Intervenció en el ple extraodinari sobre el 9N.

A continuació us adjunto la intervenció que vaig fer com a representant d'ICV-IdB en el ple extraordinari d'ahir, 22 de setembre, per donar suport a la convocatòria del 9N:

Bon nit banyolins, banyolines, regidors i regidores.

Vivim el temps on tot s’ensorra:  l’economia, els drets socials, la confiança política i la relació entre nacions.  Però lluny d’enfonsar-nos, claudicar a les decisions d’altres o callar, tots i totes ens hem organitzat de manera pacífica per donar una volta a tot i canviar-ho per quelcom millor. Si ens fixem amb el nostre municipi podem comprovar-ho : la PAH per demanar drets socials, grups d’autoconsum per no dependre del mercat i l’economia típica, propostes i xerrades sobre la nova política o la democràcia participativa  organitzats per diferents entitats i col·lectius o també l’Assemblea Nacional de Catalunya a Banyoles i comarca que ha organitzat diferents activitats per demostrar que una Catalunya lliure és viable, així com també, ha mobilitzat fa només 15 dies, uns 50 autocars que van fer possible omplir el Tram 12 de la via catalana.

Avui aprovarem una moció per donar suport a allò que més d’1.800.000 varem demostrar el passat 11 de setembre. Les persones que hi varem assistir hi érem, allà per demostrar moltes coses però sobretot que  Catalunya vol decidir, i que allò que demanem, no és ni cosa de quatre gats ni d’un “calenton”, sinó que és quelcom meditat i raonat.

Aquest dies  podem llegir i escoltar declaracions vergonyoses d’alguns dirigents hereus d’una època fosca de la nostra història, diran mil i un cops, que el que aprovem avui en aquest ajuntament és quelcom teatral i inútil. A aquests personatges que tendeixen a esbiaixar la història del nostre país i del seu, se’ls hi ha de recordar el paper important que han tingut i tenim els ajuntament al llarg de la història. Per exemple en el marc de la Primera República Espanyola (proclamada el 12 de febrer de 1873, en dimitir el rei Amadeu I), la majoria de diputats monàrquics condicionaven l'actuació d'un govern que no responia a la voluntat dels propis republicans, que, molt majoritàriament, eren federalistes. En aquesta situació, els municipis de la Diputació de Barcelona, als que es van afegir després la resta de diputacions catalanes, van proclamar l'Estat Català, dins d'una República Federal Espanyola. Les urnes, el mes de maig, van confirmar el canvi polític.

Tampoc  no cal oblidar el mecanisme legal pel qual va caure la monarquia d'Alfons XIII i el seu dictador, l'almirall Aznar: van ser unes eleccions municipals (12 d'abril de 1931), convertides en plebiscitàries quan els partits signataris del Pacte de Sant Sebastià van confegir llistes unitàries que es van confrontar a les dels partits monàrquics i que van obtenir majoria absoluta en el conjunt dels sufragis de l'Estat. El rei, comptats els vots, va demanar al general Sanjurjo, cap de la Guàrdia Civil, que utilitzés la força per mantenir el tron contra la voluntat popular, i el general, com també el ministre de Governació, Maura, li van aconsellar l'exili. Mentre el rei carregava les seves riqueses (gairebé diríem el seu botí), els Ajuntaments (el primer, el d'Eibar i el segon, Barcelona) van proclamar la República, i, aquí, també, la República Catalana dins d'una futura república federal espanyola.

Així doncs els Ajuntaments per proximitat som els primer que rebem les reivindicacions de la ciutadania. Aquesta sala de plens aquesta legislatura s’ha omplert  en contra i a favor de moltes reivindicacions de caire municipal o nacional. Avui l’omplim d’esperança i democràcia, però els regidors/es hem de ser conscients que part de les reivindicacions passen per les nostres mans i per tant que hem de treballar per aconseguir votar el pròxim 9 de novembre.

Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya varem sentir una gelosia quan divendres pel matí el  Primer Ministre David Cameron,després dels resultats de referèndum d’Escòcia deia “el referèndum s’ha fet  per què crec en la democràcia”. Alguns han estat a l’alçada de la situació. Però el mateix divendres alguns ens avergonyíem de veure el president d’Espanya rere una TV de plasma felicitant pel NO d’Escòcia i advertint a aquells que es volen separar que no van pel bon camí. Però sembla que el president de plasma no ha entès que allò més important és  els ciutadans i ciutadanes d’Escòcia han pogut decidir el seu futur mitjançant coses tant poc perilloses com són sobres, paperetes  i urnes.

Així doncs treballem per tal que  tots els que votin NO, els del SI NO, i els que votarem SI SI puguem ser escoltats i recomptats, i es per això que avui votarem favorablement a la moció d’aquest ple extraordinari.  

Des d’ICV- independents de Banyoles volem deixar clar que “votar no és el problema, votar és la solució”, i ho volem fer-ho per aconseguir una Catalunya més lliure i socialment més justa .   

Visca Banyoles i Visca Catalunya!

Escolliu: pet o merda

Ahir tarda l’Ajuntament de Banyoles va organitzar una reunió amb tots els  propietaris/es de la zona del Sota Monestir.

Recordem: el 26 de juny de 2012 es va aprovar inicialment el projecte “d’ordenació” del Sota Monestir. Després d’això tothom va poder presentar al·legacions al projecte i fins avui no sabem res més.

La reunió d’ahir era per discutir què havia de fer ara el Govern de Banyoles respecte el projecte del Sota Monestir. Sobre la taula (fictícia ja que no hi havia res per escrit) dues propostes:

OPCIÓ A: continuar amb el projecte actual i aprovar-ho en breu i posteriorment aprovar l’avanç de POUM (pla d’ordenació urbanístic municipal). Per mi aquest opció és la del pet; respira ràpid que s’acaba.

OPCIÓ B: deixar en suspens el projecte actual i aprovar primer l’avanç de  POUM. El sector Sota Monestir es discutiria conjuntament amb el POUM, però hi hauria una declaració d’intencions per tal que durant la tramitació els propietaris/es tinguin quelcom que els beneficiï.  Aquesta és l’opció merda: dura la pudor, costa de netejar i és  carregós.

És curiós : des de SEMPRE ICV-IdB hem demanat que no hi hagués el projecte de Sota Monestir si aquest no es feia dintre del POUM, per les conseqüències que això podia tenir per la ciutat en general. Ara el govern de Banyoles busca la complicitat dels propietaris/es per tal de legitimar el que pugui fer, i per tant  penjar-se la medalla d’una victòria política.

Però cal ser conscient que aquí hi ha un greu error de procediment per part del govern, i és: les expectatives que van crear.  Si el temps dedicat al Sota Monestir l’haguéssim dedicat a debatre el POUM a dia d’avui, tindríem la recta final del POUM, i per tant, tindríem la recta final del Sota Monestir.  Però  CiU sempre va dir que no volia fer-ho així, i que primer una cosa, Sota Monestir, i després l’altre, el POUM. I ara encomanen als propietaris/es que assumeixin la responsabilitat d’una decisió ja que CiU es va equivocar en programar l’ordenació urbanística, i per tant les expectatives creades es poden acabar ara, de manera incorrecte segons el nostre parer, o bé, allargar les expectatives, amb la incertesa que això pot provocar als propietaris/es.

Seguim dient des d’ICV-IdB que no es pot aprovar el Sota Monestir sense veure i preveure la ciutat en general, i que en tot cas, l’allargament de la discussió i decisió recau sobre el govern de Banyoles, per tant de CiU, ja que són aquests els que han errat en programar. Per tant el problema no és que haguem de triar entre pet o merda, sinó de qui ens ha donat de menjar si l’ha fet indigest o no.

Disculpeu-me la comparació.... 

11S i ara què?

Ha passat gairebé una setmana de la gran, gran, gran mobilització de l’11 de setembre. Els que hi varem  anar sempre ens quedarà la gran satisfacció de dir “jo hi era, tram 12 fila 9 color groc”, i jo, com no podria ser d’un, altra manera, amb la samarreta de “Catalonia is not CiU”, molt d’actualitat aquests dies.

Molts hi varem anar per demostrar que tenim un lluita pacífica que és, el poder d’exercir el nostre dret a decidir. És evident que la gran massa de gent que hi va participar apostem per la independència, però personalment, i crec que molta gent que hi era també, hi érem per tal que TOTHOM, els del  SI SI, els del SI NO i els del NO,  puguin votar. Jo no tinc por del resultat de la consulta i la gent que hi érem allà tampoc.

Però dies després la pregunta recorrent és, i ara què? Divendres s’aprovarà la llei de consultes, el dissabte o dilluns de la pròxima setmana el decret de convocatòria per la consulta del 9N, i després.... Després que vindrà? De moment estic segur que els ajuntaments realitzarem alguna acció per mostrar el nostre suport a la consulta. Però i què més?

A partir d’ara cada dia ens amenaçaran més i de manera més contundent. Però darrera cada amenaça s’amaga una sola cosa, i és; la por a la democràcia.  Està demostrat que rere cada NO del PP, del PSOE, de Ciutadans o UPyD hi ha un SI SI més.

L’exigència  cap els nostres líders polítics és: fermesa, unitat i serenitat. Junts/es podem fer-ho, junts/es podem canviar-ho tot, junts/es lluitarem pacíficament per una Catalunya més lliure, més justa i més neta. 

Tertúlia: sobiranisme i escòcia

Us adjunto l'enllaç de la tertúlia d'aquest matí on hem parlat de sobiranisme, escòcia, 11S, la "V", Pujol...:

http://femgirona.cat/gironaara/el-sobiranisme-i-escocia-a-la-tertulia-politica/

La tanca de la vergonya

• Vostè no pot posar un cartell molt gran i de colors a la façana d’un edifici del Barri Vell ja que pot crear impacte visual.
• Vostè  ha de pintar d’uns determinats colors la casa ja que són els colors obligatoris si la casa està en el Barri Vell de Banyoles, per no crear impacte visual.
• Vostè no pot tenir l’antena de la TV en el balcó ja que és lleig i perillós.
• Vostè està obligat a pagar la zona blava d’aparcament.
• Vostè si té un bar o terrassa no pot ocupar més espai del que paga i  a més ha de deixar lloc de pas als vianants.
• Vostè  està obligat a….. infinites coses sota pena de multa.

Però resulta que aquests dies el Club Natació Banyoles (CNB) no està obligat a:

• Mantenir l’estany net.
• Vetllat per la qualitat paisatgística (cal recorda que no és un “bassa” sinó un espai natural (PEIN entre d’altres), i que ens visiten turistes....)
• Vetllar pel compliment del RAE (Regalament d’Activitat de l’Estany, aplicant els articles 36,37 i 38 relacionats amb la  tipologia d’infraccions)
• Vetllar per la seguretat de les persones.

Ja ho veieu la vara per mesurar és diferents per a uns i altres, ja que aquesta imatge n’és la prova:

Tanca metàl·lica dintre de l’aigua, no fos cas que algú es “colés” al CNB, si no es pot sancionar és lleig de veure.

Aquesta petita tanca dintre l’aigua és la continuació de la nova tanca (legal segons el conveni que han firmat l’Ajuntament de Banyoles i el CNB, il·legítima segons ICV) , i que a partir d’ara en diré la “tanca de la vergonya”.

Des d’ICV Banyoles hem demanat l’immediata retirada de la tanca de dintre l’aigua.