Ahir vaig visitar la XI Festa de la Diversitat que organitza l’Associació de veïns i veïnes de la Farga a Banyoles. M’acompanyaven en Marc Vidal i la regidora Núria Langa i altres companys del seu equip. En Josep Maria, d’una manera entusiasta, m’explicava la necessitat de protegir les hortes i els recs de Banyoles. Penso que és una bestiesa que tota la zona d’hortes del voltant del monestir sigui zona urbanitzable. Com és possible que hi hagi gent que vulgui posar ciment en una zona que és l’origen de la ciutat i a on hortes, recs i molins van íntimament lligats i conformen un patrimoni natural de gran valor?. Voldria que les persones que pretenen urbanitzar les hortesreflexionessin amb el pensament d’en Joan Salvat Papasseit quan diu “qui perd els seus orígens perd la seva identitat”.
Ens citem al Centre Cívic de la Farga. No faria falta donar-li nom perquè és l’únic que hi ha a Banyoles. En canvi tenen quatre pavellons poliesportius, un dels quals de tecnificació. Aquesta dada ajuda a entendre el tarannà de l’equip de govern actual i anteriors. La Farga és un barri on hi ha un alt percentatge de persones que provenen de la immigració i per això s’entén que es faci una Festa de la Diversitat com a element cohesionador.
Quan arribem als voltants de la Plaça de la Pau ens dirigim a l’estand de l’Associació i allà ens reben la Maria, la Paquita i altres dones que són l’ànima de les festes del barri i de la diversitat. Dones entusiastes, valentes, decidides, carregades d’il·lusió que organitzen des de fa anys la festa.
D’una manera voluntària organitzen tres dies d’activitats per a tothom: màgia pels petits, sopar popular per fer barri; ball de nit per divertir-se.
I el diumenge, la Fira de la Diversitat amb estands de les entitats del poble que fan cooperació a Banyoles i a altres indrets del món. A la tarda, gospel pels Gospelians de Girona, dansa del ventre amb la Hara, danses catalanes per l’Esbart Dansaire de Fontcoberta i danses orientals per l’Anna Morlans. Diversitat, diversió i molt d’esforç altruista per part d’aquestes dones. Em deien que estaven cansades, no només per la feina d’aquest any ( dormen poc i treballen molt) sinó perquè en porten molts i cada vegada troben menys col·laboració. Em comentaven amb tristesa que potser l’any que ve ja no es veuran amb cor de tornar a fer la festa. L’ajuntament els hi ha retallat la subvenció. Estan esgotades, no pas per la feina, sinó per la manca d’ajuts i de solidaritat de les administracions i de bona part del teixit social i empresarial banyolí.
Em vaig sentir orgullós de viure en un país on hi ha moltes dones i homes que de manera voluntària treballen per la cohesió social, per la solidaritat, per fer ciutadania. En definitiva per continuar fent país. Un país divers i dinàmic gràcies a moltes dones coms les de l’Associació de veïns i veïnes de la Farga de Banyoles.
Espero que tinguin més suport, que no les deixem soles i que l’equip de Govern de la ciutat espavili. L’esport és important, però la cohesió social, el voluntariat i la solidaritat encara més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario