lunes, 18 de noviembre de 2013

D’una ciutat que sobreviu a un que viu, el nou POUM

 Els regidors/es estem discutint de manera interna i técnica el futur de la ciutat de Banyoles, ja que estem en ple procés de redacció del nou POUM (pla d’ordenació urbanístic municipal), el document que com sempre dic ens ha de dibuixar la ciutat del futur. 
 
 A la primera reunió hem discutit amb la base “Què volem ser?”, on teníem com expertes les redactores del projecte per part de la Generalitat de Catalunya. En aquesta reunió ens varen exposar el seu anàlisis de la ciutat, punts amb els quals hi podem estar d’acord i d’altres que no. En primer lloc partim d’un error molt comú, “la ciutat de futur ha de créixer, sinó es quedarà endarrere”, aquesta premis ja ens tira endarrere a ICV, una premissa que a premés fer el “nyap” encara no finalitzat del Sota Monestir. Es “preveu” la necessitat de 1.600 habitatge nous, quan en tenim 700 buits, i lloc encara per créixer, un error inicial que cal esmenar i treballar per corregir.

 La reflexió que ICV va fer en aquesta reunió va ser la següent de manera sintetitzada; Banyoles no pot decidir el que vol ser, ja que anem tard, i vivim en el triangle de la mort Olot- Figueres- Girona, i potser caldrà analitzar què “podem” ser enmig d’aquest triangle. Capgirem la tendència d’una ciutat que sobreviu i siguem una ciutat que viu, i això només es fa amb una línia concreta a seguir, diàleg, modernitat i previsió. Ens hem d’agafar de referent les ciutat petites d’Holanda, amb les quals compartim moltes coses entre les quals organització, mobilitat i entorn.

No hay comentarios: