Pujolisme, camuflatge i nacionalisme

El passat divendres vaig poder assistir, mig infiltrat, a la conferència de Jordi Pujol a Banyoles. Vaig anar-hi com a ciutadà de Banyoles i no com a reposable o representant a ICV.

Hagi de dir que allò que va dir tampoc és que fos fora de to, però tampoc em vaig sentir identificat en el discurs nacionalista català que encoratja a la resistència davant dels atacs d’una Espanya, que governada per una suposada esquerra, intenta absorbir i sobretot reconduir a una Catalunya que crida amb força un canvi real del que tothom anomena la “situació catalana”. Cadascú pensa allò que vol, però el que hem d’estar tots d’acord, i sembla que el Sr. Pujol no hi estava , és que cal un canvi radical en la manera d’entendre i governar Catalunya. Quina? Això ho deixo per reflexions posteriors.

La meva intenció assistint a aquest acte era la de poder escoltar el míting camuflat de CiU. La veritat és que el Sr. Pujol no va fer un gran discurs ni del nacionalisme ni de la seva tasca com expresident de la Generalitat. Això si va aprofitar la visita a la ciutat per fer campanya a favor de CiU. Un matí d’entrevistes, reunions, fotos, vídeos.... no va dir el senyor alcalde que venia com a conferenciant per la seva tasca per Catalunya i no com a senyor de partit?

I el que remou més la panxa, perquè CiU de les Comarques Gironines anunciava aquest acte com a acte de partit? I perquè la gran part dels assistents eren membres de partit: responsables, regidors, diputades, alcaldes... així doncs sí senyors i senyores això va ser un acte de partit camuflat. Així doncs cal demanar explicacions i responsabilitats.