Saura i Boada dimissió!

El dilluns 8 de març de 2010 Catalunya va viure una de les nevades  més grans de la història. La combinació de neu, molta fred i molt de vent sumat a un predicció poc exacte i un país poc habituat a aquelles situacions va crear un cert caos i col·lapse al país. Aquell dia tots i totes tenim una història a explicar. Amb el temps i en la ment freda un reflexiona i arriba a la conclusió que allò va servir per repensar els protocols de seguretat vers les nevades, millorar algunes infraestructures, com per exemple les línies elèctriques, i preparar el país per a properes grans nevades. Des de llavors tot ha canviat: més previsió, més protocols, més informació...

Però aquesta setmana sembla que la part sud del nostre petit país ha viscut quelcom similar al que varem viure la part nord aquell 8 de març de 2010. Semblava que tot estava preparat però.... no ha sigut així. Tot hi que no ha arribat a l’altura d’aquell 8 de març les imatges de carreteres plenes de neu, cotxes atrapats en túnels, barreres de peatges tancats i fent pagar a la gent per sortir de l’autopista o la descoordinació del Mossos, acreditat per ells/es, a les Terres de Lleida han posat de manifest que potser no estava tot tant ben preparat. Si bé és cert que el 8 de març la tecnologia no era la mateixa que la d’avui: facebooks, twitters, apps, millores tecnològiques per la previsió del temps... En aquesta ocasió no ha fallat tant la comunicació sinó la coordinació i gestió d’alguns aspectes de seguretat.

A posterior d’aquella gran nevada del 2010 molts varem escoltar la frase “Saura i Boada dimissió”. En aquell molts eren els que explicaven que la manca de predicció correcte del temps, sumat al fort vent i fred i a les infraestructures no habituades a aquella situació van ser les pitjors per crear el caos. Sumat a una comunicació poc ajustada i correcte. Però el mitjans  de comunicació, tant públics com privats, així com també l’oposició roent i aferrissada de CiU, van atiar el missatge de “Saura i Boada dimissió”. D’aquella situació en varem aprendre totes i tots.

Ahir escoltava al conseller Santi Vila demanant perdó per “alguns” errors, comentant que Abertis retornaria els  diners dels peatges, a costa de pagar la Generalitat, i acceptant que els Mossos d’Esquadra havien patit cert caos. El conseller d’Interior , el Sr. Pelegrí, assegurava que ho havien fet tot molt bé, amb certes coses millorables.  Tothom aplaudia i acceptava la versió oficial, sobretot els famosos comentaristes dels mitjans públics i privats. Però vet aquí que ahir els meteoròlegs i els mateixos consellers acceptaven que la predicció de la situació havia estat amb molta exactitud, així doncs, com pot ser que tanta exactitud que hi hagués el caos en algunes carreteres? Santi Vila deia que les carreteres que depenen del govern espanyol eren les que havien tingut més problemes i menys previsió, a la nevada del 8 de març el principal problema va ser la caigudes de línees elèctriques que depenen de Endesa i supervisades pel Govern Espanyol, i en aquell moment ningú acceptava la versió oficial. Pot ser que l’Espanya ens roba i ens escanya sigui l’excusa perfecte per justificar-ho tot ara i en aquell moment no?

No demanaré la dimissió de Santi Vila i el Sr. Pelegrí, no caurem amb els seus mètodes, però si que cal reflexionar que la manera de mesurar els errors i els encerts d’uns i d’altres mai ha estat igual. Tot hi així trobo a faltar aquest dies els comentaristes dient “Saura i Boada dimissió”.