La PAH ens dóna cada dos per tres una lliçó de
com s’han de fer les coses, i com no, amb els temps actuals; apoderament,
resistència, lluita pacífica, carregar-se de raons, diàleg, mediació,.... Són
trets característics quan entres a una assemblea de la PAH. Els que hi anem
habitualment escoltem i aconsellem
diferents casos , tots ells difícils, i en molts moments dramàtics. Gent que
perdrà la casa en poc temps, gent que vol deixar de pagar la hipoteca per què
no pot menjar, gent que ja no té casa i en vol una... Últimament es detecten
molts casos relacionats amb el lloguer, i tema a part també amb el menjar.
Avui és
,una altre cop ,el dia del Bloc Salt, un edifici, propietat del SAREB
(allò que anomenem Banc Dolent, si és que n’hi ha de bons) ocupat per famílies
desnonades de Girona i Salt. Un edifici símbol del que haurien de fer les
administracions públiques; ajuntaments, diputacions, generalitat i estat. Una
manera doncs de combatre la lacra dels desnonaments que consisteix en
donar habitatge a aquells que l’han
perdut. Aquest acte simbòlic i necessària
ha topat amb allò que anomenem “dret a la propietat privada”, i per tant que
aquell que en té la propietat decideix què i com vol fer amb allò que és seu. El simbolisme del Bloc Salt hauria d’haver
esdevingut amb un protocol de reallotjament promogut per les administracions
públiques, que lluny de fer-ne un de general o un marc ampli, han volgut, típic
de CiU, analitzar CAS PER CAS, i per tant fer CARITAT allà on hi hauria d’haver-hi
POLITIQUES SOCIALS ACTIVES.
El reallotjament de les famílies del Bloc Salt
és necessari, actualment la Generalitat
ha donat solució unes quantes de les
famílies, allotjant-les a pisos d’emergència o urgència social , la resta no tenen solució pactada, i per tant de
produir-se el desallotjament on anirien?
ICV sempre ha estat a favor de les famílies
del Bloc Salt, que tinguin un habitatge digne, que trobin solucions que
responguin a les necessitats de les famílies, que cal veure la problemàtica des
d’una visió global; cal posar més habitatges socials, hi ho podem fer amb els pisos
del SAREB, que hem avalat amb diners públic, cal que els SERVEIS SOCIALS
tinguin més recursos i de retruc personal per resoldre la situació, cal que els
bancs deixen de veure números vermells allà on hi ha homes,dones,nens i nenes
que perden la casa o es queden sense
menjar per pagar la hipoteca...