Ahir nit va haver-hi ple municipal amb un punt molt
important i molt discutit. Un acord entre l’Ajuntament de Banyoles i el Bisbat
de Girona pel qual aquest últim cedeix per 25 anys l’ús del Monestir a l’Ajuntament.
A priori sembla, i és, una bona noticia.
La ciutat disposarà d’aquest patrimoni per fer-ne l’ús que en cregui
convenient, sempre que vulgui, però no com vulgui, hi haurà una comissió de
seguiment que vetllarà per tal que les activitats que s’hi realitzin no vagin
en contra del “pensament” del Bisbat.
Disposar d’aquesta infraestructura és una gran
oportunitat, però a quin preu? A quines condicions? Amb quina responsabilitat?
Amb quina intenció? Què en treu el Bisbat? Quina inversió per millorar hem de
fer-hi? Preguntes amb respostes que no es resolen amb el document que firmaran
l’Ajuntament i el Bisbat.
Més enllà dels dubtes que des d’ICV-IdB varem reclamar un
pla de museïtzació, un pla d’inversions per millorar l’accés, un llistat del
patrimoni i l’estat en el que està.
Així com també podríem haver anat més enllà, la
cessió del Monestir no és en la seva totalitat.
Deixa sense cedir la Casa Missió i la residència de Capellans, així com també l’entorn
del Monestir. Per ICV-IdB hauria estat un encert haver negociat també per tal
que el Bisbat cedís l’entorn del Monestir i convertir-lo en un espai verd obert a tothom.
ICV-IdB ens varem abstenir, creient que era una bona
proposta però mancada d’ambició i amb alguns dubtes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario