
viernes, 27 de abril de 2007
martes, 17 de abril de 2007
Benvolgut amic/a,
El proper diumenge dia 22 d'abril a les 11 hores ens trobem per fer una ruta amb bicicleta. El motiu d'aquesta activitat és valorar entre totes i tots com hauria de ser el traçat urbà per poder utilitzar la bicicleta com a mitjà de transport eficient, net i sostenible.
El punt de sortida serà als aparcaments per bicicletes de l'Ajuntament.
Entre tots i totes ho podem aconseguir! T'hi esperem!
El proper diumenge dia 22 d'abril a les 11 hores ens trobem per fer una ruta amb bicicleta. El motiu d'aquesta activitat és valorar entre totes i tots com hauria de ser el traçat urbà per poder utilitzar la bicicleta com a mitjà de transport eficient, net i sostenible.
El punt de sortida serà als aparcaments per bicicletes de l'Ajuntament.
Entre tots i totes ho podem aconseguir! T'hi esperem!
martes, 10 de abril de 2007
lunes, 9 de abril de 2007
Acte 14 d'abril
Benvolgut amic/a,Et convidem a compartir amb nosaltres, el proper DISSABTE dia 14 d'abril a les 11 del matí, l' acte de commemoració del 76è aniversari de la proclamació de la II República.
Ens agradaria poder trobar-nos amb tots i totes per contribuir a mantenir viva la Memòria Històrica del nostre país i brindar tots plegats per celebrar la fi del silenci.
Presentarà la xerrada- col.loqui en Josep Maria Reyes i Vidal professor d'Història i portaveu d'ICV-Independents de Banyoles
L'acte tindrà lloc al Pati de la Pia Almoina i comptarem amb la participació del company Francesc Pararols i Mercader militant històric del PSUC.
T'hi esperem!
martes, 3 de abril de 2007
Proposem un carril bici que uneixi tota la ciutat
Com ja vaig comentar l’últim escrit, a partir d’ara comentaré alguna de les propostes que em semblen més rellevants. Em dedicaré a descriure, explicar i comentar algunes de les propostes més rellevant pel que fa a esport, joventut, mobilitat i medi ambient, ja que són aquells temes que he tractar i he format part a les comissions.
--.Crear una xarxa de carrils bici que uneixi tot Banyol
es i millorar el carril bici de l’Estany. Banyoles compta amb una tradició en l’ús de la bicicleta i unes característiques físiques que fan fàcil moure’s per la ciutat. Cal un carril bici que uneixi els barris, centres comercials, centres educatius i altres infraestructures, així com un projecte que serveixi de via de comunicació amb altres municipis veïns.-- [programa electoral ICV-indp de Banyoles]
Aquesta idea ja va ser comentada i argumentada en l’acte de presentació d’ICV - independents de Banyoles el dia 2 de desembre. Per tant no hi ha gaire a dir.
Un carril bici que uneixi tots els barris, zones comercials, infraestructures públiques... per tal que tots aquells usuaris que utilitzin la bicicleta normalment o ocasionalment puguin circular lliurement i amb seguretat al llarg de tota la trama urbana de Banyoles.
A més a més creiem que ja no només ha d’unir la mateixa Banyoles sinó que també podria unir-se amb altres pobles dels voltants de Banyoles. Ja que hi ha un gran nombre de persones que per anar a treballar utilitzen la bicicleta.
Així doncs es per aquests motius que proposem aquesta idea.
--.Crear una xarxa de carrils bici que uneixi tot Banyol
es i millorar el carril bici de l’Estany. Banyoles compta amb una tradició en l’ús de la bicicleta i unes característiques físiques que fan fàcil moure’s per la ciutat. Cal un carril bici que uneixi els barris, centres comercials, centres educatius i altres infraestructures, així com un projecte que serveixi de via de comunicació amb altres municipis veïns.-- [programa electoral ICV-indp de Banyoles]Aquesta idea ja va ser comentada i argumentada en l’acte de presentació d’ICV - independents de Banyoles el dia 2 de desembre. Per tant no hi ha gaire a dir.
Un carril bici que uneixi tots els barris, zones comercials, infraestructures públiques... per tal que tots aquells usuaris que utilitzin la bicicleta normalment o ocasionalment puguin circular lliurement i amb seguretat al llarg de tota la trama urbana de Banyoles.
A més a més creiem que ja no només ha d’unir la mateixa Banyoles sinó que també podria unir-se amb altres pobles dels voltants de Banyoles. Ja que hi ha un gran nombre de persones que per anar a treballar utilitzen la bicicleta.
Així doncs es per aquests motius que proposem aquesta idea.
domingo, 18 de marzo de 2007
Per un ciutat amb ètica, ecològica i amb igualtats
ICV – independents aposta per una ciutat amb ètica, ecològica i amb igualtats. I això què vol dir:
Una ciutat amb ètica. L’ètica política d’aquest poble a patit un gran sotrac aquests quatre anys de majoria absoluta. Des d’ICV – independents apostem per una ciutat que primer siguin les persones abans que les decisions del tècnics. Això es base amb una aposta segura per la particip
ació i la comunicació. La participació no és només reunir-se amb les parts implicada i ja està. Sinó comprometre que les conclusions de la reunió tindran un paper important en l’elaboració de qualsevol projecte. Comunicar-se ha de ser també quelcom per tal de que els banyolí i/o banyolina sàpiga en tot moment que estem fent al seu barri, carrer, plaça... En fi, a la seva, la nostre ciutat.
Una ciutat ecològica i sostenible. Cal apostar-hi molt fort. Ja que és la única manera que tenim per tal de poder tenir un futur. La sostenibilitat ha de ser present en el conjunt de la ciutat. L’ús de la bicicleta, d’energies renovables, de l’estalvi i eficiència de l’aigua, han de ser les regles bàsiques de les infraestructures públiques per tal de que tothom vegi que es aquest model el que ens permet estalviar diners i sobretot respectar el medi ambient.
Una ciutat amb igualtats. Igualtats en tot els àmbits de la nostre societat. Jove i adults, persones immigrades i persones “autòctones”, homes i dones... Cal treballar per una ciutat justa i amb igualtat d’oportunitats, per tal de poder viure en pau i harmonia en una ciutat com Banyoles.
Aquest és un petit resum del que més endavant ICV – independents els informarà amb les propostes electorals. Més endavant en aquest Blog se’ls informarà i argumentaran algunes de les propostes.
Una ciutat amb ètica. L’ètica política d’aquest poble a patit un gran sotrac aquests quatre anys de majoria absoluta. Des d’ICV – independents apostem per una ciutat que primer siguin les persones abans que les decisions del tècnics. Això es base amb una aposta segura per la particip
ació i la comunicació. La participació no és només reunir-se amb les parts implicada i ja està. Sinó comprometre que les conclusions de la reunió tindran un paper important en l’elaboració de qualsevol projecte. Comunicar-se ha de ser també quelcom per tal de que els banyolí i/o banyolina sàpiga en tot moment que estem fent al seu barri, carrer, plaça... En fi, a la seva, la nostre ciutat.Una ciutat ecològica i sostenible. Cal apostar-hi molt fort. Ja que és la única manera que tenim per tal de poder tenir un futur. La sostenibilitat ha de ser present en el conjunt de la ciutat. L’ús de la bicicleta, d’energies renovables, de l’estalvi i eficiència de l’aigua, han de ser les regles bàsiques de les infraestructures públiques per tal de que tothom vegi que es aquest model el que ens permet estalviar diners i sobretot respectar el medi ambient.
Una ciutat amb igualtats. Igualtats en tot els àmbits de la nostre societat. Jove i adults, persones immigrades i persones “autòctones”, homes i dones... Cal treballar per una ciutat justa i amb igualtat d’oportunitats, per tal de poder viure en pau i harmonia en una ciutat com Banyoles.
Aquest és un petit resum del que més endavant ICV – independents els informarà amb les propostes electorals. Més endavant en aquest Blog se’ls informarà i argumentaran algunes de les propostes.
lunes, 5 de marzo de 2007
Sostenibilitat teoria o pràctica?
Avui en di
a tot ha de ser sostenible. Sostenible això, sostenible allò, sostenible aquella cosa d’allà i la cosa d’aquí. Però algú s’ha posat a reflexionar què és i què no és sostenible o què vol dir?
La idea inicial va sorgir a la cimera sobre la Estratègia mundial per a la conservació l’any 1980 organitzada per diferents entitats mundials ecologistes UICN, PNUMA i el WWF. Els quals van dir que ;l’ús que es faci de les espècies i dels ecosistemes ha de ser sostenibles. Més endavant, l’any 1987, l’informa Brundland va definir el desenvolupament sostenible com ; aquell que aconsegueix satisfer les necessitats actuals sense comprometre les possibilitats de les generacions futures i de satisfer les seves pròpies necessitats. A partir d’aquestes definicions les diferents cimeres, forums i reunions sobre el moviment sostenible han modelat aquesta idea per fer-la més útil i entenedora. Quan dic útil ho dic amb l’idea d’aplicar-la a la vida quotidiana, ja que aquesta frase (la de l’informa Brundland) és quelcom molt filosòfic. L’any 1992 amb la Cimera de Rio, els governs i associacions es van donar compte del que he comentat ara. Així doncs varen dir que la sostenibilitat és quelcom que cada ciutat, població, municipi ha de tractar-ho de manera local per tal de que es converteixi en quelcom global, és a dir les famoses Agendes 21. Per últim tots els ajuntaments d’Europa i d’altres països varen firmar la Carta d’Alborg, carta la qual tots prenien el compromís d’aplicar els mètodes sostenibles a les seves zones. Aquest últim fet històric es remunta a l’any 1994.
Avui any 2007, després de 27 anys de la definició de l’idea de sostenibilitat, 20 anys de la definició del desenvolupament sostenible, 15 del sorgiment de l’Agenda 21 i per últim 13 del compromís del ens locals , encara avui no sabem o millor dit NO VOLEM, aplicar el desenvolupament sostenible o la sostenibilitat als nostres ens locals i/o privats Perquè? Por a la pèrdua econòmica, por al canvi que pot portat, por al canvi de la vida? Por.... a què? A un món menys contaminat, a una terra amb futur assegurat un món el qual tots podem gaudir de recursos per a tots, un món més just, socialment i ecologicament...
Jo hem quedo amb l’idea de que localment es poden fer canvis globals. Així doncs aposto i apostem, ja que som molts el que creuen com jo, de crear models de desenvolupament sostenible a les àrees més locals. Els governs municipals han de garantir de que tots puguem accedir a tenir: contenidors dels diferents residus seleccionables, de poder gaudir de llars amb electricitat solar,eòlica, hidràulica, de poder gaudir i poder protegir tot allò que ens envolta i té un valor natural important... Sense por, sense por als interesso d’aquells que intenten tenir grans beneficis avui sense pensar en el demà.
Per últim, m’agradaria que tal com va passar amb la Guerra d’Irak, la gent sortís al carrer per expressar el seu descontentament i preocupació per el medi ambient. Tots junts podem aconseguir-ho. Sempre ens quedarà la mítica frase: un petit canvi pot ser molt poderós
a tot ha de ser sostenible. Sostenible això, sostenible allò, sostenible aquella cosa d’allà i la cosa d’aquí. Però algú s’ha posat a reflexionar què és i què no és sostenible o què vol dir?La idea inicial va sorgir a la cimera sobre la Estratègia mundial per a la conservació l’any 1980 organitzada per diferents entitats mundials ecologistes UICN, PNUMA i el WWF. Els quals van dir que ;l’ús que es faci de les espècies i dels ecosistemes ha de ser sostenibles. Més endavant, l’any 1987, l’informa Brundland va definir el desenvolupament sostenible com ; aquell que aconsegueix satisfer les necessitats actuals sense comprometre les possibilitats de les generacions futures i de satisfer les seves pròpies necessitats. A partir d’aquestes definicions les diferents cimeres, forums i reunions sobre el moviment sostenible han modelat aquesta idea per fer-la més útil i entenedora. Quan dic útil ho dic amb l’idea d’aplicar-la a la vida quotidiana, ja que aquesta frase (la de l’informa Brundland) és quelcom molt filosòfic. L’any 1992 amb la Cimera de Rio, els governs i associacions es van donar compte del que he comentat ara. Així doncs varen dir que la sostenibilitat és quelcom que cada ciutat, població, municipi ha de tractar-ho de manera local per tal de que es converteixi en quelcom global, és a dir les famoses Agendes 21. Per últim tots els ajuntaments d’Europa i d’altres països varen firmar la Carta d’Alborg, carta la qual tots prenien el compromís d’aplicar els mètodes sostenibles a les seves zones. Aquest últim fet històric es remunta a l’any 1994.
Avui any 2007, després de 27 anys de la definició de l’idea de sostenibilitat, 20 anys de la definició del desenvolupament sostenible, 15 del sorgiment de l’Agenda 21 i per últim 13 del compromís del ens locals , encara avui no sabem o millor dit NO VOLEM, aplicar el desenvolupament sostenible o la sostenibilitat als nostres ens locals i/o privats Perquè? Por a la pèrdua econòmica, por al canvi que pot portat, por al canvi de la vida? Por.... a què? A un món menys contaminat, a una terra amb futur assegurat un món el qual tots podem gaudir de recursos per a tots, un món més just, socialment i ecologicament...
Jo hem quedo amb l’idea de que localment es poden fer canvis globals. Així doncs aposto i apostem, ja que som molts el que creuen com jo, de crear models de desenvolupament sostenible a les àrees més locals. Els governs municipals han de garantir de que tots puguem accedir a tenir: contenidors dels diferents residus seleccionables, de poder gaudir de llars amb electricitat solar,eòlica, hidràulica, de poder gaudir i poder protegir tot allò que ens envolta i té un valor natural important... Sense por, sense por als interesso d’aquells que intenten tenir grans beneficis avui sense pensar en el demà.
Per últim, m’agradaria que tal com va passar amb la Guerra d’Irak, la gent sortís al carrer per expressar el seu descontentament i preocupació per el medi ambient. Tots junts podem aconseguir-ho. Sempre ens quedarà la mítica frase: un petit canvi pot ser molt poderós
Suscribirse a:
Entradas (Atom)