Simplisme del procés, complexitat en el contingut.

Davant de tot el procés electoral de cares el 27S hi ha una actitud preocupant que ens ha de fer reflexionar sobre com estem actuant. Em refereixo a l'actitud d'alguns dirigents, candidats/es i persones "influents" de la societat catalana que utilitzen el simplisme com a fil argumental.
No sóc dels que defensen que a Catalunya s'està imposant un pensament únic, crec que és un missatge de dretes i més propi de l'argumentari d'altres tipus de "demòcrates". Però si que hi ha un relat imperant impregnat de simplisme. Fixem-nos amb el debat de la Universitat Catalana d'Estiu de la passada setmana. Toni Comin repetia incansablement que la teoria de Catalunya si que es pot era vàlida i la compartia, ell n'anomenava companys, de manera amigable, i argumentava incansablement que tot allò que Rabell defensava era real i creïble. El públic enfurismat no deixava parlar a Rabell que argumentava, com podia, la seva postura. Però Comin i Baños ,de la CUP, feien servir l'argumentari de Rabell amb una única diferencia, posant POBLE i INDEPENDÈNCIA al davant. Amb aquestes dos paraules el públic aplaudia i s'animava. És a dir: la simplicitat de col·locar aquestes dues paraules portava a la gent a escolar i animar-se. Però POBLE i INDEPENDÈNCIA són paraules simples que comporten una complexitat intrínseca que cal que expliquem.
Sóc independentista, dels nous com bé diu Comin, però m'espanta l'argumentari senzill i poc argumentat del procés. I amb certa experiència crec que puc afirmar que basar unes eleccions en il·lusió, quelcom efímer i amb poca duració en el temps, és un greu error.
Em sorprèn també com Romeva, més enllà d'acceptar ser el "testaferro" de Mas, hagi acceptat argumentacions i defensant propostes que sap que són poc viables. Com algú com ell pot defensar una postura simplista de la sobirania econòmica plena a Catalunya en una Unió Europea, que coneix la seva organització i poder amb escreix? O com pot defensar que la independència no ha d'espantar aquella persona que vol ser espanyol i tributar a Espanya des d'una Catalunya independent, quan ell ha treballat en contra del "dumping" fiscal a la UE? Com pot explicar de manera simplista que tothom ens acceptarà després de l'experiència del Referèndum de Grècia?
I no, no és posar pals a les rodes, és obrir els ulls, aprofundir en aquesta cosa que il·lusiona, però que cal ser conscients del què i com ens hi juguem les coses.
Per últim: per temps no sé si podré dedicar molt de temps a la campanya del 27S però si que ja tinc programat algun debat sobre el procés, espero i desitjo que el moderador no sigui com el de la Universitat d'Estiu de Catalunya, que no va impedir que el públic s'abrandés contra alguns.
PD: curiós com els mitjans de comunicació destaquessin la frase d'Antonio Baños dient "Catalunya no es pot" i no les 7 o 8 vegades que dóna la raó a Rabell.

L´oportunitat perduda amb l´Estany de Banyoles

Artícle meu publicat ahir en el Diari de Girona.

El passat juliol de 2014 el Parlament de Catalunya aprovava una resolució per iniciar el tràmits d´un procés participatiu per millorar la protecció de l´Estany de Banyoles. Aquesta decisió va ser consensuada per tots els partits polítics presents a la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament, amb excepció de la CUP, que no hi era present. Un cop aprovada la resolució, la directora del departament, Marta Subirà, va venir a l´Ajuntament de Banyoles a explicar que els pressupostos del 2015 preveurien una partida pressupostària específica per fer aquest procés participatiu els primers 6 mesos de l´any 2015. Doncs el més calent és a l´aigüera. Un cop convocades les eleccions i dissolt el Parlament de Catalunya, el conseller Santi Vila, la directora Marta Subirà i el Govern de Catalunya, tot i tenir competències i acord de tots els partits, no han complert allò que el territori reclamava i reclama. Una altra oportunitat perduda, i qui any passa, legislatura empeny. Mentrestant, l´Estany no aconsegueix ser un espai amb la figura de protecció ambiental que li correspon a la categoria que té i les condicions que el fan únic. No sé si el pròxim «nou país», que alguns anhelem, farà possible que això canviï, però del que estic segur és que alguns no compleixen allò que diuen, i el pròxim 27-S també haurem de tenir-ho en consideració.

Us adjunto també les respostes de la Directora General de Medi Ambient: 

El "postureo" polític.

Començo a escriure aquestes línies sabent que rebré per tots costat, però crec que és necessari reflexionar a vegades sobre allò que alguns fan o fem .
Hi ha quelcom de la nova política que no entenc: val més un bon "postuereo" que un fet real i palpable. I aquesta nova política de "postureo" la realitzen tots els partits, però és més habitual en els nous partits polítics tals com Podemos, Ciutadans i fins i tot la CUP. Què és el "postureo" polític? Doncs escenificar quelcom que saps que no porta enlloc però que en canvi et crea un bon rendiment polític dels teus votants i d'aquells que poden ser possibles votants teus. Bàsicament fer quelcom simbòlic de cara a la galeria.
Ahir llegia com la CUP de Barcelona proposava fer un ple extraordinari per abordar "la ruptura" i entre altres coses demanava la votació per adherir l'Ajuntament de Barcelona a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Barcelona en Comú i Ada Colau ja havien manifestat que si es vol que l'Ajuntament s'adhereixi a l'AMI es faci mitjançant una consulta ciutadana. Doncs la CUP, ERC i CDC s'han saltat la voluntat política de l'equip de govern, ara potser ho negociaran, per voler fer un ple extraordinari per abordar quelcom que ja es parlarà, gairebé de manera única, el pròxim 27S en unes eleccions que per alguns seran plebiscitàries i per altres constituents. És a dir, la CUP,ERC i CDC fan un "postureo" polític per parlar de quelcom que es decidirà en un breu , però d'aquesta manera "els seus" estaran contents de veure com "lluiten" pel procés.
Aquest "postureo" polític em sembla inoportú i ineficaç, tant si el realitzen uns, com altres com "els meus". Exemple clar va ser la moció de la CUP Banyoles per col•locar una estelada al balcó de l'Ajuntament de Banyoles des de l'11 de setembre fins a la independència efectiva. Una moció que va confrontar a gairebé tots els partits de l'Ajuntament Banyoles: CiU, ERC, CUP i ICV, per quelcom que era simbòlic i poca cosa més. No per col•locar una bandera a l'Ajuntament serem més o menys independentistes, quan a la ciutat ja n'hi ha dos, i alguns grups ja havíem proposat col·locar-ne una a un lloc pròxim de l'Ajuntament com la placeta que hi ha davant. Però alguns ja varen recollir les engrunes de la discussió, altres en vàrem sortir indemnes, i altres ha rebut cops per tots costats.
El "postureo" polític no s'acaba ni s'acabarà, per sort o per desgràcia, però segueixo dient que calen més fets i menys paraules.

Mans al cap

Després d'una certa desconnexió de les vacances, tot i que he llegit cada dia els diaris habituals tals com El Punt, El Diari de Girona, La Vanguardia, El Periòdico i El País, em poso les mans al cap de llegir segons què de segons qui.
En els últims dies he llegit l'entrevista a LLuís Llach en la qual deia "No és que renunciem (fent referència a principis ideològics) però aparquem durant 12 o 18 mesos una colla de principic que són bàsics en les nostres vides i en els quals veiem fermament per aconseguir el pas de pantalla" una frase que recorda aquella mítica frase de Gorucho Marx dient "aquests són els meus principis, si no li agraden en tinc uns altres". També els twits de Raül Romeva del passat dilluns 17 d'agost dient "15. Un gobierno presidido por Artur Mas, sí, quien hasta ahora ha estado siempre a la altura de las demandas ciudadanas en esta cuestión ", cal posar de relleu la frase "en esta cuestión" que fa referència únicament a "el tema de procés". Curiós que qui es va presentar en una llista d'ICV-EUiA en coalició amb IU i amb el lema de "crisi de dretes, solucions d'esquerres" ara defensi a una persona que va aplicar les retallades més bèsties a Catalunya i també ha aprovat mesures econòmiques i laborals que han fet perdre poder autonòmic, com per exemple, la llei d'estabilitat econòmica del PP. I per últim el cap de llista de la CUP, Antonio Baños, dient a El Matí de Catalunya Ràdio "no m'imagino la CUP investint president Mas, no podem avalar les seves polítiques ni tan sols el 28S", aquesta mateixa frase l'ha dit i repetit molts cops LLuís Rabell, cap de llista de Catalunya si que es pot, i l'han "atonyinat" per les xarxes socials, ara bé, avui l'ha dit la CUP i la gent ha aplaudit.
Em preocupa la deriva de deixar ideologia a un costat per defensar un sol tema, fins i tot quan defensant el tema és contradictori amb allò que has predicat en un passat, o fins i tot, al costat de persones amb les quals no havies compartit res. Un sol tema pot fer possible que abandonis lluites i ideologia? I en segon lloc em preocupa el "sedàs" que hi ha últimament en el nostre petit país on sembla que alguns hagi fet llista de bons o els nostres i els dolents o els que no són dels nostres. De veritat que el 27S ha de servir per fer un país en blanc i negre. Unes eleccions han de servir per això? I ho hem de fer en aquestes condicions de manipulació, destrucció i menys teniment. Doncs ho sento molt, però amb mi que no comptin aquells i aquelles que volen fer llistes incoherents i amb odi.