Polítics decents o política decent

La setmana passada ens despertàvem amb una notícia que feia referència a grans sumes cobrades per diversos càrrecs polítics en l’exercici de la seva funció en una entitat financera com és la Caixa. La seva “feina” consistia a formar part del Consell d’Administració i de la Comissió de Control de La Caixa. Polítics escollits a dit que han cobrat, segons les dades recollides a la memòria de l’entitat, unes quantitats d’entre 13.000€ i 93.000€ anuals en dietes per assistència a reunions.  Aquesta documentació revela per exemple que el senyor Miquel Noguer, actual alcalde de la meva ciutat, Banyoles, i vicepresident de la Diputació, ha cobrat entre el 2005-2013, entre dietes i altres remuneracions, un total d’1.350.000€, el que suposa una mitjana de 168.750€ cada any o bé de 14.062,50€ mensuals.

No seré jo qui defensarà la raó per les quals cobrava, aquesta funció l’hi pertoca a qui ha cobrat; tampoc no posaré en dubte la legalitat del cobrament, que de ben segur ha estat informat a Hisenda amb les corresponents declaració de la renda i retenció d’IRPF. El que sí hem de posar en dubte és la decència amb la qual s’ha pagat i acceptat per part de la política i els polítics. Per tant, és obligat que ens fem la següent reflexió “¿és decent que un polític cobri unes quantitats extraordinàries per l’assistència a unes reunions d’una entitat financera privada?” La següent pregunta que em sorgeix és: “és decent que “la política” permeti cobrar aquestes remuneracions?”, i per tant, ¿és culpa de la persona, el polític, o del sistema -la política-, que hi hagi càrrecs que cobrin dietes, remuneracions, sous... tant extraordinàries? Així doncs la pregunta es podria assimilar a l’enunciat de la gènesi popular: què va ser primer l’ou o la gallina?

Davant d’aquesta història els ciutadans i les ciutadanes hem d’exigir a totes les persones que han estat “recompensades” per assistir a reunions de La Caixa, donada la seva funció pública (ser polítics) així com també al seu càrrec, els ha permès entrar en aquests consells d’empreses privades (la política), que donin explicacions del que han cobrat, els motius pels quals han cobrat i quines quantitats són?

Per a aquells que han cobrat, només recordar-los la següent frase “la decència no és una virtut amb la que es neix, sinó del resultat d’on és viu”