Ha passat gairebé una setmana de la gran,
gran, gran mobilització de l’11 de setembre. Els que hi varem anar sempre ens quedarà la gran satisfacció
de dir “jo hi era, tram 12 fila 9 color groc”, i jo, com no podria ser d’un,
altra manera, amb la samarreta de “Catalonia is not CiU”, molt d’actualitat
aquests dies.
Molts hi varem anar per demostrar que tenim un
lluita pacífica que és, el poder d’exercir el nostre dret a decidir. És evident
que la gran massa de gent que hi va participar apostem per la independència,
però personalment, i crec que molta gent que hi era també, hi érem per tal que
TOTHOM, els del SI SI, els del SI NO i
els del NO, puguin votar. Jo no tinc por
del resultat de la consulta i la gent que hi érem allà tampoc.
Però dies després la pregunta recorrent és, i
ara què? Divendres s’aprovarà la llei de consultes, el dissabte o dilluns de la
pròxima setmana el decret de convocatòria per la consulta del 9N, i després....
Després que vindrà? De moment estic segur que els ajuntaments realitzarem alguna acció per mostrar el nostre suport a la consulta. Però i què més?
A partir d’ara cada dia ens amenaçaran més i
de manera més contundent. Però darrera cada amenaça s’amaga una sola cosa, i
és; la por a la democràcia. Està demostrat
que rere cada NO del PP, del PSOE, de Ciutadans o UPyD hi ha un SI SI més.
L’exigència
cap els nostres líders polítics és:
fermesa, unitat i serenitat. Junts/es podem fer-ho, junts/es podem canviar-ho
tot, junts/es lluitarem pacíficament per una Catalunya més lliure, més justa i
més neta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario