb les quals amb algunes pots estar molt d’acord i d’altres totalment al contrari. Al final els grups municipals fem una valoració global i acabem votant, com mana el reglament, a favor, en contra o abstenció segons la valoració global que en fem. El debat del pressupost és feixuc i complicat.

 Els ciutadans/es no entenen de partides, capítols, esmenes, aportacions, etc. Volen saber com i de quina manera es gastaran, i quina opinió els hi mereixen la resta de partits a l’oposició. Ahir em vaig trobar amb una situació complicada, i de la qual, no recordo haver-la viscut amb anterioritat. En primer lloc la desubicació que ens va causar a la resta de l’oposició, tot i que ho sabíem amb anterioritat, el vot favorable d’ERC als pressupostos del 2016. Una situació, i aquí faig un petit incís, em sona a la traducció municipal del pacte junts pel si, i “si no e vero, en ben trobato”.

 Davant d’aquest impuls d’aire alguns no vàrem calcular que l’egocentrisme i la supèrbia de Miquel Noguer, habituals en els debats econòmics, seria més gran que mai. Tant és així que en la discussió entre el grup, d’CV-IdB i l’equip de govern, va ser en alguns moments, políticament parlant, propi de debat electoralistes, cosa que em faig responsable, en part.

 Però si hi ha quelcom d’ahir a la nit que me’n sento responsable de no haver actuat correctament i haver exigit un gir, és el to desagradable i ratllant en alguns moments a l’insult cap a la regidora de la CUP, Sandra Pazos. Som responsables polítics però la realitat és que els grups petits en moltes ocasions hem de sortir a defensar coses que , tot hi estar informats i assessorats, no dominem amb suficient “soltura”. Això fa que, qui té el poder ho utilitzi com a arma legítima. Però sincerament ahir Miquel Noguer va abusar de la utilització d’aquesta arma i va sobrepassar, un cop reflexionat, els límits de la línia ètica política. 

És per això que en primer lloc vull demanar una excusa pública a la Sandra Pazos per no col·laborar en aquell moment a tallar de soca-rel el to que tenia Miquel Noguer cap a ella, espero i desitjo que l’excusa no sigui per què és dona i jove sinó d’un to “sobrepassat” en el debat. I en segon lloc ja informo que en la pròxima Junta de Portaveus posaré sobre la taula l’exigència de no repetir-se aquesta situació.