http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/481248-noguer-a-banyoles-es-dona-suport-als-desnonats.html
Després d'aquesta noticia cal dir que:
Joan Luengo, regidor i portaveu del grup d’ICV -independents de Banyoles vol aclarir un seguit de punts, després de la noticia apareguda en el Punt- Avui el dia 1 de desembre de 2011.
- ICV era plenament conscient que algun punt, i sobretot el que fa referència a demanar informació als jutjats, ratllava la legalitat. Però la reflexió que en fa ICV és “també ratlla la legalitat negar el dret a l’habitatge, no donant suport a la dació de pagament, ja que l’habitatge és un dret constitucional”
- La reunió amb el directors dels bancs i caixes de la nostre ciutat no la volíem plantejar per saber qui pot tenir problemes amb l’hipoteca, sinó quants i en quin punt estan per cercar una solució consensuada entre l’entitat bancària i l’hipoteca’t.
- També fem constar, que tant en la moció com en la intervenció del ple, es va fer constar que l’Ajuntament ja tenia un seguit de mesures per els desnonats, però la moció demanava reforçar, informar i crear taules amb entitats per poder ampliar les mesures que ja es feien.
- L’equip de Govern tant a la noticia com en el ple va fer servir demagògia, utilitzant com exemple “un propietari d’un habitatge banyolí i aquell que no el paga sigui també banyolí”. Aquest és un exemple que no està dintre de la moció ja que el que es planteja és un problema entra banc i client, mai entre dos persones físiques. Així mateix el senyor Miquel Vilanova va posar d’exemple un lloguer. Aquesta moció estem parlant d’habitatge de compra amb hipoteca bancària.
En la tònica dels últims quatre anys CiU ha agafat el mètode “Barraca” defensant el seu vot dient “estem a favor de la moció, però votarem en contra”.
És lamentable que una moció presentada el dia 21 de novembre, una setmana abans de ple, i que es va enviar a tots els grups municipals dient que estàvem disposats a negociar-la, només rebés aportacions de la CUP i Junts per Banyoles.
Cap membre de CiU va fer arribar cap aportació per tal que aquella moció pogués ser aprovada. Aquest fet demostra que l’Ajuntament no està còmode en situacions d’aquestes i vol que el seu posicionament a favor de les entitats bancàries quedi desapercebut.
Aprovar una moció com aquesta ha sigut possible, amb els vots de CiU, a diferents ciutats. Des d’ICV reivindiquem que CiU tingui una posició unitària amb un tema com aquest, tal com la té ICV, i que deixi de jugar amb una qüestió com aquesta aprovant-la en alguns llocs i en d’altres no.
A continuació us passem la moció a la qual fem referència i no han aprovat CiU com si ho ha fet CUP, JxB i ICV :
Moció per instar al govern de l’estat a modificar la llei hipotecària amb la finalitat de regular la dació en pagament i adoptar les mesures necesàries per evitar els desnonaments per motius
econòmics i garantir el dret a l’habitatge.
Donat que, abans de l’esclat de la crisi les entitats financeres van facilitar préstec per damunt del valor de l'habitatge a milers famílies que comprometien més del 50% dels seus ingressos i amb uns terminis cada vegada més llargs, cosa que ha contribuït a generar un dels sobre endeutaments privats més alts del món,
Donat que segons les dades del Consell General del Poder Judicial diuen que l’any 2009 i el 2010 han sigut desnonades 18.000 i 18152 respectivament(aportació CUP) i es preveu que Catalunya els anys 2011 i 2012 hi puguin haver entre 40.000 i 50.000 execucions hipotecàries.
Donat que quan això succeeix, les famílies i persones afectades no solament s’enfronten a la pèrdua del seu habitatge, sinó també a una condemna financera de per vida: l’entitat bancària interposa una demanda i s’inicia el procés d’execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l’immoble. Si la subhasta resta deserta (cosa que en el context actual de crisi succeeix en el 90% del casos), amb la llei vigent l’entitat bancària s’adjudica l’habitatge pel 50% del valor de taxació i continua reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i els costos judicials, a persones en situació d’insolvència, mitjançant l’embargament de nòmines, comptes, etc, així com embargaments als avalistes. Es a dir, a més de perdre el seu habitatge, milers de famílies i persones s’enfronten a una condemna financera de per vida que es tradueix en una condemna a l’exclusió social i a l’economia submergida.
Donat que aquesta legislació que permet que les entitats financeres s’adjudiquin habitatges pel 50% del valor de taxació no solament és anòmala i no té comparativa amb les legislacions d’altres països del nostre entorn, sinó que a més era desconeguda per les famílies quan van signar els contractes hipotecaris. Fet que es suma a la publicitat enganyosa amb la que es va comercialitzar la majoria d’aquestes hipoteques, a la sobrevaloració en les taxacions i al llenguatge de difícil comprensió
utilitzat en els contractes que ara es descobreix que en molts casos amagaven tot tipus de clàusules abusives, com és el cas de les clàusules “terra”.
Donat que considerem inadmissible i totalment injust que en un Estat social democràtic de dret, totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari i en canvi les entitats financeres, en bona mesura responsables de l’actual crisi, rebin ajudes milionàries que surten dels impostos i dels pressupostos públics, sense haver d’assumir cap responsabilitat, al mateix temps que continuen generant milers de milions de beneficis anuals.
Donat que estem davant d’un conflicte social que cada dia afecta a més famílies i que es concreta en l’àmbit local, ja que són els ajuntaments en un moment de crisi econòmica com l’actual on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la recerca d'ajuda,
Donat que actualment diverses forces polítiques, entitats i moviments socials estan reclamant la modificació de la regulació hipotecària incorporant la figura de la dació en pagament, de forma que el deutor quedi alliberat de la totalitat del deute hipotecari amb el lliurament de l’habitatge al banc creditor.
Donat que en un primer moment un jutjat de primera instància de la localitat de Lizarra i recentment l’Audiència Provincial de Navarra ha dictat una resolució en la qual considera “suficient” la devolució d'una propietat per cancel·lar un deute contret amb una entitat bancària i que ha considerat la pretensió de cobrar més enllà del valor de la propietat com a "moralment rebutjable". Amb aquesta resolució judicial queda obertament qüestionada la Llei hipotecària espanyola que no preveu el dret de dació per algú que no pot pagar la hipoteca.
Donat que, aquesta sentència, tot i no crear jurisprudència, obre la porta a una de les peticions més reivindicades durant els últims anys pels col·lectius de titulars d'hipoteques, amb l'esperança que es modifiqui la normativa actual i, com passa en d'altres països, es pugui saldar el deute amb el retorn del bé hipotecat.
Considerant que tot el que aquí s’ha exposat vulnera l’actual marc jurídic, ja que el dret a l’habitatge és un mandat constitucional, especialment recollit en l’article 47 de la Constitució espanyola
Però també en l’article 33, que limita clarament el dret a la propietat privada al compliment de la seva funció social (i que a dia d’avui s’incompleix sistemàticament en els pisos buits acumulats per bancs i caixes), o en l’article 24 que garanteix la tutela judicial (vulnerat en els processos d’execucions hipotecàries on es produeix clara indefensió).
Així com els compromisos jurídics en matèria de dret a l’habitatge assumits per l’Estat espanyol al ratificar tractats internacionals vinculants com són, entre altres, la Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (article 11), especialment a partir de la seva Observació General número 4- que concreta el contingut del dret a un habitatge adequat- i l’Observació General número 7- que defineix els desnonaments forçosos com una de las principals vulneracions del dret a l’habitatge.
Considerant que tot el que aquí s’ha exposat depèn bàsicament d’una normativa de competència de l’estat espanyol, però que els seus efectes dramàtics es concreten en l’àmbit municipal, perquè són els ajuntaments a on s’adrecen majoritàriament les persones i famílies afectades en cerca d’ajuda. Així, els ajuntaments es converteixen en doblement perjudicats: en primer lloc perquè es vulneren els drets fonamentals de la seva població; en segon lloc, perquè en ple context de crisis i fortes retallades socials, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d'ajut de les
persones i famílies empobrides.
Considerant que la pèrdua de l’habitatge priva a l’individu o família de tota residència, i que, a la vegada, la manca de residència exclou de tota via administrativa, amb la conseqüència de la pèrdua de drets, impedint a les persones afectades realitzar-se tant professional com familiarment.
Considerant que, com a conseqüència de l’esmentat anteriorment, els desnonaments - encara més quan suposen el manteniment d’un deute en forma de condemna financera- impliquen alts nivells d’inseguretat i considerant que els ajuntaments tenen la responsabilitat de garantir els drets dels seus ciutadans.
Per a tot això, proposem al ple de la corporació que prengui els següents acords:
Primer.- Demanar al Govern de l’Estat Espanyol que, tal i com venen proposant la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i altres organitzacions socials, aprovi una modificació de la regularització hipotecària que inclogui la figura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa l’hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quedi liquidada, tal i com succeeix en altres països de la UE o als EEUU. A més ha de garantir també, amb efectes retroactius, que quedi condonat el deute dels qui ja han patit el desnonament en el marc d'una execució hipotecària.
Segon.- Instar al Govern espanyol a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per paralitzar el desnonaments de les famílies i persones en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària. Pels milers de desnonaments ja produïts, que s’aprovi amb caràcter d’urgència mesures destinades a que els milers de pisos buits d’aquests embargaments siguin posats immediatament a disposició de les famílies/persones desnonades i sense recursos en règim de lloguer social, no superant el 30% de la renta familiar disponible.
Tercer.- Més enllà de les mesures de competència estatal, emprendre mesures a nivell municipal per paralitzar els desnonaments, com:
• Mantenir a través de l’Oficina Municipal de l’habitatge el servei de seguiment de
la situació global de l’habitatge a Banyoles, inclosos els processos d’execució hipotecària i desnonaments
• Reforçar en la mesura que calgui la coordinació entre els serveis d’habitatge i serveis socials delegats al Consorci de Benestar Social, realitzant reunions mensuals sobre les problemàtiques derivades de l’habitatge, i convidar en aquestes reunions, així com fer-les participar de la presa de decisions i com a part important per coordinar accions, a totes les entitats i associacions que treballen en aquest hàbit com per exemple
Càritas .
Càritas .
• Facilitar informació a les famílies/persones en procés de desnonament que disposen d’ assessorament legal gratuït mitjançant el Consorci de Benestar.
· Treballar per tal que hi hagi iniciatives a nivell loca, intermunicipal i intercomarcal per la creació d’iniciatives innovadores per fer front als desnonanemtn per motius econòmics
• Crear un taula de mediació amb els bancs i caixes per trobar alternatives que no comportin la negació del dret a l’habitatge a les esmentades famílies o persones. En aquesta taula hi hauràn de ser representades l’Oficina Ofideute de la Generalitat, l’observatori DESC, la Plataforma d’afectats per la hipoteca i l’associació d’usuaris de banc, caixes i assegurances de Catalunya ( ADICAE), entre d’altres.
• Informar i fer accessible el servei que ofereix l’oficina de l’Ofideute de la Generalitat de Catalunya en matèria d’assessorament legal i mediació amb els bancs i caixes per trobar alternatives que no comportin la negació del dret a l’habitatge.
• Establir un protocol d'actuació d'urgència per tal de trobar solucions als casos de famílies desnonades a través d'habitatges de lloguer social, d'acord amb les possibilitats econòmiques de les persones afectades.
• Afegir aquesta informació al Pla local d’Habitatge, en fase de creació, perquè siguin tingudes en compte alhora de planificar les actuacions corresponents de cares al futur .
Quart.- Sol·licitar als jutjats que correspongui que faci arribar mensualment a l’Oficina Municipal de l’habitatge i als grups municipals, una relació estadística dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades, així com també faci arribar a l’Oficina d’habitatge i als Serveis Socials una relació detallada dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades.
Cinquè.- Declarar abusives les clàusules que en el contracte hipotecari fixin un límit a la variació a la baixa del tipus d’interès variable contractat.
Sisè.- Convocar, a través de l’Oficina Municipal de l’Habitatge, als directors de bancs i caixes que operen en el municipi per tal d’instar-los a fer totes les actuacions possibles per evitar les execucions hipotecàries, així com als administradors de finques als efectes de rebre informació sobre l’estat d’impagament dels contractes de lloguer i intentar acordar sistemes que permetin la moratòria dels processos de desnonament.
En aquestes reunions hi seran convocats els diversos grups polítics amb representació en el Ple, juntament amb les entitats locals que treballen amb persones amb risc d’exclusió i que manifestin la seva voluntat d’assistir-hi.
Setè.- Reforçar la difusió de les ajudes en matèria d’habitatge que actualment es poden tramitar a l’Oficina Municipal de l’habitatge, tant les ajudes de lloguer (de l’Estat espanyol i de la Generalitat de Catalunya), on existeix una prestació específica per a situacions d’especial urgència per al pagament del lloguer o de les quotes d’amortització hipotecària en situacions especials, així com reforçar la borsa d’habitatge de lloguer per tal d’oferir uns preus de lloguer inferiors als del mercat.
Vuitè.- Donar trasllat d’aquests acords a la Comissió d’Habitatge del Congrés dels Diputats, a la Mesa del Parlament de Catalunya, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, a les associacions veïnals del municipi i a la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC).
Banyoles, 28 de novembre de 2011
Joan Luengo Sala
Portaveu del Grup Municipal d'ICV-IdB
Alexandra Pazos Massanas
Portaveu del Grup Municipal de la CUP
