Aquest any molts col·legis i instituts de Catalunya s’han declarat en una MENA de vaga la qual consta de no fer cap sortida cultural o educativa fora del centre escolar. És a dir no es faran ni excursions ni colònies. La seva disconformitat respecte a l’horari intensiu del juny els ha portat a fer aquests tipus d’accions.
El que reclamen és que no es pagaran hores extres les quals sorgeixen de fer excursions i colònies, abans es compensaven aquestes hores de més amb les hores no treballades però si pagades el mes de juny.
Cal fer una crida al professor/es i sobretot als dirigents de la conselleria d’educació, i però sobre de tothom al senyor Ernest Maragall conseller d’educació de Catalunya, per reclamar que corregeixin el gran error que estan cometent.
Cal dir que les sortides culturals i educatives, siguin del caire que siguin i siguin on siguin, complementen l’educació i sobretot l’experiència dels alumnes. Són complementaris a l’educació i/o ensenyament que reben en els col·legis i instituts.
Però cal que tothom faci una reflexió més profunda. Les persones que ens dediquem a aquest sector, jo sóc educador ambiental i per tant formo part del sector que en surt perjudicat, ja hem notat la crisis i aquestes accions comporten reduir encara més el sector l’educació fora de les aules.
L’any passat el número d’alumnes es va reduir considerablement ja que molts pares no podien pagar la sortida. Aquest any a aquest factor s’hi sumen el col·legis i instituts que no faran sortides.
I cal reflexionar si això és una acció ben encaminada i/o encertada ja que de les sortides educatives en depenen una gran quantitat de persones i professionals tals com: conductors/es d’autocars, cuiners/es, sector de l’impremta i el disseny gràfic, personal de neteja, monitors/es, educadors/es…
Un gran reguitzell de persones, homes i dones de diferents sectors econòmics, acadèmics, professionals… que noten com el seu sou disminueix o desapareix per culpa de decisions errònies.
Quan vaig començar a interessar-me per la política va ser a l’època de la majoria absoluta del PP. Sobretot l’època del no a la guerra. Una època crispada al carrer i sobretot al Congres, on persones com la que surt en el següent vídeo li sortia allò més sentimental i no el que era més políticament correcte. Per moltes coses se’l pot recordar però sobretot per aconseguir la “llibertat”.
Allà on vagi continuï així.
No hay comentarios:
Publicar un comentario