#BlocSalt un símbol

La PAH ens dóna cada dos per tres una lliçó de com s’han de fer les coses, i com no, amb els temps actuals; apoderament, resistència, lluita pacífica, carregar-se de raons, diàleg, mediació,.... Són trets característics quan entres a una assemblea de la PAH. Els que hi anem habitualment escoltem  i aconsellem diferents casos , tots ells difícils, i en molts moments dramàtics. Gent que perdrà la casa en poc temps, gent que vol deixar de pagar la hipoteca per què no pot menjar, gent que ja no té casa i en vol una... Últimament es detecten molts casos relacionats amb el lloguer, i tema a part també amb el  menjar.

Avui és  ,una altre cop ,el dia del Bloc Salt, un edifici, propietat del SAREB (allò que anomenem Banc Dolent, si és que n’hi ha de bons) ocupat per famílies desnonades de Girona i Salt. Un edifici símbol del que haurien de fer les administracions públiques; ajuntaments, diputacions, generalitat i estat. Una manera doncs de combatre la lacra dels desnonaments que consisteix en donar  habitatge a aquells que l’han perdut.  Aquest acte simbòlic i necessària ha topat amb allò que anomenem “dret a la propietat privada”, i per tant que aquell que en té la propietat decideix què i com vol fer amb allò que és seu.  El simbolisme del Bloc Salt hauria d’haver esdevingut amb un protocol de reallotjament promogut per les administracions públiques, que lluny de fer-ne un de general o un marc ampli, han volgut, típic de CiU, analitzar CAS PER CAS, i per tant fer CARITAT allà on hi hauria d’haver-hi POLITIQUES SOCIALS ACTIVES.

El reallotjament de les famílies del Bloc Salt és necessari,  actualment la Generalitat ha donat solució  unes quantes de les famílies, allotjant-les a pisos d’emergència o urgència social , la resta no  tenen solució pactada, i per tant de produir-se el desallotjament on anirien?

ICV sempre ha estat a favor de les famílies del Bloc Salt, que tinguin un habitatge digne, que trobin solucions que responguin a les necessitats de les famílies, que cal veure la problemàtica des d’una visió global; cal posar més habitatges socials, hi ho podem fer amb els pisos del SAREB, que hem avalat amb diners públic, cal que els SERVEIS SOCIALS tinguin més recursos i de retruc personal per resoldre la situació, cal que els bancs deixen de veure números vermells allà on hi ha homes,dones,nens i nenes que perden la casa o  es queden sense menjar per pagar la hipoteca...