Davant de tot el procés electoral de cares el 27S
hi ha una actitud preocupant que ens ha de fer reflexionar sobre com
estem actuant. Em refereixo a l'actitud d'alguns dirigents, candidats/es i persones "influents" de la societat catalana que utilitzen el simplisme com a fil argumental.
No sóc dels que defensen que a Catalunya s'està imposant un pensament únic, crec que és un missatge de dretes i més propi de l'argumentari d'altres tipus de "demòcrates". Però si que hi ha un relat imperant impregnat de simplisme. Fixem-nos amb el debat de la Universitat Catalana d'Estiu de la passada setmana. Toni Comin repetia incansablement que la teoria de Catalunya si que es pot era vàlida i la compartia, ell n'anomenava companys, de manera amigable, i argumentava incansablement que tot allò que Rabell defensava era real i creïble. El públic enfurismat no deixava parlar a Rabell que argumentava, com podia, la seva postura. Però Comin i Baños ,de la CUP, feien servir l'argumentari de Rabell amb una única diferencia, posant POBLE i INDEPENDÈNCIA al davant. Amb aquestes dos paraules el públic aplaudia i s'animava. És a dir: la simplicitat de col·locar aquestes dues paraules portava a la gent a escolar i animar-se. Però POBLE i INDEPENDÈNCIA són paraules simples que comporten una complexitat intrínseca que cal que expliquem.
Sóc independentista, dels nous com bé diu Comin, però m'espanta l'argumentari senzill i poc argumentat del procés. I amb certa experiència crec que puc afirmar que basar unes eleccions en il·lusió, quelcom efímer i amb poca duració en el temps, és un greu error.
Em sorprèn també com Romeva, més enllà d'acceptar ser el "testaferro" de Mas, hagi acceptat argumentacions i defensant propostes que sap que són poc viables. Com algú com ell pot defensar una postura simplista de la sobirania econòmica plena a Catalunya en una Unió Europea, que coneix la seva organització i poder amb escreix? O com pot defensar que la independència no ha d'espantar aquella persona que vol ser espanyol i tributar a Espanya des d'una Catalunya independent, quan ell ha treballat en contra del "dumping" fiscal a la UE? Com pot explicar de manera simplista que tothom ens acceptarà després de l'experiència del Referèndum de Grècia?
I no, no és posar pals a les rodes, és obrir els ulls, aprofundir en aquesta cosa que il·lusiona, però que cal ser conscients del què i com ens hi juguem les coses.
Per últim: per temps no sé si podré dedicar molt de temps a la campanya del 27S però si que ja tinc programat algun debat sobre el procés, espero i desitjo que el moderador no sigui com el de la Universitat d'Estiu de Catalunya, que no va impedir que el públic s'abrandés contra alguns.
PD: curiós com els mitjans de comunicació destaquessin la frase d'Antonio Baños dient "Catalunya no es pot" i no les 7 o 8 vegades que dóna la raó a Rabell.
No sóc dels que defensen que a Catalunya s'està imposant un pensament únic, crec que és un missatge de dretes i més propi de l'argumentari d'altres tipus de "demòcrates". Però si que hi ha un relat imperant impregnat de simplisme. Fixem-nos amb el debat de la Universitat Catalana d'Estiu de la passada setmana. Toni Comin repetia incansablement que la teoria de Catalunya si que es pot era vàlida i la compartia, ell n'anomenava companys, de manera amigable, i argumentava incansablement que tot allò que Rabell defensava era real i creïble. El públic enfurismat no deixava parlar a Rabell que argumentava, com podia, la seva postura. Però Comin i Baños ,de la CUP, feien servir l'argumentari de Rabell amb una única diferencia, posant POBLE i INDEPENDÈNCIA al davant. Amb aquestes dos paraules el públic aplaudia i s'animava. És a dir: la simplicitat de col·locar aquestes dues paraules portava a la gent a escolar i animar-se. Però POBLE i INDEPENDÈNCIA són paraules simples que comporten una complexitat intrínseca que cal que expliquem.
Sóc independentista, dels nous com bé diu Comin, però m'espanta l'argumentari senzill i poc argumentat del procés. I amb certa experiència crec que puc afirmar que basar unes eleccions en il·lusió, quelcom efímer i amb poca duració en el temps, és un greu error.
Em sorprèn també com Romeva, més enllà d'acceptar ser el "testaferro" de Mas, hagi acceptat argumentacions i defensant propostes que sap que són poc viables. Com algú com ell pot defensar una postura simplista de la sobirania econòmica plena a Catalunya en una Unió Europea, que coneix la seva organització i poder amb escreix? O com pot defensar que la independència no ha d'espantar aquella persona que vol ser espanyol i tributar a Espanya des d'una Catalunya independent, quan ell ha treballat en contra del "dumping" fiscal a la UE? Com pot explicar de manera simplista que tothom ens acceptarà després de l'experiència del Referèndum de Grècia?
I no, no és posar pals a les rodes, és obrir els ulls, aprofundir en aquesta cosa que il·lusiona, però que cal ser conscients del què i com ens hi juguem les coses.
Per últim: per temps no sé si podré dedicar molt de temps a la campanya del 27S però si que ja tinc programat algun debat sobre el procés, espero i desitjo que el moderador no sigui com el de la Universitat d'Estiu de Catalunya, que no va impedir que el públic s'abrandés contra alguns.
PD: curiós com els mitjans de comunicació destaquessin la frase d'Antonio Baños dient "Catalunya no es pot" i no les 7 o 8 vegades que dóna la raó a Rabell.
1 comentario:
Per ser un debat de dretes, cosa que no t'agrada, com bé dius a l'escrit i sent un gran defensor de les idees de l'esquerra, ara treballes per un alcalde de dretes, ole tus guevos, que diria aquell.
Publicar un comentario