Actituds que no són correctes en el ple.

 Ahir nit es va celebrar el ple municipal d’octubre, tot estar a novembre, amb dos punts estrella: els pressupostos i ordenances per l’any 2016. Un ple que sempre és delicat i complicat. Un pressupost contempla moltes coses amb les quals amb algunes pots estar molt d’acord i d’altres totalment al contrari. Al final els grups municipals fem una valoració global i acabem votant, com mana el reglament, a favor, en contra o abstenció segons la valoració global que en fem. El debat del pressupost és feixuc i complicat.

 Els ciutadans/es no entenen de partides, capítols, esmenes, aportacions, etc. Volen saber com i de quina manera es gastaran, i quina opinió els hi mereixen la resta de partits a l’oposició. Ahir em vaig trobar amb una situació complicada, i de la qual, no recordo haver-la viscut amb anterioritat. En primer lloc la desubicació que ens va causar a la resta de l’oposició, tot i que ho sabíem amb anterioritat, el vot favorable d’ERC als pressupostos del 2016. Una situació, i aquí faig un petit incís, em sona a la traducció municipal del pacte junts pel si, i “si no e vero, en ben trobato”.

 Davant d’aquest impuls d’aire alguns no vàrem calcular que l’egocentrisme i la supèrbia de Miquel Noguer, habituals en els debats econòmics, seria més gran que mai. Tant és així que en la discussió entre el grup, d’CV-IdB i l’equip de govern, va ser en alguns moments, políticament parlant, propi de debat electoralistes, cosa que em faig responsable, en part.

 Però si hi ha quelcom d’ahir a la nit que me’n sento responsable de no haver actuat correctament i haver exigit un gir, és el to desagradable i ratllant en alguns moments a l’insult cap a la regidora de la CUP, Sandra Pazos. Som responsables polítics però la realitat és que els grups petits en moltes ocasions hem de sortir a defensar coses que , tot hi estar informats i assessorats, no dominem amb suficient “soltura”. Això fa que, qui té el poder ho utilitzi com a arma legítima. Però sincerament ahir Miquel Noguer va abusar de la utilització d’aquesta arma i va sobrepassar, un cop reflexionat, els límits de la línia ètica política. 

És per això que en primer lloc vull demanar una excusa pública a la Sandra Pazos per no col·laborar en aquell moment a tallar de soca-rel el to que tenia Miquel Noguer cap a ella, espero i desitjo que l’excusa no sigui per què és dona i jove sinó d’un to “sobrepassat” en el debat. I en segon lloc ja informo que en la pròxima Junta de Portaveus posaré sobre la taula l’exigència de no repetir-se aquesta situació.