A continuació us adjunto la intervenció que vaig fer com a representant d'ICV-IdB en el ple extraordinari d'ahir, 22 de setembre, per donar suport a la convocatòria del 9N:
Bon nit banyolins,
banyolines, regidors i regidores.
Vivim el temps on tot
s’ensorra: l’economia, els drets
socials, la confiança política i la relació entre nacions. Però lluny d’enfonsar-nos, claudicar a les
decisions d’altres o callar, tots i totes ens hem organitzat de manera pacífica
per donar una volta a tot i canviar-ho per quelcom millor. Si ens fixem amb el
nostre municipi podem comprovar-ho : la PAH per demanar drets socials, grups
d’autoconsum per no dependre del mercat i l’economia típica, propostes i
xerrades sobre la nova política o la democràcia participativa organitzats per diferents entitats i
col·lectius o també l’Assemblea Nacional de Catalunya a Banyoles i comarca que
ha organitzat diferents activitats per demostrar que una Catalunya lliure és
viable, així com també, ha mobilitzat fa només 15 dies, uns 50 autocars que van
fer possible omplir el Tram 12 de la via catalana.
Avui aprovarem una moció per
donar suport a allò que més d’1.800.000 varem demostrar el passat 11 de
setembre. Les persones que hi varem assistir hi érem, allà per demostrar moltes
coses però sobretot que Catalunya vol
decidir, i que allò que demanem, no és ni cosa de quatre gats ni d’un
“calenton”, sinó que és quelcom meditat i raonat.
Aquest dies podem llegir i escoltar declaracions
vergonyoses d’alguns dirigents hereus d’una època fosca de la nostra història,
diran mil i un cops, que el que aprovem avui en aquest ajuntament és quelcom
teatral i inútil. A aquests personatges que tendeixen a esbiaixar la història
del nostre país i del seu, se’ls hi ha de recordar el paper important que han
tingut i tenim els ajuntament al llarg de la història. Per exemple en el marc
de la Primera República Espanyola (proclamada el 12 de febrer de 1873, en
dimitir el rei Amadeu I), la majoria de diputats monàrquics condicionaven
l'actuació d'un govern que no responia a la voluntat dels propis republicans,
que, molt majoritàriament, eren federalistes. En aquesta situació, els
municipis de la Diputació de Barcelona, als que es van afegir després la resta
de diputacions catalanes, van proclamar l'Estat Català, dins d'una República
Federal Espanyola. Les urnes, el mes de maig, van confirmar el canvi polític.
Tampoc no cal oblidar el mecanisme legal pel qual va
caure la monarquia d'Alfons XIII i el seu dictador, l'almirall Aznar: van ser
unes eleccions municipals (12 d'abril de 1931), convertides en plebiscitàries
quan els partits signataris del Pacte de Sant Sebastià van confegir llistes
unitàries que es van confrontar a les dels partits monàrquics i que van obtenir
majoria absoluta en el conjunt dels sufragis de l'Estat. El rei, comptats els
vots, va demanar al general Sanjurjo, cap de la Guàrdia Civil, que utilitzés la
força per mantenir el tron contra la voluntat popular, i el general, com també
el ministre de Governació, Maura, li van aconsellar l'exili. Mentre el rei
carregava les seves riqueses (gairebé diríem el seu botí), els Ajuntaments (el
primer, el d'Eibar i el segon, Barcelona) van proclamar la República, i, aquí, també,
la República Catalana dins d'una futura república federal espanyola.
Així doncs els Ajuntaments per
proximitat som els primer que rebem les reivindicacions de la ciutadania.
Aquesta sala de plens aquesta legislatura s’ha omplert en contra i a favor de moltes reivindicacions
de caire municipal o nacional. Avui l’omplim d’esperança i democràcia, però els
regidors/es hem de ser conscients que part de les reivindicacions passen per
les nostres mans i per tant que hem de treballar per aconseguir votar el pròxim
9 de novembre.
Els ciutadans i ciutadanes
de Catalunya varem sentir una gelosia quan divendres pel matí el Primer Ministre David Cameron,després dels
resultats de referèndum d’Escòcia deia “el referèndum s’ha fet per què crec en la democràcia”. Alguns han
estat a l’alçada de la situació. Però el mateix divendres alguns ens avergonyíem
de veure el president d’Espanya rere una TV de plasma felicitant pel NO d’Escòcia
i advertint a aquells que es volen separar que no van pel bon camí. Però sembla
que el president de plasma no ha entès que allò més important és els ciutadans i ciutadanes d’Escòcia han pogut
decidir el seu futur mitjançant coses tant poc perilloses com són sobres,
paperetes i urnes.
Així doncs treballem per tal
que tots els que votin NO, els del SI
NO, i els que votarem SI SI puguem ser escoltats i recomptats, i es per això
que avui votarem favorablement a la moció d’aquest ple extraordinari.
Des d’ICV- independents de
Banyoles volem deixar clar que “votar no és el problema, votar és la solució”,
i ho volem fer-ho per aconseguir una Catalunya més lliure i socialment més
justa .
Visca Banyoles i Visca Catalunya!
No hay comentarios:
Publicar un comentario