El monestir quelcom més del Bisbat.

És coneguda la antipatia que tinc cap a tot allò relacionat amb l’església catòlica i els seus derivats. Una antipatia amb raons fonamentades que donarien lloc a un post molt llarg, atípic en aquest bloc. Tinc, i des d’ICV tenim,  una gran desconfiança cap a uns estaments que lluny de col·laborar i ajudar, actuen com a lobby i maltracten allò seu a costa dels ciutadans/es.

Banyoles ho hauria de tenir-ho molt en consideració quan hi hem de tenir relacions, l’exemple clar de la deixadesa, la despreocupació i sobretot dels menyspreu cap a la ciutat és l’estat lamentable amb els

que teníem i tenim el Monestir de Sant Esteve de Banyoles.

La restauració del claustre es va fer gràcies a la instal·lació en aquell espai de l’Arxiu Històric Comarcal sinó “només Déu” sabria com estaria allò avui.

Actualment la nau central del Monestir està tancada, la despreocupació del Bisbat ha fet que arribi el punt de que el sostre estigui apunt de caure.  I ara què? Doncs l’Ajuntament, la Diputació i el Bisbat pagaran 25.000€ cada part per restaurar-lo. Si el Monestir és patrimoni del Bisbat, per què tots els banyolins/es hem de pagar una part de la restauració del taulat? En tot cas potser haurem de començar a demanar que es restaurin les cases de la Plaça Major que estan buides i desfetes per dintre i demanar que l’Ajuntament també en pagui un part...

El conveni firmat per exposar l’Arqueta de Sant Martirià és del tot insuficient pels següents motius:

•   No diu ni quants dies, ni quines hores, ni de quina manera podrà ser visitat l’espai.
•  Es posa una assegurança per valor de 500.000€ a l’arqueta, quan experts en el tema ens han assegurat que hauria de ser d’entre 2.000.000€ i 3.000.000 d’euros.
•  No parla del Monestir en el seu conjunt i com dinamitzar-ho. Creiem des d’ICV que el Monestir és un conjunt: claustre, arxiu, arqueta, orgue (que n’ haurem de parlar amb profunditat algun dia de com està i què en fem), nau central, retaule...

No podem permetre que caigui, tampoc el podem deixar amb l’estat que està actualment, però cadascú ha d’assumir la seva responsabilitat, i si una part se n’oblida i el menysté no pot exigir a tota la ciutadania que també es faci responsable de la seva irresponsabilitat. I si invertim en un espai cal que en traiem el màxim suc, i fins hi tot, que exigim la propietat.